La Cava

Tornem-hi...

2009-09-17T19:58:00.005+02:00

... molt prompte!!!

La Cava renaix amb el mes de febrer

2009-02-09T14:20:00.002+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Bob Marley: “Roots, Rock, Dub” (Rastaman Vibration Deluxe Edition, 2002)

Grace Jones: “Pull Up To The Bumper” (Nightclubbing, 1981)
Island Records celebrarà aquest any el seu 50 aniversari. El fundador del segell, Chris Blackwell, va invertir 1000 lliures esterlines per tal de fer la primera gravació del catàleg: “Lance Hayward at the Half Moon”. Aquesta es va realitzar a Kingston (Jamaica). Grace Jones fou una de les artistes d'aquesta casa discogràfica...

Willie Bobo: “Grazing in the Grass” (Talkin’ Verve, 1997)

Gerald Sims: “You’ll Never Be Sorry” (You Better Believe It: Rare & Modern Soul Gems, 2004)
Gerald Sims és una figura molt important per tal d’entendre l’evolució del soul de Chicago. Guitarrista, compositor, productor, cantant, arranjador i director musical, fou líder de la formació The Daylighters i, també, membre de la banda vocal del segell Chess, The Radiants.

Sly & The Family Stone: “Luv N’ Haight” (There's a Riot Goin' On, 1971)

Sly & The Family Stone: “Just Like a Baby” (There's a Riot Goin' On, 1971)
There’s a Riot Goin’ On fou el cinqué àlbum d’estudi de la banda de soul i funk Sly & The Family Stone. Durant el mes de febrer, La Cava repassarà el repertori i la història d’aquest disc, que va entrar directament al número 1 de les llistes de R&B als Estats Units d’Amèrica. El gran èxit del seu repertori fou el single “Family Affair”.

Sly & The Family Stone: “Family Affair” (There's a Riot Goin' On, 1971)

Q-Tip: “Shaka” (The Renaissance, 2008)

Q-Tip: “Official” (The Renaissance, 2008)
Jonathan Davis, més conegut com a Q-Tip, fou membre de la banda A Tribe Called Quest, autors d’un gran disc titulat “People's Instinctive Travels and the Paths of Rhythm” (1989). El grup es va separar l’any 1998, moment en el qual Q-Tip va aprofitar per tal d’iniciar la seua carrera en solitari. The Renaissance és el seu tercer disc.

Bobby Brown: “Don’t Be Cruel” (Don’t Be Cruel, 1988)
Ara és més conegut pels seus problemes personals i legals, però a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat, Bobby Brown va popularitzar una nova mescla de R&B, pop i sintetitzadors. Aquest intèrpret va nàixer el 5 de febrer de 1969 a Boston.

Barrett Strong: “Man Up In The Sky” (Stronghold II, 2008)
Autor del clàssic “Money (That’s What I Want)”, Barrett Strong fou un dels precursors de l’anomenat “so Motown”... o el “so de la jove Amèrica”. A finals de la dècada dels 60 i principis dels 70, fou col·laborador de Norman Whitfield i va signar èxits per a Marvin Gaye, The Temptations, Edwin Starr o Gladys Knight & the Pips.

Mark Nightingale: “Alone Together” (What I Wanted To Say, 1994)

L’agenda de la Cava
Sedajazz Octet & Mark Nightingale
Dissabte, 7 - 23:00 - Musical de Sedaví (C/ Musical 17, Sedaví)
Mark Nightingale (trombón); Perico Sambeat (saxo alto); Jesús Santandreu (saxo tenor); Paul Evans (trompeta); Fco. Blanco “Latino” (saxo barítono); Santi Navalón (piano); Jordi Vila (contrabajo); Felip Santandreu (bateria).

Mark Nightingale & Latino Blanco Quartet
Diumenge, 8 – 20:00 – Pub Dau Al Set (Carcaixent)
Dimarts, 10 – 21:30 – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València)
Mark Nightingale (trombón); Fco. Angel Blanco “Latino” (saxo bariton); Jordi Vila (contrabaix); Jeff Jerolamon (bateria).

Dianne Reeves: “Solitude” (Good Night, and Good Luck OST, 2005)

Podcast
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 1
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 2

La Cava es reprodueix

2008-10-15T12:04:00.003+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)

AIFF: “A Blackmans Story (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)

Al Green: “Love and Happiness” (I’m Still in Love With You, 1972)
Aquest mes, la revista Rockdelux inclou un informe sobre la llegenda del soul Al Green. Parlem d’un home que forma part d’una llarga tradició de cantants afroamericans que ha mantingut una lluita constant per tal d’elegir entre allò secular i allò sagrat, entre el sexe i la religió.

Per l’amor de Déu...

The Soul Snatchers: “Get Yourself Together (7 Version)” (Sniffin’ & Snatchin’, 2008)

Ike and Tina Turner: “Nutbush City Limits” (Nutbush City Limits, 1973)
EFE, la coneguda agència de notícies, ha batejat Tina Turner com “la gran àvia del rock”. La cantant, de 69 anys, torna amb nou àlbum (la recopilació Tina!, amb temes inèdits inclosos) i una gira mundial amb més de 70 concerts. Aquesta dona ha venut més de 170 milions de discos al llarg de la seua trajectòria.

Ike tocant la guitarra abans d’apallissar la seua dona...

Billy Paul: “Compared to What” (Going East, 1971)

Billy Paul: “Thanks for Saving my Life” (War of the Gods, 1973)
Billy Paul és un dels representants de l’anomenat So de Filadèlfia. Va començar en el món del jazz, col•laborant amb intèrprets com Charlie Parker, Dinah Washington, Nina Simone o Miles Davis. El seu gran èxit va arribar l’any 1972 amb la composició “Me and Mrs. Jones”.

Una altra història de gelosia i infidelitat...

Dr. Soul Experience: “Got Some Boogaloo Blisters (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)

Shirley Brown: “As Long As You Love Me” (Woman to Woman, 1974)
Amb el disc del mes, continuem repassant el repertori del primer, i millor, àlbum de la cantant Shirley Brown. Nascuda el 6 de gener de 1947 a West Memphis (Arkansas) va signar amb el segell Stax gràcies al cantant i guitarrista de blues Albert King.

Special Request Horns: “For Fred (Phil Martin Remix)” (Vol. 1, 2007)

Shirley Brown: “I've Got To Go On Without You” (Woman to Woman, 1974)
Però abans d’enregistar el single “Woman to Woman” (l’últim gran èxit de la discogràfica Stax abans de la seua fallida econòmica), Shirley Brown va gravar algunes cançons per al saxofonista i productor Oliver Sain. Alguns d’aquests temes no han vist la llum fins al segle XXI.

The Jazzinvaders: “Bonga Bonga Jazz (Aiff Remix)” (Up and Out, 2006)

Lalah Hathaway: “Let Go” (Self Portrait, 2008)
Lalah Hathaway és la filla del desaparegut Donny Hathaway, un grandíssim cantant de soul que va morir massa jove. Ella continua les passes del pare, incorporant, com no podia ser d’altra manera, sons típics de les produccions modernes. Presenta nou treball, el quart en solitari, titulat Self Portrait.
“Let Go” és el single de presentació...

Terry Gibbs: “Opus One” (Dream Band, 1959)
La història de la música demostra que el 13 d’octubre ha estat un dia molt propici per al naixement de grans intèrprets de jazz. Alguns exemples:

Julius Gubenko, conegut pel nom artístic de Terry Gibbs, és un vibrafonista que va tocar amb figures com Tommy Dorsey, Chubby Jackson, Buddy Rich, Woody Herman i Benny Goodman. També va liderar la seua pròpia banda, anomenada The Dream Band. Va nàixer el 13 d’octubre de 1924.

Dos anys més tard naixia Ray Brown, qui es va convertir en un contrabaixista molt sol•licitat pels intèrprets de bop. Va arribar a Nova York l’any 1945 per tal de col•laborar amb Dizzy Gillespie, Charlie Parker i Bud Powell, entre d’altres. Fou en 1948 quan es va casar amb Ella Fitzgerald. El matrimoni va durar quatre anys. Brown fou membre permanent del trio d’Oscar Peterson.

Lee Konitz és un saxofonista alt que el 13 d’octubre va celebrar el seu 81è aniversari. Quan era un xiquet va aprendre a tocar el clarinet, però de seguida es va canviar al saxo. És conegut, sobretot, pel seu esperit d’improvisació.

I el 13 d'octubre de l’any que ve es recordarà el centenari del naixement d’un dels més grans pianistes de jazz de la història, Art Tatum.

Tatum en bona companyia...

Mandievus: “Habláis Dub” (Mandievus, 2008)

L’agenda de La Cava
The Naturals
Dijous, 16 d’octubre – 23:00hs. - Pub Pop Art (Avda Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Una mítica formació valenciana dedicada a la música jamaicana.
Carlos Mandievus (veu); Steven Fletcher (guitarra); Alex Cessarini (baix); Pere Munuera (bateria).

Els xiquets de Candeal de la Escola de Pracatum
Diumenge, 19 d’octubre - Musical de Sedaví (C/ Musical, 17 Sedaví)
L'Escola de Pracatum, fundada por Carlinhos Brown en Salvador de Bahia, presenta alguns dels seus treballs de construcció d’instruments de percussió con materials reutilitzables.
Taller: Diumenge, 19 d’octubre, de 10:30 a 14:30 h.
Concert: Diumenge, 19 d’octubre, 19:30 h.
Inscripcions: info@sedajazz.es.

Pau Viguer Trío
Divendres 17 i dissabte 18 d’octubre - 23:00 i 0:30 – Café Mercedes Jazz (C/ Sueca, 27. València)
Pau Viguer és un pianista i compositor de jazz nascut a València. Va obtenir el grau superior de piano en el Conservatori Superior de València i va estudiar jazz amb intèrprets com Ricardo Belda i Donato Marot. Amb el seu trio presentarà el disc “Paseo por la vida”.
Pau Viguer (piano); Óscar Cuchillo (contrabaix); Narso Domingo (bateria).

Pau Viguer Trío: “La espera” (Paseo por la vida, 2008)

Sons del Brasil...

Sons de La Cava
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 1
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 2

La Cava sindicalista

2008-10-08T16:44:00.008+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)

Praful: “Let the Chips Falls (Aiff Remix)” (One Day Deep, 2001)

Soul II Soul: “Back to Life” (Club Classics Vol. One, 1989)
Ha nascut la Featured Artists’ Coalition, el primer sindicat que s’encarregarà de defendre els drets dels músics. Un dels promotors de l’associació, Damon Dough (Badly Drawn Boy), ha explicat que l’organització intentarà aconseguir “un nou tracte amb les companyies discogràfiques, les distribuïdores i altres agents musicals”. Iron Maiden, Robbie Williams, David Gilmour (Pink Floyd), Radiohead i Soul II Soul han signat el manifest fundacional d’aquest organisme.

...cualquier tiempo pasado nos parece mejor... (Karina dixit)

Tim Wood: “A Taste of Honey (Lack of Afro Remix 7 Version)” (A Taste of Honey, 2007)

Prince: “Sexy M.F.” (The Love Symbol Album, 1992)
Després d’escandalitzar a mig món, Prince s’ha tornat purità. L’home que ha canviat mil vegades de nom ha fet públic que no tornarà a realitzar balls de caràcter eròtic als concerts i que, així mateix, no tornarà a incloure referències sexuals a les seues composicions. De nou... “con la iglesia hemos topado”. El cas és que Prince és, des de fa uns mesos, testimoni de Jehovà i la lectura de la Bíblia li ha canviat la vida.

Pablo Carbonell i Prince, cara a cara...

Floyd Dixon: “Shuffle Boogie” (Cow Town Blues, 2000)

Floyd Dixon: “Doin’ the Town” (Cow Town Blues, 2000)
El pianista i cantant de blues Floyd Dixon està considerat com una peça fonamental per tal d’entendre l’evolució de la música negra. Va introduir els sons que identificarien el R&B, el rock primigeni i el soul modern. A més, es diu que va recomanar Ray Charles que deixés de tocar balades a l’estil de Nat King Cole i es dediqués a recuperar les arrels del gospel.

The Auratones: “Samba for Letty (Phil Martin Remix 7)” (A Cool & Danceable Adventure, 2007)

Shirley Brown: “It Ain’t No Fun” (Woman to Woman, 1974)

Aquest és l’àlbum que dissecarem durant el mes d’octubre. Shirley Brown fou una de les últimes veus en triomfar al segell Stax. Va començar a cantar al cor de l’església, però al llarg de la dècada dels 50 va entrar en el negoci de la música secular.

The Jazzinvaders: “Up & Out (Tim Wood Remix)” (Up & Out, 2006)

Shirley Brown: “Woman to Woman” (Woman to Woman, 1974)
El seu gran, i únic èxit, fou el tema que donava títol al disc. A la cançó, Shirley telefona una altra dona, anomenada Barbara, per tal d’explicar-li que està enamorada del seu marit. Un triangle amorós que la cantant Barbara Mason va utilitzar mesos després per tal de gravar una rèplica, “From His Woman to You”.

Com dir de forma delicada que tens més banyes que un bou

Perico Sambeat: “Tío Petila” (Flamenco Big Band, 2008)

Perico Sambeat: “Guajira para Duke” (Flamenco Big Band, 2008)
El saxofonista valencià Perico Sambeat presenta un nou disc impressionant. Amb músics del col•lectiu Sedajazz i col•laboracions de sabor flamenc com les del guitarrista Gerardo Núñez i el cantaor Miguel Poveda, ha enregistrat Flamenco Big Band. Un projecte del Festival de Jazz de Xàbia i de l’Institut Valencià de la Música que compta amb la distribució del gran segell de jazz Verve.

Perico, però del bo...

Monoleón: “Armando Rumba” (Monoleón, 2008)

L'agenda de La Cava
Dijous 9 - 22:30/0:00 - Café Mercedes Jazz (Sueca, 27. València)
Monoleón Trío
El Monoleón Trío fusiona conceptes del jazz amb altres estils com el tango, la bossa i el funk.
Gerardo León (guitarra); Rogerio Campas (baix elèctric); Miquel Asensio "Roiget" (bateria)

Dijous 9 - 23:00 - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Voro García
El trompetista valencià presenta el seu nou treball “Vorocity". Després de fer estudis de música clàssica al conservatori Luis Milán, va viatjar als Estats Units per tal d’assistir al conegut Berklee College. Ha tocat amb músics com Joe Lovano, Hal Crook, George Garzone, Dave Santoro, Dave Douglas, Mark Whitfield i Greg Hopkins, entre altres.

Divendres 10 - 22:00 - Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València)
Al Supersonic & The Teenagers
The Teenagers és una de les bandes més importants del circuit de soul de l’Estat. El grup, nascut a Granada, ha acompanyat a figures llegendàries com Dean Parrish o Dee Dee Sharp. Les seues arrels estan en la música negra dels 60 i 70, però també els agrada escoltar ritmes jamaicans i, fins i tot, punk.

The Teenagers: “I Don’t Know (Where is my Girl?)” (I Don’t Know (Where is my Girl?), 2008)

BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb The Teenagers...

BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb La Cava...
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 1; 11772 KB
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 2; 12119 KB

La Cava torna amb la tardor

2008-10-06T14:00:00.004+02:00

Encetem nova temporada... i nou horari.

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Joe Thomas: “Thank You” (Joy of Cookin', 1974)

Van Morrison: “Moondance” (Moondance, 1970) ()
El Lleó de Belfast dóna una nova alegria als seus seguidors. Després de prohibir fumar a les sales de concerts on actua i vetar els mòbils... ara no es podrà consumir alcohol mentre interpreta el seu repertori i llança mirades assassines als seus músics. Diego A. Manrique ho explica amb “Soberbia irlandesa”.

Una versió, elegant, a càrrec de Michael Bublé i una gran banda...

The Temptations: “Papa Was a Rollin' Stone” (All Directions, 1972)
El passat dimarts 16 de setembre va morir Norman Jesse Whitfield. Fou un dels arquitectes del so Motown, treballant amb bandes com Gladys Knight & The Pips, Marvin Gaye i, sobretot, The Temptations. Als anys setanta, va fundar el seu propi segell, Whitfield Records. Sols va aconseguir un èxit, “Car Wash” (1976) de Rose Royce.

Rose Royce: “Car Wash” (Car Wash, 1976)

Johnny Moore’s Three Blazers: “Blues in my Heart” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)

Johnny Moore’s Three Blazers: “Drifting Blues” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)
Els germans Oscar i Johnny Moore, guitarristes texans, van formar els Three Blazers a finals de la dècada dels anys quaranta amb el cantant Charles Brown. Quan aquest va abandonar la formació, Johnny Moore va demanar la col·laboració de diverses veus, com Lee Barnes, Billy Valentine i Mari Jones, amant del guitarrista.

The Soul Snatchers: “Sniffin’ & Snatchin'” (Sniffin' & Snatchin', 2008)

Fontella Bass: “Rescue Me” (Free, 1972)
Un dels temes més coneguts d’Aretha Franklin, “Rescue Me”, fou escrit per Fontella Bass. Aquesta cantant va començar en el món de la música al cor de l’esglèsia, com la seua àvia (Nevada Carter) i sa mare (Martha Bass). Abans d’iniciar la seua carrera en solitari, fou membre de la banda de Little Milton Campbell on va conèixer al seu marit, el trompetista Lester Bowie.

Òndia... Sting també fa de DJ...

Phil Martin and The Special Request Horns: “The Bounce Below” (Socialized Funk Beats, 2007)

Fontella Bass: “To Be Free” (Free, 1972)
Després de traslladar-se a París, on va viure durant uns mesos, la parella va tornar a St. Louis. Allí va començar a treballar en el que seria el seu millor disc, Free, ben arrelat al gospel i on examina la situació dels Estats Units després de l’eclosió del moviment dels drets civils.

B.B. King: “I Get So Weary” (One Kind Favor, 2008)

B.B. King: “See That My Grave Is Kept Clean” (One Kind Favor, 2008)
B.B. King és un dels intèrprets de blues més importants de la segona meitat del segle XX. Amb la seua guitarra, Lucille, ha signat discos que han marcat l’evolució d’un estilo musical nascut de l’esclavitud. Ara, quan acaba de celebrar el seu 80 aniversari, presenta One Kind Favor, on ha decidit tornar a les arrels, al delta del riu Mississipí i a Memphis (Tennessee).

B.B. King fa quaranta anys...

Azymuth: “Dear Limmertz” (Outubro, 1980)

Tommy Tate: “Tear This House Down” (Good Medicine, 1990)
Celebrem el 64è aniversari de Tommy Tate, cantant de soul nascut el 29 de setembre de 1944 a Homestad (Florida). Mai ha aconseguit un gran èxit, per aquest motiu també és conegut com “El secret millor guardat d’Amèrica” i “El millor guitarrista que mai no has escoltat”. Felicitats!

The Boogaloo Investigators: “The Sloth” (Dinamighty, 2005)

L’agenda de La Cava
Divendres 3 d’octubre - 23:00 h. - Wah Wah Club (C/ Campoamor, 52. València)
The Five Aces
Banda de Rhythm & Blues de Glasgow. Abans coneguts com The Boogaloo Investigators.

Diumenge 05 d’octubre - 19:00 h. - Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12. València)
Ricardo Belda
Col·laborador del grup del guitarrista Ximo Tébar, ha realitzat gires amb músics com Johnny Griffin, Sony Fortune, Junior Cook, Wallace Roney, Jimmy Owens, etc. Ha col·laborat en més de 30 discos i ha editat tres àlbums com a líder: "Habitación Blanca", "My Ideal" i "El Principio".
Ricardo Belda: piano; Joan Soler: guitarra; Luis Llario: contrabaix; Felipe Cucciardi: bateria

The Boogaloo Investigators: “If You Reap” (Dinamighty, 2005)

The Five Aces toquen així...

I La Cava sona així...
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 1; 11504 KB
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 2; 13455 KB

Estem de vacances!

2008-06-19T17:22:00.001+02:00

El passat dilluns 2 de juny començava la temporada d'estiu de la Ràdio Municipal de Manises. Per aquest motiu, La Cava fa vacances... esperem tornar a obrir les portes al mes de setembre.
Passeu-ho bé!

La Cava en dimarts... i 13

2008-05-15T15:12:00.004+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

John Handy: “Watch Your Money Go” (Carnival, 1977)

The Supremes: “Love Child” (Ultimate Collection, 1997)
Diana Ross, Mary Wilson i Florence Ballard van donar vida a The Supremes. Fou un dels grups més importants de la dècada dels 60, sols The Beatles van vendre més discos que elles. El Victoria & Albert Museum de Londres ret un homenatge al trio amb una exposició titulada “La Història de The Supremes a partir de la col·lecció de Mary Wilson”. Oberta des del 13 de maig i fins al 19 d’octubre.

Gil Evans: “Jambangle” (Gil Evans & Ten, 1957)
Arranjador de discos tan importants en la història del jazz com Miles Ahead, Porgy and Bess i Sketches of Spain, tots ells signats per la trompeta de Miles Davis, Gil Evans també fou líder de la seua pròpia banda. Aquest pianista va nàixer el 13 de maig de 1912 a Toronto (Canadà). Escolteu l’homenatge que va fer al guitarrista Jimi Hendrix!

Mary Wells: “What's Easy For Two Is So Hard For One” (Ultimate Collection, 1998)
El tema “My Guy” va fer que Mary Wells esdevingués l’estrella de Motown a principis de la dècada dels 60. Poc després, els responsables de la 20th Century Fox la van fitxar a colp de talonari i promeses cinematogràfiques. L’èxit, però, no es va tornar a repetir. Mary Wells va nàixer el 13 de maig de 1943 a Detroit.

Cedar Walton: “Precious Mountain” (Animation, 1978)

The Chairmen of the Board: “Give Me Just a Little More Time” (The Chairmen of the Board, 1970)
General Norman Johnson era la veu, i el cap pensant, de The Chairmen of the Board, banda de soul nascuda a Detroit en 1969. Malgrat que el seu èxit fou efímer, de 1970 a 1973, van enregistrar algunes composicions clàssiques del R&B. Van ser un dels primers grups del segell Invictus, propietat del trio fantàstic Holland-Dozier-Holland.

Yusef Lateef: “Mississippi Mud” (The Doctor Is In & Out, 1976)

Bobby Patterson: “Right on Jody” (It's Just a Matter of Time, 1972)
Bobby Patterson, cantant de blues i soul, ha estat comparat a intèrprets com Bobby “Blue” Bland, Otis Redding i Wilson Pickett. Però Patterson, a més de cantant, ha exercit de compositor, productor, agent de promoció i, a més, fou propietari d’un segell discogràfic... tot per tal de triomfar en el món de la música. Com diuen en castellà, “quien la sigue, la consigue”.

Herbie Hancock & Willie Bobo: “Jack Rabbit” (Succotash, 1975)

Estelle: “So Much Out The Way” (Shine, 2008)
Malgrat triomfar a les llistes britàniques amb el seu debut, The 18th Day, Estelle s’ha traslladat als Estats Units d’Amèrica per tal d’editar el segon disc. Amb la protecció de John Legend, i amb la distribució d’Atlantic, aquesta cantant de R&B i Hip Hop edita Shine. Escoltareu col·laboracions de Kanye West i cançons produïdes per Wyclef Jean, will.i.am (Black Eyed Peas) i Mark Ronson, entre d’altres.

George Garzone: “One Time” (Four's And Two's, 2006)

L’agenda de La Cava
The Fringe
Dimarts, 13 de maig – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València) – 21:30h.
The Fringe és una banda de jazz creada a Boston en 1971 pel saxofonista George Garzone, el contrabaixista Richard Appleman i el bateria Bob Gullotti. Anys després, Appleman deixava el seu lloc a John Lockwood. Tots tres col·laboren amb altres artistes com a músics de sessió.
George Garzone (saxo); John Lockwood (contrabaix); Bob Gullotti (bateria).

The Sweet Cut
Diumenge, 18 de maig – Octubre – 19:00h.
Format als Països Baixos al voltant de l'any 2003, aquest grup està format per dos músics italians -Giovanni di Domenico i Manolo Cabras- i un espanyol, Oriol Roca. La banda explora sonoritats elèctriques i acústiques, a partir de composicions pròpies amb molt d’espai per a la improvisació i l’experimentació formal i sonora.
Giovanni di Domenico (piano i rodes); Manolo Cabras (baix i contrabaix); Oriol Roca (bateria)

The Naturals
Dijous, 15 de maig – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h.
Formació de música jamaicana fundada als anys per Carlos Mandievus. Interpreta temes originals i clàssics del reggae.
Carlos Mandievus (voz); Steven Fletcher (guitarra); Alessandro Cesarini (bajo); Pere Munuera (batería).

Festival “Reggae en la playa”
Dissabte, 17 de maig – Port America’s Cup – 18h. – 50/60 euros
València acollirà per primera vegada el concert “Reggae a la platja”. Segons la productora encarregada de l’organització, serà el festival de reggae més important celebrat en aquesta part d’Europa. Allí estaran Shaggy, Beenie Man, Lady Saw, Daddy Ernie i Chris Goldfinger.

Lady Saw: “Find a Good Man” (Lover Girl, 1994)

Podcast:
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Megaupload
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Megaupload

La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Rapidshare

La Cava et fa el passadís

2008-05-07T19:34:00.002+02:00

Així va anar el programa del dimarts 6 de maig...

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Johnny “Hammond” Smith: “The Stinger” (The Stinger, 1965)
Naix Muffin Records
En temps de crisis, valents com Rap’Susklei , Karty Er Nene i Stop Producciones decideixen posar en marxa un nou segell discogràfic: Muffin Records. Posarà en circulació el nou disc de JahSta, la reedició de Música para tus ojos del grup Tr3s Monos i el proper treball de Rap’Susklei.

El Chojin estrena noves cançons al seu myspace
El Chojin és el nom artístic de Domingo Edjang Moreno (Torrejón de Ardoz, 1977). És un dels MCs més prolífics del hip hop en espanyol. El proper divendres 9 de maig penjarà set temes nous a internet. Es podran escoltar les produccions de DJ Caution i una col·laboració amb el Duo Kie.

Shotta: “Todo puede cambiar (con Gordo Master & El Niño)” (Sangre, 2008)
Del 21 al 27 de juliol, el Centre d’Alt Rendiment de Sierra Nevada (Granada) acollirà el Campus Jugones. Es desenvoluparan activitats relacionades amb el bàsquet (streetball; concurs d’esmaixades; tornejos 3x3; tècniques de salt) i amb el hip hop (graffitis; cursos de DJ; street dance). Assistiran jugadors de l’ACB i músics com Toteking, Shotta i Acción Sánchez (SFDK), entre d’altres.

Cal Collins Quintet: “East of the Sun (And West of the Sun)” (Ohio Style, 1990)
Calvin Collins, respectat guitarrista de jazz, va nàixer el 5 de maig de 1933. Malgrat que va començar tocant la mandolina en bandes de bluegrass, més endavant es va aficionar a la guitarra escoltant a músics de jazz com Django Reinhardt i Charlie Christian. Fou membre de la formació de Benny Goodman.

Johnnie Taylor: “Testify (I Wonna)” (Chronicle, 1977)
Johnnie Tayor va tenir una llarga carrera musical, quasi 4 dècades, durant les quals va interpretar gospel, soul a l’estil Stax, balades, música disco... Rebatejat com el “Filòsof del Soul”, va tenir diversos èxits. Els més coneguts: “Who's Making Love” (1968) i “Disco Lady” (1976), considerat com el primer single en esdevenir disc de platí (més de 2 milions de còpies venudes). Va nàixer el 5 de maig de 1938.

Dennis Coffey: “Love and Understanding” (Electric Coffey, 1972)

Breakwater: “Do It Till The Fluid Gets Hot” (Breakwater, 1978)
L’any 1978, un grup d’amics de l’institut, James Gee Jones, Kae Williams, Greg Scott, Linc 'Love' Gilmore, Vince Garnell, Gene Robinson, Steve Green i John 'Dutch' Braddock, van donar vida a Breakwater a la ciutat de Filadèlfia. Sols van enregistrar dos àlbums. A principis de la dècada dels 80, la banda es separava.

Bobby Timmons: “Cut me Loose Charlie” (The Soul Man!, 1964)

The Southside Movement: “Do It To Me” (Moving South, 1974)
The Southside Movement eren una banda de funk de Chicago. Formada per Melvin Moore (cantant), Bobby Pointer (guitarra), Morris Beeks (teclats), Ronald Simmons (baix), Willie Hayes (bateria), Milton Johnson (saxo), Steve Hawkins (trompeta) i Bill McFarland (trombonista), van editar tres discos: Southside Movement (1973), Moving South (1974) i Movin’ (1975).

Pleasure: “Joyous” (Joyous, 1977)

9th Wonder & Buckshot: “Be Cool! (Feat. Swan)” (The Formula, 2008)
El productor 9th Wonder –que ha treballat amb Nas, Jay-Z o Erykah Badu, entre d’altres- i el MC Buckshot –antic membre de la banda Black Moon- presenten The Formula. Aquesta parella ja havien col·laborat en 2005 per tal d’editar Chemistry.

Station Hall Jazz Band: “Frankie and Johnny” (The Best of Dixie, 2000)

L’agenda de La Cava
Jazz & Arts Session
Dimecres, 7 de maig - Musical de Sedaví (C/ Musical, 17 Sedaví. València) – 19:00
Entre el dilluns 5 i el diumenge 11 de maig es celebra la Setmana cultural de Sedaví. El programa inclou el Festival “I Miscel·lània de Músiques”, on actuaran formacions de diversos estils.
El dimecres es desenvoluparà un activitat per tal de crear interaccions entre el jazz i altres disciplines artístiques com el cinema, teatre, pintura, escultura, poesia, etc.
Es tracta d’un acte obert a la participació de tots els artistes que vullguen experimentar amb la música en directe.

Dixie Songs Trio
Dijous, 8 de maig - Hotel Westin (C/ Amadeu de Saboia, 16. València) – 20:00
Fco. Blanco “Latino” (saxo tenor); Pedro Muñoz (banjo); Pedro Alarcón (contrabajo)

Poliniza 2008
Festival d’Art Urbà organitzat per la Universitat Politècnica de València.
Es celebra entre el dilluns 5 i el divendres 9 de maig.
Dimecres, 7 de maig – Sala d’actes Facultat de Belles Arts – 12:00hs.
Conferència “Hipzoma, experiencias sociales en torno al hip hop” per Gabriela Bertí.

Divendres, 9 de maig – Sala Matisse (C/ Campoamor, 60. València) – 22:00hs.
Concert de Speech Defect.

Speech Defect: “Cut Loose (Feat. Aaron Phiri Of Hearin' Aid)” (Come For Da Funeral, Stay For Da Food, 2008)

Podcasts:
La Cava – Dimarts, 6 de maig de 2008 – Part 1 – Megaupload
La Cava – Dimarts, 6 de maig de 2008 – Part 2 – Megaupload

La Cava – Dimarts, 6 de maig de 2008 – Part 1 – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 6 de maig de 2008 – Part 2 – Rapidshare

DJ La Cava

2008-05-06T22:47:00.004+02:00

El programa del dimarts 29 d'abril va sonar així...

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Maceo Parker: “Soul Power” (Us, 1974)

James Brown & The Blue Flames: “Just You and Me Darling” (Tell Me What You're Gonna Do, 1995)
Diego Manrique ens explica detalls de la vida de James Brown i les novetats sobre la seua herència. Sembla que una nord-americana vol organitzar un reality show per tal d’esbrinar quins dels pretesos hereus són realment fills del Padrí del Soul.

Duke Ellington: “Take The A Train” (Duke Ellington And His Orchestra Featuring Paul Gonsalves, 1962)
Duke Ellington, potser el compositor més important en la història del jazz, va nàixer el 29 d’abril de 1899 a Washington. Fill d’un majordom de la Casa Blanca, va gaudir d’oportunitats importants, com aprendre a tocar el piano amb 7 anys d’edat.

Otis Rush: “I Can’t Quit You Baby” (The Essential Otis Rush The Classic Cobra Recordings 1956-1958, 1989)
Segons la crítica, Otis Rush va ser un dels arquitectes del so del blues de Chicago de després dels anys 50, juntament amb Magic Sam i Buddy Guy. Rush també va nàixer un 29 d’abril... en aquest cas, de 1934.

9th Creation: “What’s Shakin’” (Superheroes, 1979)

9th Creation: “Reaching For The Top” (Reaching For The Top, 1977)
9th Creation, una de les grans bandes de funk dels 70, fou fundada l’any 1970 per A.D. Burrise a la localitat de Stockton (Califòrnia), el seu primer nom fou Soul Struts. Més tard, J.D. Burrise (germà d’A.D.) va esdevenir cantant i líder de la formació, que va ser rebatejada com 3rd Creation. Van debutar en 1972. Pocs mesos després van arribar al segell Sussex. Allí van prendre el nom amb el qual aconseguiren els seus grans èxits.

Funxplosion: “Freedom” (The New Carlo Coupé Funk Experience, 2004)

Gene Redding: “Blood Brothers” (Blood Brother, 1974)
Gene Redding és un cantant de soul quasi oblidat. Nascut l’any 1945, fou descobert per Etta James mentre cantava a un club d’Anchorage (Alaska). Sols va editar un àlbum, titulat Blood Brother, el qual va arribar al número 45 de les llistes de discos de música negra.

Pybus Groove Quartet: “Friday Night” (City Life, 2006)

Marie Queenie Lyons: “See and Don’t See” (Soul Fever, 2008)
El segell Vampisoul reedita Soul Fever, l’únic disc de Marie Queenie Lyons. L’edició original es va publicar l’any 1970. Després, la cantant va desaparèixer del negoci de la música. Lyons havia començat la seua trajectòria musical a mitjans dels anys 60 fent les veus d’acompanyament d’alguns dels intèrprets més importants del moment.

Grandpa Jones: “Turn Your Radio On” (Theme Time Radio Hour, 2008)

Memphis Slim: “Mother Earth” (Theme Time Radio Hour, 2008)
Compositor, cantant, poeta... Bob Dylan és una icona del segle XX i part del XXI. Des de fa un any, també presenta un programa de ràdio en el qual sonen cançons al voltant d’un tema prèviament escollit. I no té mal gust: rock primigeni, country, reggae.. però també jazz, soul i r&b. La discogràfica Ace posa en circulació un recopilació dels millors temes que han sonat a "Theme Radio Hour: With Your Host Bob Dylan".

Adam Kolker: “Played Twice” (Flag Day, 2008)

L’agenda de La Cava
Carmen Nikol Trio
Dijous, 1 de maig - Hotel Westin (C/ Amadeu de Saboia, 16. Valencia) - 20:00h.
Carmen Nikol va nàixer a Barcelona en 1975 en una família d’emigrants andalusos. Amb influències musicals diverses, va adquirir els seus coneixements de forma autodidacta. Viu a València des de 1998 i ha treballat amb músics com David Pastor, Francisco Blanco Latino, Toni Belenguer, Santi Navalón, Ricardo Belda, entre d’altres. Amb el Carmen Nikol Vocalese Experience va innovar en l’estil vocal conegut com vocalese.

Adam Kolker Trio
Dimarts, 6 de maig - Jimmy Glass Jazz Pub (C/ De Baix, 28. València) – 21:30h.
Adam Kolker és un instrumentista, compositor i arranjador de jazz. Membre de la banda de Ray Barretto entre 1994 i 2002, també ha treballat amb John Abercrombie, Maria Schneider o Freddie Hubbard, entre d’altres.
Adam Kolker (saxo, flauta i clarinet baix); Masa Kamaguchi (contrabaix); Billy Mintz (bateria).

XIII Festival Arte-Nativo Viña Rock 2008
Dijous 1 / Divendres 2 / Dissabte 3 de maig - Auditori Municipal de Villarrobledo (Albacete)
3 escenaris per on passaran intèrprets de pop, rock, metal i propostes de fusió com Albert Pla; Amparanoia; Barricada; elbicho; Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra; Hamlet; Ill Niño; Kiko Veneno; Koma; Muchachito Bombo Infierno; Narco; Rosendo; Sepultura; Soulfly; Soziedad Alkoholika
1 escenari dedicat al Hip Hop on destaquen Nach; 7Notas 7Colores; Le Peuple de l’Herbe; B Real de Cypress Hill; Toteking; Fidel Nadal; La Excepción; Violadores del Verso; Morodo; i Chacho Brodas (el nou projecte de Griffi, de Solo los Solo).

Chacho Brodas: “Gipsy Woman (Feat. Tremendo y Quiroga)” (Los impresentables, 2007)

Malauradament, la tècnica no va permetre l’enregistrament del programa. Tot i això, pose a la vostra disposició el recull de cançons que sonaren aquell dia. Així no us molestarà la veu d’aquest presentador tan pesat!

Connexions ràpides (1 arxiu; mp3 a 128kbps; 51,95MB):
DJ La Cava – Mix 080429 – Megaupload

Connexions lentes (2 arxius; mp3 a 56kbps; 11,82 MB i 10,91 MB):
DJ La Cava – Mix 080429 – Part 1 – Megaupload
DJ La Cava – Mix 080429 – Part 2 – Megaupload

DJ La Cava – Mix 080429 – Part 1 – Rapidshare
DJ La Cava – Mix 080429 – Part 2 – Rapidshare

La Cava és de Champions

2008-04-28T15:50:00.006+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Pucho & The Latin Soul Brothers: “Judy’s Moods” (Super Freak, 1972)

Arianna Puello: “Todo” (13 razones, 2008)
“Ari la tiene más larga que la Mala”. Així titula el periodista Quico Alsedo un dels posts del seu blog Sexo, drogas & Rock&Blog. Diu: “el hip hop español sigue atado a la competición fálica de 'la mía es más larga' y al egocentrismo bocachancla del 'yo molo más', pero la nueva jefa acaba de parir el disco que puede catapultar al género: se llama '13 razones' y Ari Puello, su autora, la tiene más larga que la mismísima Mala Rodríguez”.

Charles Mingus: “Black Bats And Poles” (Changes Two, 1975)
Una de les figures fonamentals del jazz és el compositor i contrabaixista Charles Mingus. Va aconseguir que el seu instrument esdevingués element essencial de les formacions del gènere adquirint, en ocasions, un paper protagonista. També fou un home amb un caràcter ben especial. Va nàixer el 22 d’abril de 1922.

Bull Moose Jackson: “Nosey Joe” (The Very Best Of, 2004)
Batejat com Benjamin Joseph Jackson, va rebre el malnom de Bull Moose quan algú va pensar que el seu rostre recordava a un ant. Cantant i saxofonista, va aconseguir alguns èxits a les llistes de R&B durant la dècada dels 40 i els 50 del segle passat.

The Jazz Crusaders: “Funny Shuffle” (Old Socks, New shoes - New socks, Old Shoes, 1970)

Fantastic Four: “Cash Money” (Got to Have Your Love, 1977)
Els Fantastic Four es van formar a Detroit l’any 1965. Els seus membres originals eren “Sweet” James Epps, Ralph i Joseph Pruitt i Wallace Childs. Poc després, Childs i Ralph Pruitt eren substituïts per Cleveland Horne i Ernest Newsome. “The Whole World Is a Stage” fou el seu primer single, també el seu gran èxit, i es va publicar l’any 1967. Es van mantenir en actiu fins l’any 2000, quan va morir Cleveland Horne.

Sonny Stitt and Paul Gonsalves: “Surfin'” (Salt and Pepper, 1963)

Bobby Lyle: “Groove (Ain't No Doubt About It)” (New Warrior, 1977)
Bobby Lyle és un teclista amb una llarga trajectòria que ha explorat els terrenys del jazz, des de les propostes més avantguardistes fins les més comercials. Sempre s’ha declarat deixeble de pianistes com Oscar Peterson, Ahmad Jamal, Bill Evans, Erroll Garner i Art Tatum. Ha treballat amb diversos intèrprets, com Sly & the Family Stone, George Benson, Phyllis Hyman i Esteher Phillips, entre d’altres.

Charles Williams: “Booger Bear” (Trees And Grass And Things, 1971)

Chris Brown: “Hold Up (Feat. Big Boi)” (Exclusive, 2008)
La trajectòria musical de Chris Brown -un virginià que encara no ha arribat a la vintena- va camí de trencar tots els registres de la indústria de la música. És l’artista més jove en aconseguir el número 1 del Billboard i la festa organitzada per tal de celebrar el seu 18è aniversari va ocupar un lloc preferent en la grella de programació de la MTV. Ara es publica a l’Estat espanyol el seu segon treball, Exclusive.

Enclave Latin Jazz: “El borreguet negre” (Wasn’t It?, 2004)

L’agenda de La Cava
Joan Soler Trio
Dimarts, 22 d’abril – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València) – 21:30
Joan Soler va nàixer a València. Va iniciar els seus estudis musicals en el Conservatori del cap i casal l’any 1975 i ha estudiat guitarra, harmonia i improvisació amb la inspiració de Joe Pass, Kenny Burell, John Abercrombie i Barry Harris. Es presenta amb Lucho Aguilar (contrabaix) i Juanjo Garcerá (bateria)

Josvi Muñoz Trio
Dijous, 24 d’abril - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibañez, 95. Massanassa) - 22:30
Nascut a Benifaió, Josvi Muñoz ha realizat els seus estudis musicals en la prestigiosa Berklee School of Music de Boston. Dirigeix la Benifajazz Big Band. A més, es conegut per la seua participació en grups com Revólver. El seu repertori inclou diversos standards de jazz interpretats amb Joan Soler (guitarra) i Lucho Aguilar (contrabaix).

Enclave Latin Jazz & Víctor Mendoza
Divendres, 25 d’abril – Saló d’actes de la Biblioteca de Sedaví (Avda. Gómez Ferrer 32, Sedaví) - 22:30
Aquest és un projecte musical integrat per Felip Santandreu (bateria), Pau Ortolà (piano), César Giner (baix) i Carlos Llidó (congues i percussió). Tots ells són músics valencians de reconegut prestigi. Enclave conjuga el jazz contemporani amb les composicions pròpies dels seus membres o col·laboradors. L’objectiu de la banda és explorar les possibilitats que ofereix la formació, difuminant els límits que separen el latin jazz, fussion, rock, etc. Comptaran amb l’ajuda de Víctor Mendoza, un vibrafonista d’origen mexicà, compositor y pedagog. Es tracta d’un dels artistes de major reconeixement a nivell internacional, en el món del jazz llatí i entre els percussionistes.

Phat Kat y Elzhi (Slum Village) + DJ Dez (Slum Village) + Dj Houseshoes
Divendres, 25 d’abril – Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València) – 22:00
Arriba el millor hip hop de Detroit. Es presenten a València dos membres de la coneguda banda de Slum Village: Elzhi i Dj Dez. Presentaran el seu primer treball en solitari, en companyia de Phat Kat. També estarà Dj Houseshoes, antic acompanyant de Jay Dilla en tots els seus directes abans de morir.

Slum Village: “What It’s All About (Feat. Busta Rhymes)” (Fantastic Vol. 2, 2000)

Podcasts:
La Cava – Dimarts, 22 d’abril de 2008 – Part 1 – Megaupload
La Cava – Dimarts, 22 d’abril de 2008 – Part 2 – Megaupload

La Cava – Dimarts, 22 d’abril de 2008 – Part 1 – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 22 d’abril de 2008 – Part 2 – Rapidshare

La Cava es pregunta: què ha de fer un republicà si el seu equip guanya la Copa del Rei?

2008-04-16T16:33:00.005+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Don Patterson: “St. Thomas” (Donny Brook, 1969)

Estelle: “American Boy (Feat. Kanye West)” (Shine, 2008)
Analitzem a les dues cantants que es disputen el primer lloc en les llistes d’èxits de la Gran Bretanya: Estelle i Duffy. La primera va nàixer al barri de West London ara fa 28 anys. Va fundar el seu propi segell discogràfic, Stellar Ents, amb el qual ha editat diversos singles i el seu primer àlbum, The 18th Day. Ara intenta conquerir la posició més alta de les llistes amb el single “American Boy” –en el qual col·labora Kanye West–, extret del repertori del disc Shine.

Duffy: “Mercy” (Rockferry, 2008)
La gal·lesa Aimee Anne Duffy ha estat presentada en alguna ràdio estatal com la nova Dusty Springfield. A punt de celebrar el seu 24 aniversari, Duffy porta molts anys intentant fer-se un espai en el negoci discogràfic... fins i tot, va participar en la versió gal·lesa de Operación Triunfo, on va quedar en segona posició. Considerada per la crítica britànica com un nou valor a tenir en compte i una hereva de Amy Winehouse (i en van!), ha editat dos singles, “Rockferry” i “Mercy”, extrets del disc de debut que ha editat amb la col·laboració de Bernard Butler, antic guitarrista de Suede.

Herbie Mann: “Chasing the Bird” (Flute Souffle, 1957)
Al principi de la seua carrera, Herbie Mann es va dedicar a impregnar el jazz amb el so de la seua flauta. Més tard, a partir de la dècada dels 70, va botar totes les fronteres estilístiques per tal de dedicar-se a les músiques del món, al rock, pop, reggae i, fins i tot, a la música disco. Mann va nàixer el 16 d’abril de 1930 a Brooklyn (Nova York) i va morir el primer de juliol de 2003 a Santa Fe, víctima d’un càncer de pròstata.

Bessie Smith: “Nobody Knows You When Your Down And Out” (The Essence Of Bessie Smith, 2006)
Elizabeth Smith, més coneguda com Bessie Smith o, simplement, l’Emperadriu del Blues. Una de les primeres veus del jazz i el blues, a la dècada dels anys 20 del segle passat, protegida durant un temps de Ma Rainey, i col·laboradora habitual de músics com Louis Armstrong, Joe Smith, James P. Johnson o Charlie Green, entre d’altres. Va nàixer el 15 d’abril de 1894 a Chattanooga (Tennessee).

Junior Mance: “Zabuda” (The Junior Mance Touch, 1973)

Labelle: “Slow Burn” (Phoenix, 1975)
Patti LaBelle és una de les dives del soul. Amb les cantants Cindy Birdsong, Nona Hendryx i Sara Desh van formar les Blue Belles a principis de la dècada dels 60 (més tard, Patti LaBelle & The Bluebelles). Poc després, amb un nou manager, el britànic Vicki Wickham, i convertides en trio (Birdsong va substituir Florence Ballard en les Supremes), el grup es va rebatejar com LaBelle. Van deixar de banda les ballades i el pop i es van endinsar en el funk espacial i el rock. Així van triomfar amb “Lady Marmalade” i amb àlbums com Phoenix. La Cava recupera aquest disc, mai reeditat en CD, gràcies al format vinil.

Kenny Burrell: “The Common Ground” (Tin Tin Deo, 1977)

Water & Power: “I Can Find a Way to Your Heart” (Water & Power, 1975)
Presentem una banda de la qual sabem ben poca cosa, Water & Power. Els seus membres eren Rachel Sanders, Warren Sams i Christine Adams Tripp. Van editar un sol disc amb la producció de Earle Sutton i Harvey Fuqua, un home que també va treballar amb Marvin Gaye i altres figures de la Motown. Van comptar amb la col·laboració de Ray Parker Jr. (guitarra) i James Gadson (bateria). Y hasta aquí puedo leer...

Victor Wooten: “Song For My Father” (Palmystery, 2008)

Victor Wooten: “Miss U (Feat. The Lee Boys)” (Palmystery, 2008)
Victor Wooten va aprendre a tocar el baix gràcies al seu germà Regi. Tots dos, amb la resta del germans Wooten, altres tres, van formar la banda The Wootens als anys 80. Més tard, va arribar a Nashville, on va conèixer a Béla Fleck, que toca el banjo. Així van nàixer The Flecktones. Palmystery és l’últim treball en solitari d’aquest magnífic baixista.

Fabio Miano Septet: “Sudel” (Personally Speaking, 2002)

L’agenda de La Cava
Leco Bahía Brazil Percussion
Dijous, 17 d’abril – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibañez, 95. Massanassa) – 22:30
Leco Bahía és un músic de l’escola de Candeal, fundada per Carlinhos Brown. Un concert per tal de gaudir de la percussió brasilera amb algunes pinzellades de música llatina.

Javier Vercher Trio
Divendres, 18 i dissabte, 19 d'abril – Café Mercedes Jazz (Sueca, 27. València) – 23:00 i 00:30
Javier Vercher és un saxofonista tenor, també flautista, nascut a Madrid l’any 1978. ha estudiat al conservatori Joaquín Rodrigo de València i al Berklee College i ha assistit als seminaris d’intèrprets com Bill McHenry, Kurt Rosenwinkel, Perico Sambeat i Bernardo Sassetti. Javier Vercher tindrà la companyia d’Edward Pérez (contrabaix) i Ferenc Nemeth (bateria).

New York All Stars
Diumenge, 20 d’abril – Octubre CCC (Sant Ferran, 12. València) – 19.00
Col·lectiu format per cinc excepcionals músics de jazz: Fabio Miano (piano), Jim Rotondi (trompeta), Grant Stewart (saxo tenor), John Webber (contrabaix) i Joe Farnsworth (bateria). Interpretaran un repertori format per temes de grans compositors, com Cole Porter, Duke Ellington o Thelonious Monk, i composicions originals.

Podcasts:
La Cava – Dimarts, 15 d’abril de 2008 – Part 1 – Megaupload
La Cava – Dimarts, 15 d’abril de 2008 – Part 2 – Megaupload

La Cava – Dimarts, 15 d’abril de 2008 – Part 1 – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 15 d’abril de 2008 – Part 2 – Rapidshare

La sessió d'investidura de La Cava

2008-04-09T17:22:00.004+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)

Sonny Stitt: “Topsy” (Constellation, 1972)
El periodista musical Diego A. Manrique reflexiona en aquest article, publicat al diari El País, sobre el seu ofici. Recorda els temps en els quals no existia internet i s’havia de buscar les garrofes per tal de punxar música que no es publicava a l’Estat Espanyol... ni era del gust de les grans discogràfiques.

Louis Prima & Keely Smith: “That Old Black Magic” (That Old Black Magic, 1958)
Recordem que Manrique és també responsable del programa La Madriguera. Una nit del mes de febrer va recordar la figura de Louis Prima, de qui es va arribar a dir que era l’espectacle més salvatge de Las Vegas.

Freddie Hubbard: “Joy Spring” (Born To Be Blue, 1981)
El 7 d’abril de 1938, a Indianapolis, va nàixer Freddie Hubbard. Segons la crítica, es tracta d’un dels millors trompetistes de la història del jazz. Durant la dècada dels 60, va tocar amb músics com Quincy Jones, John Coltrane, Ornette Coleman, Oliver Nelson, Art Blakey, Eric Dolphy o Herbie Hancock, entre d’altres.

J. J. Jackson: “But It’s Alright” (The Great J. J. Jackson, 1966)
J. J. Jackson és una de les veus quasi desconegudes de la història del soul. Arranjador i compositor per a altres músics com Jack McDuff i Jimmy Witherspoon, va aconseguir un gran èxit l’any 1966 amb el tema “But It’s Alright”, que es va enregistrar amb músics d’estudi a la Gran Bretanya. Jerome Louis Jackson va nàixer el 8 d’abril de 1941 a Brooklyn (Nova York).

Gene Ammons: “Water Jug” (Angel Eyes, 1960)

John Mayall & The Bluesbrakers: “Rambling on my Mind” (Bluesbreakers with Eric Clapton, 1966)
Recuperem un dels millors discos de blues gravats a la Gran Bretanya. John Mayall i els seus Bluesbrakers, una banda per on van passar guitarristes com Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor... que després tocaren a Cream, Fleetwood Mac i els Rolling Stones, respectivament.

Ramsey Lewis: “Living for the City” (Sun Goddess, 1974)

Led Zeppelin: “You Shook Me” (Led Zeppelin, 1969)
Si parlem de blues a la Gran Bretanya, hem de fer referència a una de les millors bandes de la història: Led Zeppelin. Els seu primer disc incloïa composicions de Willie Dixon. Per cert, la portada del disc no va agradar gens a Eva Von Zeppelin, neboda del inventor del dirigible, que va titllar als músics de “mones cridaneres”.

Willis Jackson: “The Goose Is Loose” (Bar Wars, 1977)

Basement Freaks: “Move Sucker” (Feat. Quasamodo) (The Regrooved Series, 2008)
GoodGroove Records és un dels segells encarregats de facturar el funk del segle XXI. The Regrooved Series inclou referències de diversos artistes. El tercer disc d’aquesta sèrie inclou cançons de All Good Funk Alliance, Feature Cast i de Basement Freaks, el projecte del grec George Fotiadis.

Yei, Yi & Co: “Cinturón negro” (Aaah!!!, 2006)

L’agenda de La Cava
Combo Sedajazz
Dijous, 10 d’abril - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30
Els alumnes del combo del col·lectiu Sedajazz, dirigit per Francisco Blanco Latino, presenten un repertori carregat de standards del jazz. Podreu escoltar composicions dels estils més diversos, com latin jazz, boogaloo, funk-jazz, bebop, etc.

Yei, Yi & Co
Diumenge, 13 d’abril – Octubre (C/ Sant Ferran, 12. València) – 19.00
Yei Yi & Co és un grup de Castelló liderat pel percussionista Jesús Gallardo, qui ha comptat amb Bruno Esteban (guitarra elèctrica), José Muñoz (saxo tenor) i Diego Barberá (baix elèctric i contrabaix) per tal de gravar el seu segon disc, Otro muro sobre el ladrillo.

La Excepción
Dissabte, 12 d’abril - Heineken Greenspace (C/ Juan Verdaguer, 16-24. València) – 22:00
Ritmes flamencs i rimes de rap. Aquest és l’estil de La Excepción, una de les bandes de hip hop amb més èxit a l’Estat Espanyol. Juan Manuel Montilla, “El Langui”, Antonio Moreno, “Gitano Antón”, i DJ La Dako Style presentaran a València el seu segon disc, Aguantando el tirón.

La Excepción: “El Tío Aquiles” (Aguantando el tirón, 2007)

Podcasts:
La Cava – Dimarts, 8 d’abril de 2008 – Part 1 – Megaupload
La Cava – Dimarts, 8 d’abril de 2008 – Part 2 – Megaupload

La Cava – Dimarts, 8 d’abril de 2008 – Part 1 – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 8 d’abril de 2008 – Part 2 – Rapidshare

La Cava floreix per l'abril

2008-04-02T10:42:00.002+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)

Czeslaw Bartkowski: “Lullaby for Tiny Chinamen” (Drums Dream, 1976)

Al Green: “I’m Still in Love with You” (I’m Still in Love with You, 1972)
Al Green és una de les veus clàssiques del soul. Va editar el primer àlbum en 1967 i, fins als nostres dies, he posat en circulació més de 40 referències. Amb un estil molt proper al gospel, ha aconseguit grans èxits com “Let’s Stay Together” o “Love and Happiness”. El proper 26 de maig publicarà un nou àlbum, Lay It Down, en el qual han col·laborat músics com John Legend, Corinne Bailey Rae i Anthony Hamilton.

Duke Jordan: “Jor-Du” (One for the Library, 1994)
Irving Sidney Jordan, conegut en el món del jazz com Duke Jordan, va nàixer l’1 d’abril de 1922. Malgrat tenir una llarga carrera en solitari, sempre serà recordat per ser membre del quintet de Charlie Parker durant l’any 1947. També va tocar amb Coleman Hawkins, Roy Eldridge, Sonny Stitt, Gene Ammons i Stan Getz, entre d’altres. Moria el 8 d’agost de 2006.

Gil Scott-Heron: “Is That Jazz (Live)” (Tour de Force, 2004)
El primer dia del mes d’abril de 1949 naixia a Chicago Gil Scott-Heron. Precursor del rap, aquest músic destaca per les crítiques que dirigeix al sistema polític i econòmic dels Estats Units d’Amèrica. Una de les seues composicions més conegudes és “The Revolution Will Not Be Televised”, una denúncia ferotge del silenci que mantenen els grans mitjans de comunicació respecte al deteriorament dels barris de les grans ciutats... en 1970!.

Rhoda Scott & Kenny Clarke: “Out of Nowhere” (Jazz in Paris, 1977)

The United Family: “Mama Feel Good (Feat. Jerri Lynn)” (Some-A-Dis / Some-A-Dat, 1975)
The United Family és una d’aquestes bandes de r&b quasi desconeguda. Sols disposem de la informació que apareix als crèdits del vinil Some-A-Dis / Some-A-Dat editat per Longwood Records en 1975. Un grup format per músics com Rick Sheltra (bateria), Leland Hicks (guitarra), Harvey Austin (baix), Wayne Hammerly (teclats) que comptava amb l’ajuda de cantants com Phil Flowers, Phillip James, Debra Lee, Jerri Lynn i Phyliss Elaine. Tot un tresor!

Hank Mobley: “The Dip” (Dippin’, 1965)

Boscoe: “If I Had My Way” (Boscoe, 1973)
Recuperem a Boscoe, un altre dels noms perduts en la història de la música negra. Eren de Chicago i practicaven un soul-funk impregnat de jazz. Els seguidors de bandes com The Pharoahs o Artistic Heritage Ensemble! gaudiran amb el so dels saxofons, trompetes, trombons, guitarres, baixos i bateries de Boscoe.

Jackie McLean: “Rainy Blues” (Tippin’ the Scales, 1962)

Erykah Badu: “The Cell” (New Amerykah, Pt. 1: 4th World War, 2008)
Erica Abi Wright, coneguda artísticament com Erykah Badu, va ser descoberta pel manager del cantant D’Angelo, amb qui va gravar una versió del “Precious Love” –un tema popularitzat en el seu moment per Marvin Gaye i Tammi Terrell–. Poc després, debutava amb el disc Baduizm. La crítica musical va veure en ella a una hereva de Billie Holiday. Ara presenta el seu quart disc d’estudi, New Amerykah, Pt. 1: 4th World War, on torna a mesclar hip hop, soul i jazz.

Perico Sambeat Sextet: “Cató-Scopio” (Ziribuye, 2005)

L’agenda de La Cava:
Concert i festa de suport pel 5è aniversari del col·lectiu Barriodelcarmen.net
Dijous, 3 d’abril – Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València) – 22:00 – 6/10 euros
La iniciativa Barriodelcarmen.net està d’aniversari. Ho celebraran amb una festa on intervindran Carmen y los Web-on.es, El Indio, Rascanya, Dj Jorter & Jorter, Caldito, Pau Alabajos y els músics furtius, Carlos de la Peña, Enric Casassús, Kuami Mensah i Servicios.

Skaks
Diumenge, 6 d’abril – Black Note Club (C/ Polo y Peyrolón, 15. València) – 20:00
El líder de Skaks, Javier Giner “Kodi”, es va iniciar en el món de la música amb 16 anys de forma autodidacta. Més tard, va començar els estudis de baix elèctric amb Lucho Aguilar al Taller de Música Jove de Benimaclet. Va formar part de Skaparapid, grup amb el qual va gravar el disc Qué empiece ya. Poc després, va fundar el seu propi grup de música jamaicana, Skaks, amb la qual va enregistrar Bola ocho.

Perico Sambeat Quartet
Dimarts, 8 d’abril - Jimmy Glass (C/ de Baix, 28. València) – 21:30 – 8 euros
Un dels grans saxofonistes de l’escena jazzística espanyola, el valencià Perico Sambeat, es presenta en concert en companyia d’Albert Sanz (piano), Matt Baker (contrabaix) i Ramon Prat (bateria).
Aforament limitat
Reserva anticipada: jimmyglass@ono.com
Indiqueu número d’entrades i nom – Espereu confirmació
Servei en funcionament fins les 18:00 h. del dia del concert (reserves vàlides fins les 21:45 h.).

Chucho Valdes & Omara Portuondo: “Danza ñáñiga” (Desafíos, 1997)
El pianista cubà Chucho Valdés i el cantautor Pablo Milanés oferiran una ampla gira per l’Estat Espanyol durant els mesos d’abril i maig. Els concerts serviran per tal de presentar les composicions del disc Más allá de todo, que es publicarà el proper 7 d’abril.

Podcasts:
Megaupload – Dimarts, 1 d’abril de 2008 – Part 1
Megaupload – Dimarts, 1 d’abril de 2008 – Part 2

Rapidshare – Dimarts, 1 d’abril de 2008 – Part 1
Rapidshare – Dimarts, 1 d’abril de 2008 – Part 2

La Cava sap a jazz

2008-02-25T19:52:00.003+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

The Shiffers: “TV Show” (The Incredible Soundtrack Adventure, 2007)

Joe Bataan: “Chick-a-Boom” (Call My Name, 2006)
El País publica una sucosa entrevista a Joe Bataan. El periodista Diego A. Manrique aconsegueix extraure algunes anècdotes curioses al músic de bugalú i latin soul. “Encara sóc un home marcat”, diu Bataan, un músic que va tenir problemes amb nombrosos segells discogràfics pel fet d’exigir el pagament de royalties.

David Murray: “Giovanni’s Mission” (Now Is Another Time, 2003)
Escoltem al músic de jazz David Murray en el dia del seu 53è aniversari. Es tracta d’un saxofonista que practica allò que s’ha denominat free jazz, amb un estil abstracte i expressionista. Va nàxier el 19 de febrer de 1955 a Berkeley, Califòrnia.

Smokey Robinson & The Miracles: “I Second That Emotion” (The Ultimate Collection, 1998)
William Robinson, més conegut com a Smokey Robinson, és un dels responsables de l’anomenat “so de la jove Amèrica” de la discogràfica Motown. Compositor i cantant, en solitari i com a membre de la banda The Miracles, va nàixer el 19 de febrer de 1940 a Detroit. Felicitats!

Baby Huey: “California Dreamin” (The Living Legend, 1971)

Ohio Players: “Skin Tight” (Skin Tight, 1974)
Fou una de les bandes de funk més importants de la dècada dels 70. Durant la seua trajectòria, que va començar l’any 1959 a Dayton amb el nom dels Ohio Untouchables, van canviar de formació en diverses ocasions. Skin Tight fou el primer disc del grup amb el segell Mercury i va significar un important èxit per a la banda. També són memorables les caràtules d’alguns dels seus treballs.

Aaron Jerome: “Time to Rearrange” (Time to Rearrange, 2007)

Roy Ayers: “Running Away” (Lifeline, 1977)
La trajectòria de Roy Ayers ha tingut dues facetes ben diferents. A la dècada dels 60 fou uns dels vibrafonistes més importants del jazz; durant els 70 i els 80 es va convertir en el visionari de l’acid jazz amb la seua banda, Roy Ayers Ubiquity.

Ray Shanklin: “Duke’s Theme” (Fritz The Cat OST, 1972)

Raheem DeVaughn: “Woman” (Love Behind the Melody, 2008)
Fill del contrabaixista de jazz Abdul Wadud, el cantant de R&B Raheem DeVaughn s’ha anat obrint camí en l’escena de la música negra gràcies al seu incansable treball, primer en segells independents... ara en discogràfiques més importants. El gran públic el va conèixer en 2005 gràcies a The Love Experience. Ara presenta Love Behind the Melody.

Andrés Belmonte: “Serenata a un cucú” (Jazz 7, 2007)

L’agenda de La Cava
Paul Evans Trio
Dijous, 21 de febrer - Hotel Westin (C/ Amadeu de Saboia, 16. València) - 20:00h.
Paul Evans és un dels trompetistes més reconeguts en el panorama jazzístic actual. És un músic que domina diferents registres, sempre amb una gran qualitat en les seues interpretacions. Es presenta amb Peter Guscott (contrabaix) i Tony Balch (bateria)

Andrés Belmonte
Dijous, 21 de febrer - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) - 22:30h
Andrés Belmonte és un dels pocs flautistes de jazz de l’Estat espanyol. Va nàixer a València l’any 1980. Influït per intèrprets com Charlie Parker, Roland Kirk o Eric Dolphy, és capaç d’utilitzar diverses flautes (soprano, alta en sol i baixa). Estarà acompanyat per Amadeu Adell (contrabaix) i Juanjo Garcerá (bateria).

Latino Blanco Quartet
Dissabte, 23 de febrer - Casa de Cultura d’Alzira - 22:30h
Francisco Blanco “Latino” presenta, una vegada més, el seu projecte Around Mulligan. Un espectacle, portat al disc, que ret homenatge al saxofonista baríton, compositor i arranjador Gerry Mulligan. Amb Paul Evans (trompeta), Jordi Vila (contrabaix) i Jeff Jerolamon (bateria).

Julio Bustamante
Divendres, 22 de febrer – Sala Matisse (C/ Campoamor, 60. València) – 23:00h.
El llegendari cantautor valencià Julio Bustamante -que abans de l’arribada de Operación Triunfo es feia dir Bustamante, a seques- presenta el seu últim disc, Lluvia cascabel. Aliè a modes i tendències, Bustamante sempre dóna mostres de la seua forma de veure la vida... amb sabor mediterrani.

Julio Bustamante: “Pasear” (Con tal de volar, 2003)

Els podcasts estan en camí...

La Cava als Premis Grammy

2008-02-14T15:41:00.003+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Kanye West: “Stronger (Instrumental)” (Stronger Single, 2007)
El passat cap de setmana es celebrava la 50a edició dels Premi Grammy. Resum: 5 guardons per a Amy Winehouse i 4 per a Kanye West. La sorpresa de la nit: Herbie Hancock s’emporta el premi al Millor Álbum de l’Any pel seu River: The Joni Letters. Per cert, Winehouse va rebre el visat per tal de viatjar als Estats Units quan ja no li donava temps d’arribar a la cerimònia. Hi va participar via satèl·lit des de Londres.

Herbie Hancock Feat. Tina Turner: “Edith and the Kingpin” (River: The Joni Letters, 2007)
A finals del mes de setembre, de l’any passat, la discogràfica Universal va publicar el nou treball del pianista de jazz Herbie Hancock. Amb la companyia de grans músics, com Wayne Shorter i Dave Holland, i brillants cantants, com Norah Jones i Leonard Cohen, es ret homenatge a Joni Mitchell.

Wardell Gray: “Sweet Lorraine” (Wardell Gray Memorial Volume 1, 1949)
Wardell Gray està considerat per la crítica com un dels grans saxofonistes de jazz de l’època del bop. Va tocar amb Earl Hines, Dexter Gordon, Charlie Parker, Benny Goodman i Count Basie. Gray va nàixer el 13 de febrer de 1921. Moria 34 anys després, en circumstàncies mai aclarides, relacionat amb temes de drogues.

Otis Clay: “Respect Yourself” (Respect Yourself, 2005)
Otis Clay va nàixer l’onze de febrer de 1942. Considerat com un dels millors intèrprets de deep soul de l’escena de Chicago, malgrat que els seus grans èxits es van enregistrar a Memphis. El seu estil té les arrels, ben profundes, en el gospel. Celebrem el seu 66è aniversari!

Harold McNair: “The Umbrella Man” (Flute & Nut, 1970)

The Hues Corporation: “Follow The Spirit” (Love Corporation, 1975)
El trío de pop i soul The Hues Corporation es va crear en 1969 a Santa Mònica (Califòrnia). El seu gran èxit va arribar l’any 1974 amb el single “Rock the Boat”, considerat per molts com la primera gran cançó de la música disco. També van aparèixer a la pel·lícula del gènere blaxploitation Blacula. Recuperem un vinil de 1975 amb autèntic so a ou fregit.

Curt Cress Clan: “451271” (Curt Cress Clan, 1975)

Allen Toussaint: “You Will Not Lose” (Southern Nights, 1975)
Productor, compositor, arranjador, pianista de sessió i artista en solitari... treball incessant el realitzat per Allen Toussaint. Sorgit de la terra fèrtil, musicalment parlant, de Nova Orleans, va editar magnífics treballs a la dècada dels 70. El seu debut es va titular Life, Love and Faith. Southern Nights és el seu segon disc.

James Taylor’s 4th Dimension: “Boot Up” (Picking Up Where We Left Off, 2007)

Adele: “My Same” (19, 2008)
La premsa musical en general, i la britànica en particular, tritura artistes com si fossin carn picada per a hamburgueses. Un cop amortitzada Amy Winehouse, ara en mans dels periòdics sensacionalistes, es busca hereva. I ja l’han trobada: s’anomena Adele, té 19 anys i ha estat escollida com la intèrpret amb més projecció per 150 crítics. Presentem el seu disc de debut per tal de jutjar amb criteri propi...

Kalifactors: “Where Am I?” (An Introduction To Kalifactors, 2001)

L’agenda de La Cava
Albert Sanz & Friends
Dijous, 14 de febrer – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h.
Albert Sanz és un dels pianistes de jazz més prestigiosos del panorama valencià i estatal. Es presentarà amb el seu orgue en companyia de Vicente Espí (bateria) i Vicente Macián (saxo tenor).

Vicente Macián Jazz Quartet
Diumenge, 17 de febrer – Musical de Sedaví (C/ Musical, 17. Sedaví) – 19:00h.
El jove saxo tenor Vicente Macián tocarà a casa en format de quartet. El seu objectiu és explorar els sons i llenguatges més innovadors del jazz. Tindrà el suport d’Albert Sanz (teclats), Pedro Alarcón (contrabaix) i Vicente Espí (bateria).

Clau de Lluna Jazz
Diumenge, 17 de febrer – Octubre (C/ Sant Ferran, 12. València) – 19:00h.
Clau de Lluna Jazz és un quartet de jazz valencià nascut el setembre de 1999 per iniciativa d’Albert Ortega i Natxo Mentxeta. Han editat dos treballs discogràfics, Jazz Esgarret, un recull de standars de jazz nord-americà, i Collita Pròpia, amb un repertori format per composicions pròpies.

Jayme Marques
Dissabte, 16 de febrer – Black Note Club (C/ Polo y Peirolón, 15. València) – 23:30h.
Jayme Marques va nàixer a la ciutat de Campo Grande, capital de Mato Grosso del Sud (Brasil), el 12 de juny de 1936. Guitarrista des de ben menut, va arribar a Europa amb l’Orquesta Orfeo Negro, després d’haver tocat amb el pianista argentí Robledo i el saxofonista Gatto Barbieri. A l’Estat Espanyol ha col·laborat amb Augusto Algueró, Pedro Iturralde, Tete Montoliu i Paco de Lucía, entre d’altres.

Jayme Marques: “Las tres de la mañana” (So Much Feeling, 1977)

Podcast:
La Cava – Dimarts, 12 de febrer de 2008 – Part 1 (Megaupload)
La Cava – Dimarts, 12 de febrer de 2008 – Part 2 (Megaupload)

La Cava – Dimarts, 12 de febrer de 2008 – Part 1 (Rapidshare)
La Cava – Dimarts, 12 de febrer de 2008 – Part 2 (Rapidshare)

La Cava es posa al dia (i III)

2008-02-11T18:11:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Down to the Bone: “Greedy Fingers” (Supercharged, 2007)

Grace Jones: “Pull Up to the Bumper” (Nightclubbing, 1981)
L’article Cuéntame una historia de Diego A. Manrique ens explica la història dels estudis Funky Nassau. Creats per Chris Blackwell, també fundador del segell Island, comptaven amb músics com Sly Dunbar, Robbie Shakespeare, Mikey Mao Chung, Uzziah Sticky Thompson, Barry Reynolds i Wally Badarou. Instrumentistes que van acompanyar a intèrprets com Talking Heads, Ian Dury o Grace Jones.

Don Fagerquist Octet: “Easy to Love” (Eight By Eight, 1957)
Quasi desconegut pel gran públic, sempre ben valorat per la crítica, Don Fagerquist fou un trompetista de jazz que va destacar en les èpoques del bop i de l’anomenat com cool jazz. Amb sols dues referències com a líder (en 1955 i 1957), va acompanyar a altres músics com Gene Krupa, Artie Shaw o Art Pepper. Va nàixer el 6 de febrer de 1927 a Worcester. Va morir, amb 46 anys, a Los Ángeles.

Barrett Strong: “Money (That’s What I Want)” (The Complete Motown Collection, 2004)
Barrett Strong és una figura cabdal per tal d’entendre el naixement i desenvolupament del segell Motown. Soci i amic de Berry Gordy, Strong va tenir un grandíssim èxit l’any 1960 gràcies a una composició pròpia. D’aquesta manera, la discogràfica de Detroit va tenir l’oportunitat d’expandir els seus negocis. La cançó era “Money (That’s What I Want)”. Barrett Strong va nàixer el 5 de febrer de 1941 a Westpoint.

Plastilina Mosh: “Saint Tropez Is Not Far” (Tasty, 2006)

Annette Peacock: “Don’t Be Cruel” (X-Dreams, 1978)
Primer ou fregit de la setmana. La cantant Annette Peacock es va iniciar en la música gràcies a sa mare, violinista. Poc després, va conèixer al contrabaixista de jazz Gary Peacock, qui la va introduir en l’avantguarda de Nova York. Fou el pianista Paul Bley qui la va portar a investigar en la música electrònica. Els seus discos beuen de totes aquestes influències i, per tant, tenen sabors ben diferents.

The Herbaliser: “Gadget Funk” (Take London, 2005)

Harold Burrage: “I Feel So Fine” (Long Man Blues, 1989)
Long Man Blues és una recopilació, en format vinil, que recupera la veu de homes del blues de Chicago. Dennis Binder, Arbee Stidham, Jack Cooley o Cliff Butler, entre d’altres. Harold Burrage fou un pianista d’aquest estil que a la dècada dels 60 es va endinsar en el terreny del soul.

DJ Shadow: “Bring Madlib Up” (Keep in Time: A Live Recording, 2005)

Hocus Pocus: “Mr. Tout Le Monde” (Place 54, 2007)
Per tal de parlar de novetats discogràfiques presentem a una banda de hip hop de Nantes (França). El seu nom és Hocus Pocus. És una formació amb una característica ben peculiar: empren instruments clàssics, com el baix, la bateria o l’orgue, per tal de fer rap. Liderats pel MC i DJ 20Syl presenten Place 54.

Voro Garcia: “Cádiz” (Voro García, 2006)

L’agenda de La Cava
Jorge Riera presenta “Organology”
Dijous, 7 de febrer – Hotel Westin (C/ Amadeu de Saboia, 16. València) – 20:00h.
Trio format per guitarra, orgue i bateria, el grup investiga els sons del jazz elèctric. El repertori conté composicions pròpies i cançons de referents contemporanis. Escoltareu a
Jorge Riera (guitarra), Pau Ortolà (teclats) i Pere Munuera (bateria).

Pere Munuera Jazzaction Painting
Dijous, 7 de febrer – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h
Tres experimentats músics de jazz i una pintora realitzen en directe una experiència creativa diferent. La música de jazz esdevé la inspiració per tal de crear una obra pictòrica. Als instruments: Pere Munuera (bateria), Alessandro Cesarini (contrabaix) i Bertrand Kientz (guitarra). Als pinzells: Paula Folch.

Kind of Blue Tribute Sextet
Dimarts, 12 de febrer – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València) – 21:30h. Voro Garcia (trompeta), Albert Sanz (piano), Iván Albuixech (saxo alt), Vicente Macián (saxo tenor), Alessandro Cesarini (contrabaix) i Miquel Asensio (bateria) reten homenatge a un dels discos més importants de la història del jazz, Kind of Blue de Miles Davis.

The Right Ons
Divendres, 8 de febrer – Wah Wah Club (C/ Campoamor, 52. València) – 22:30h.
El quartet The Right Ons, nascut a principis de l’any 2006, presenta a la ciutat de València el seu disc de debut, 80.81. Música rock que descansa en el soul, la psicodèlia i el funk.

The Right Ons: “Do Your Thing, Babe” (80.81, 2007)

Podcasts:
La Cava – Dimarts, 5 de febrer de 2008 – Part 1 (Megaupload)
La Cava – Dimarts, 5 de febrer de 2008 – Part 2 (Megaupload)

La Cava – Dimarts, 5 de febrer de 2008 – Part 1 (Rapidshare)
La Cava – Dimarts, 5 de febrer de 2008 – Part 2 (Rapidshare)

La Cava es posa al dia (II)

2008-02-07T18:37:00.000+01:00

La tecnologia ens facilita la vida, però en ocasions també ens la complica... La Cava en procés d'actualització.

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

The Apples: “Attention!” (Attention!, 2005)

Etta James: “Market Place” (The Rest of Etta James, 2006)
Amy Winehouse, una dona que podria ser una de les grans veus del soul de l’actualitat, entra en una clínica de desintoxicació. La decisió arriba després de la publicació d’un vídeo on es veu a la cantant fumant crack. D’altra banda, Beyoncé interpretarà el paper d’Etta James en la pel·lícula Cadillac Records, escrita i dirigida per Darnell Martin. Les dues cares de l’èxit.

Roy Eldridge: “Beale Street Blues” (Little Jazz & The Jimmy Ryan All-Stars, 1975)
David Roy Eldridge va nàixer el 30 de gener de 1911 a Pittsburgh. Fou un gran trompetista de jazz que va començar en el món de la música a les bandes dels carnestoltes i dels circs. Al llarg de la seua trajectòria va acompanyar Billie Holiday, Fletcher Henderson i Gene Krupa, entre d’altres.

Eddie Taylor: “There’ll Be a Day” (American Folk Blues Festival '80, 1991)
Eddie Taylor fou un altre dels guitarristes de blues que basava el seu estil en la tradició del Delta del Mississippi. Va tenir alguns èxits en solitari, però sempre serà recordat per acompanyar a Jimmy Reed durant la dècada dels 50 i principis dels 60.

Sugarman 3 & Co: “La Culebra” (Pure Cane Sugar, 2002)

Rare Earth: “We’re Gonna Have a Good Time” (Willie Remembers, 1972)
Rare Earth es va formar l’any 1967 a Detroit. El primer disc del grup fou editat pel segell Verve i, poc després, van passar a formar part de l’escuderia Motown. El seu gran èxit és una versió retallada –en principi, durava 21 minuts– del “Get Ready” dels Temptations.

Mickey & The Soul Generation: “Up The Stairs And Around The Bend” (Iron Leg, 2004)

Skeewiff: “Bump Bump (Feat. Young MC) (The Lost Masters EP Limited Edition, 2007)
Skeewiff és una banda amb seu a la Gran Bretanya formada pel londinenc Alex Rizzo i l’australià Elliot Ireland. A finals de la dècada dels 90 van signar per Ministry of Sound. Després d’una mala experiència amb aquesta discogràfica, van crear el seu propi segell, Jalapeno Records.

The Haggis Horns: “Enter The Haggis” (Hot Damn!, 2007)
The Haggis Horns és una banda de vuit músics que fusionen el funk amb el soul, hip hop i l’afrobeat. Han treballat amb artistes com The Cinematic Orchestra, Roots Manuva, Corinne Bailey Rae, Lily Allen o Amy Winehouse, entre d’altres. Després d’editar un seguit de singles d’èxit, arriba l’àlbum de debut del grup, Hot Damn!.

The Haggis Horns: “Hot Damn!” (Hot Damn!, 2007)

Dolç Tab Jazz: “Caravan” (Infusió, 2004)

L’agenda de La Cava
Chema Peñalver Swing Project
Dijous, 31 de gener – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h
El clarinetista Chema Peñalver lidera el Swing Project amb l’objectiu de recrear la música bop i swing dels anys 50. Es presenta en directe en companyia de Fabián Barraza (guitarra) i Lucho Aguilar (contrabaix).

Dolç Tab Jazz
Diumenge, 3 de febrer – Octubre (Sant Ferran, 12. València) – 19:00hs – 3€
Des d’Ondara (la Marina Alta), Dolç Tab Jazz fusionen els sons tradicionals de la dolçaina amb el jazz clàssic i actual. Les seues actuacions combinen versions de temes de Duke Ellington o Chick Corea amb arranjaments de temes populars valencians i cançons de producció pròpia. Dolçtab és un pas més en l’intent de “normalitzar” la dolçaina.

SFDK
Divendres, 1 de febrer – Sala The Mill Club (Pare Porta, 2) – 21:00h – 12/15€
SFDK naix a principis dels 90 en l’institut on estudiava el MC de la banda, Zatu. Fou en 1994 quan entra en la formació Acción Sánchez. El 21 de març de 2007, es va editar el cinquè àlbum dels andalusos, Los Veteranos, del qual ha venut més de 30.000 còpies. Ara presenten un DVD amb imatges inèdites que expliquen la història de SFDK. El seu títol: Blackbook.

SFDK: “Tócala otra vez” (SFDK Records, 2007)

Podcast:
La Cava, dimarts 29 de gener de 2008 - Part 1 (Megaupload)
La Cava, dimarts 29 de gener de 2008 - Part 2 (Megaupload)

La Cava, dimarts 29 de gener de 2008 - Part 1 (Rapidshare)
La Cava, dimarts 29 de gener de 2008 - Part 2 (Rapidshare)

La Cava es posa al dia

2008-01-31T14:10:00.001+01:00

Avui recorde el programa de la setmana passada (dimarts, 22 de gener)... demà trobareu La Cava d'aquesta setmana (dimarts, 29 de gener). Perdoneu el desgavell en el calendari!

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Memphis Black: “Chain of Fools” (Soul Club, 1969)

Aretha Franklin: “Chain of Fools” (Lady Soul, 1968)
El 22 de gener de 1968, el segell Atlantic va editar l’àlbum Lady Soul d’Aretha Franklin. Aquell dia veien la llum cançons com “Chain of Fools” o “(You Make Me Feel Like) A Natural Woman”. Ara celebren 40 anys. Per cert, sembla que la cantant editarà un nou disc durant el 2008.

J.J. Johnson: “Stardust” (Four Trombones, 1953)
Considerat per la crítica com un dels millors trombonistes de la història del jazz, J.J. Johnson naixia un 22 de gener de 1924. Membre de les orquestres de Clarence Love, Benny Carter i Count Basie, també va tocar amb llegendes com Dizzy Gillespie, Illinois Jacquet i Miles Davis. Va ser part d’un dels duets més coneguts de la dècada dels 50 amb la companyia d’un altre trombonista, Kai Winding.

Sam Cooke & The Soul Stirrers: “Nearer to Thee” (Sam Cooke with the Soul Stirrers, 1992)
Una de les veus més conegudes i populars del soul és la de Sam Cooke. Un home que va nàixer el 22 de gener de 1931 a Clarksdale. Fou, també, un dels primers artistes en adonar-se de la importància de controlar tots els aspectes de la producció musical. Per aquest motiu va fundar el seu propi segell discogràfic. Moria en estranyes circumstàncies en un motel de Los Ángeles, l’onze de desembre de 1964.

The Diplomats Of Solid Sound: “Holdin' The Money” (Destination... Get Down, 2005)

Big Joe Williams: “She Left Me a Mule to Ride” (Tough Times, 1961)
El nostre primer ou fregit de la setmana, amb el sabor del vinil, està dedicat a Big Joe Williams. Aquells que el van conèixer conten que era una persona amb molt mal caràcter, però també expliquen que és un dels millors guitarristes sorgits del Delta.

Spatz Attack: “Do You Feel Funky” (Project 5, 2007)

Irma Thomas: “You’re the Dog (But I Do All The Barking Myself” (In Between Tears, 1973)
Si Aretha Franklin és la Reina del Soul, la corona d’Irma Thomas és de caràcter regional: ella és la Reina del Soul de Nova Orleans. Després de ser despatxada del Pimlico Club per passar més temps cantant que servint als clients, Thomas va aconseguir les primeres audicions gràcies al músic Tommy Ridgley.

Medeski, Martin & Wood: “Where’s The Music” (Let’s Go Everywhere, 2008)

Medeski, Martin & Wood: “Let’s Go Everywhere” (Let’s Go Everywhere, 2008)
John Medeski, Chris Wood i Billy Martin sempre entren a l’estudi de gravació sense tenir massa clar què passarà. Ara, les seues improvisacions han de servir per tal d’introduir el jazz als xiquets amb el disc Let's Go Everywhere. Per tal d’aconseguir-ho tenen el suport dels fills dels propis músics.

ABC: “You Want Too Much” (Polish Funk - The unique selection of rare grooves from Poland of the 70's)

Breakout: “Listen To The Rhythm” (Polish Funk - The unique selection of rare grooves from Poland of the 70's)
Qui ho havia de dir? Polònia també ballava a ritme de funk durant la dècada dels 70. Així ho mostra la recopilació Polish Funk que presenta el segell Polskie Nagrania.

Llibert Fortuny Quartet: “RidiRidi” (Un circ sense lleons, 2004)
L’agenda de La Cava
Yambú
Dijous, 24 (20:00-22:30; 8 euros) i divendres, 25 de gener (23:00-00:30; 9 euros) – Café Mercedes Jazz (C/ Sueca, 27. València)
Formació creada per tal d’interpretar arranjaments de jazz llatí, salsa i música afrocubana que recorda a les grans orquestres llatines de les dècades dels 70 i 80. Una banda formada per Sergio Riera (piano); Titin Ibáñez (timbal); Luis Llario (contrabaix); Sergio Pereda (conga y veu); Julio Montalvo (trombó); i Andrés Alzate (trombó).

Carnestoltes de New Orleans con la Nova Dixieland Band
Dijous, 24 de gener - Pub Pop Art (Avinguda Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30hs. - Entrada lliure
La Nova Dixieland Band recrearà l’ambient del Carnestoltes de Nova Orleans, més conegut amb el nom de “Mardi Grass”. Música dixie interpretada per Pedro Alarcón (contrabaix); Pedro Muñoz (banjo); Felip Santandreu (bateria); Toni Belenguer (trombó); Paul Evans (trompeta); Francisco Blanco “Latino” (saxo tenor).

Triphàsic
Diumenge, 27 de gener – Octubre (C/ Sant Ferran, 12. València) - 19.00hs. – 3 euros
Trio format per Llibert Fortuny, Gary Willis i David Gómez que ofereix un concert peculiar: una barreja d’elements electrònics i sons del jazz.

The Sweet Vandals
Dissabte, 26 de gener – Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València) - 23:30hs - 12/15 euros
Considerada com una de les millors bandes de soul-funk del panorama estatal i europeu. The Sweet Vandals es va formar a Madrid durant el 2005. Projecte ideat per Carlo Coupé, que va abandonar el grup poc després d’editar l’àlbum de debut de la banda, es presenta a València amb Maika Edjole (veu), Santi Martín (baix), José Herranz (guitarra), Javi Gómez (bateria) i Julián Maeso (orgue hammond)

The Sweet Vandals: “You Wanna Be My Lover” (The Sweet Vandals, 2007)

Podcast:
La Cava, dimarts 22 de gener de 2008 - Part 1 – Megaupload
La Cava, dimarts 22 de gener de 2008 - Part 2 – Megaupload

La Cava, dimarts 22 de gener de 2008 - Part 1 – Rapidshare
La Cava, dimarts 22 de gener de 2008 - Part 2 – Rapidshare

La Cava s'expandeix

2008-01-16T12:36:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Oscar Peterson: “In a Mellow Tone” (Perfect Peterson, 2007)
Recordem la figura del grandíssim pianista de jazz Oscar Peterson. Aquest canadenc, que segons alguns crítics feia sonar massa notes, va morir el passat 23 de desembre. És autor d’alguns dels discos més importants de la història del jazz, en solitari o en companyia d’altres músics.

Oscar Peterson & Ella Fitzgerald: “Mean to Me” (Ella and Oscar, 1974)
El dissabte 12 de gener, artistes com Quincy Jones, Herbie Hancock o Stevie Wonder van retre homenatge al genial pianista. El també teclista Oliver Jones va dir: “deixa un testimoni de compromís molt fort amb el món del jazz. Ha fixat el camí per a molts de nosaltres. Tindrem altres grans artistes de jazz en el futur, però mai hi haurà un altre Oscar Peterson”.

Baikida Carroll: “Down Under” (Marionettes on a High Wire, 2001)
Trompetista que ha dedicat la seua vida al jazz experimental i d’avantguarda, Baikida Carroll va nàixer un 15 de juny de 1947 a Saint Louis. Fou líder, a mitjans de la dècada dels 70, d’una banda de free jazz anomenada Black Artists Groups (BAG). Felicitats!

Gene Krupa and his Orchestra Feat. Anita O'Day: “Georgia on my Mind” (The Essence of Jazz Vocals, 2006)
Gene Krupa fou el primer bateria en esdevenir una estrella del jazz. Gràcies a ell, aquest instrument va deixar de ser un acompanyament per tal de convertir-se en protagonista. Krupa fou membre de la banda de Benny Goodman i, després de tenir un conflicte personal amb el clarinetista, va fundar la seua pròpia orquestra. Va nàixer el 15 de gener de 1909 a Chicago; moria el 6 d’octubre de 1973 a Nova York.

Los Músicos de José: “El clavo” (Los Músicos de José, 2007)

Kim Weston: “Born Free” (This is America, 1968)
Més coneguda pels duets que va fer amb Marvin Gaye –la interpretació de It Takes Two és un clàssic del R&B-, Kim Weston també va signar alguns discos en solitari. Recuperem el so d’ou fregit, en format vinil, de la seua segona referència, editada l’any 1968.

Lord Thunder: “Thunder” (Crash of Thunder)

Dakota Staton: “Cherokee” (Dynamic!, 1958)
El crític musical Leonard Feather va descriure l’estil de Dakota Staton com dinàmic i amb referències a grans veus del jazz com Dinah Washington i Sarah Vaughan. Una comparació de la qual estar orgullós, malgrat que Aliyah Rabia –el nom real de Dakota- mai aconseguís l’èxit comercial d’aquelles cantants. Dynamic! fou el segon disc de la intèrpret i fou editat per Capitol l’any 1958. ¡Y dos huevos fritos!

Flevans: “Picknit” (Unfabulous, 2007)

Flevans: “Loose Gardener” (Unfabulous, 2007)
Després d’editar diversos singles d’èxit, un disc de llarga durada i de posar música a un anunci de telefonia mòbil, els britànics Flevans publiquen la seua segona referència. Potser has ballat el funk dels Flevans a les sessions de Aim, Groove Armada, DJ Food, Kid Loco o Bonobo.

Tribe: “Baby Feet” (Funk Fu Fight Vol. 1, 2000)

Marie Franklin: “Bad, Bad Woman” (Funk Fu Fight Vol. 1, 2000)
El segell Big Cheese Records presenta aquesta selecció, Funk Fu Fight Vol. 1, com una selecció de “psycho funk” i ritmes ballables de meitat de la dècada dels seixanta i principis dels setanta. Singles d’artistes quasi desconeguts com Lords Of Percussion, Boobie Knight o Funkhouse Express.

Quazamba Quartet: “Alpino” (Demo, 2006)
L’agenda de la Cava
Quazamba Quartet
Dimarts, 15 de gener – Jimmy Glass - 21:30hs (C/ de Baix, 28, València)
Mauro Banfi (teclats), Fabio Zambelli (guitarra), Matt Baker (baix) i Pino Li Trenta (bateria) van formar el quartet Quazamba l’any 2005 a Londres. El seu objectiu és “explorar el món del jazz contemporani”.

Voro Garcia & Vicente Espí més convidats
Dimecres, 16 de gener – Café Mercedes Jazz (C/ Sueca, 27, València) – 5 euros
El trompetista Voro Garcia –estudiant del prestigiós Berklee College of Music i alumne de Dave Douglas, Joe Lovano i Hal Crook- i el bateria Vicente Espí –col•laborador habitual d’artistes com Joan Soler, Jordi Vilà, Ramon Cardo o Perico Sambeat- conviden al millor jazz.

Graham Foster Trio
Divendres, 18 de gener – Matisse (C/Campoamor, 60, València) - 23:00 h. - 6 euros
Graham Foster va iniciar la seua carrera com a músic l’any 1972 com a baixista del trio del pianista londinenc Brian Morris. Poc després va donar forma a projectes més personals, com els grups The Roadsters o Blitz. Ara, amb José Terol (baix) i Damián García (bateria), el trio de Graham Foster continua enamorat del rock i el blues.

Graham Foster: “Night Train” (The Best Of)

Podcast:
La Cava, dimarts 15 de gener de 2008 - Part 1 – Megaupload
La Cava, dimarts 15 de gener de 2008 - Part 2 – Megaupload

La Cava, dimarts 15 de gener de 2008 - Part 1 – Rapidshare
La Cava, dimarts 15 de gener de 2008 - Part 2 – Rapidshare

Després del Nadal... La Cava torna a la càrrega

2008-01-09T15:05:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

The Budos Band: “Más o menos” (The Budos Band II, 2007)

James Brown: “Sexy, sexy, sexy” (Slaughter’s Big Ripp-Off, 1973)
Ens fem ressò del comentari que fa Quico Alsedo al seu bloc sobre el llibre autobiogràfic de James Brown. Sembla que el Padrí del Soul fou qui va tenir la genial idea de sortir a l’escenari amb capa... però Elvis Presley va ser més ràpid!

The Dave Weckl Band: “101 Shuffle” (Rhythm Of The Soul, 1998)
Celebrem el 48è aniversari del bateria de jazz Dave Weckl . Les seues baquetes han sonat a la banda de Chick Corea i a discos de pop i soul d’artistes com Diana Ross, Madonna i Robert Plant.

Shirley Bassey: “Nobody Does It Like Me” (Shirley Bassey Birthday Concert, 1998)
També felicitem a la cantant Shirley Bassey, nascuda a Cardiff el 8 de gener de 1937. De jove fou artista de cabaret... uns anys després va aconseguir fama internacional gràcies a la pel•lícula Goldfinger de James Bond. Propellerheads la va recuperar per als amants de la música electrònica.

Flow Dynamics: “Up in the Party” (Flow Dynamics, 2007)

Big Boy Crudup: “I Want My Lovin’” (Star Bootlegger, 1982)
El músic de blues més piratejat per Elvis Presley inaugura el nostre Club de l’Ou Fregit, un espai reservat a la recuperació del format vinil. Arthur Crudup és l’autor del tema “That's All Right Mama”, amb el qual “El Rei?” va debutar l’any 1954. Com ja sabeu, Big Boy Crudup mai va aconseguir fer tants diners com Presley.

Lefties Soul Connection: “Generator Oil” (Hutspot, 2006)

Carey Bell: “Come On Over Here” (Carey Bell's Blues Harp, 1969)
Carey Bell és un dels grans intèrprets d’harmònica de la història del blues. Rescatem la seua primera gravació, editada pel segell Delmark. Al llarg de la seua trajectòria, Bell va tocar amb músics com Robert Nighthawk, Johnny Young, Big Walter Horton, Muddy Waters o Willie Dixon.

The Quik: “Bert's Apple Crumble” (The Mod Scene, 1998)

The Right Ons: “Tell Me ‘Bout The Good Times” (80.81, 2007)
El bateria Ramiro Nieto (Jet Lag, Anyones), el guitarrista i vocalista Alvaro Guzmán (Anyones), el guitarrista Rafa Fernández (Jet Lag, Rainbow Experience) i el baixista Juan Rodo (Sugar Soul Shakers, Steelwood) donen forma a The Right Ons. Soul, rock, psicodèlia i funk per tal de retre homenatge a figures com James Brown, Jon Spencer o Sly and the Family Stone.

Googie Rene Combo: “Smokey Joe's La La” (Sock It To 'Em Soul, 2004)

Joe Tex: “Show Me” (Sock It To 'Em Soul, 2004)
Presentem la recopilació “Sock It To ‘Em Soul: 60s Club Soul Classics from the Vaults of Atlantic, Atco, Loma, Reprise, Stax & Warner Bros. 1963-1968”. Un títol (molt) llarg per tal d’il•lustrar 30 singles molt ballables d’intèrprets com Aretha Franklin, Arthur Conley, Eddie Floyd o Mary Wells.

Lous Astiaous: “Bitgooli la” (Lous Astiaous, 2007)
L’agenda de La Cava
Dijous, 10 - Lous Astiaous – Musical de Sedaví (C/del Musical, 17, Sedaví) – 22:30hs
Lous Astiaux són 15 músics francesos que mitjançant banjos, saxos, trompetes, percussió i altres instruments fan un concert creatiu, divertit i original.

Divendres, 11 - Ki Sap vs The Shake It Up’s – Loco Club (C/Erudito Orellana, 12, València)– 23:00hs. - 5€
Els mateixos músics amb dues bandes diferents: Ki Sap, grup amb més d’onze anys d’història, i The Shake It Up’s, un projecte de ska 100% instrumental.

Diumenge, 13 - David Pastor Trio – Octubre CCC (C/Sant Ferran, 12, València) – 19:00hs. - 3€
David Pastor obre el Nyas Jazz!, el cicle de jazz organitzat per l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània. Pastor és un dels trompetistes de major projecció del País Valencià i, potser, de tot l’estat. És una de les joies sorgides de la inesgotable pedrera del col•lectiu Sedajazz.

Ki Sap: “Where You Go” (10 Tone, 2003)

Podcast:
La Cava – Dimarts, 8 de gener de 2008 – Part 1
La Cava – Dimarts, 8 de gener de 2008 – Part 2

¡Ea, ea, ea... Rambla se cabrea!

2007-12-14T15:25:00.000+01:00

L’Honorable Senyor D. Vicente Rambla i Momplet és Conseller de Presidència i vice-president primer del govern valencià. A més, exerceix funcions de portaveu del Consell. Ahir, durant una roda de premsa, va exigir a la direcció de TV3 que es disculpés davant la societat valenciana per “l’ús vexatori de les institucions de la Comunitat”.

Aquesta reacció arriba arran de l’entrevista que la periodista Mònica Terribas, directora del sensacional programa La nit al dia, va fer dilluns passat a Joan Manuel Tresserras i Gaju, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Durant el diàleg entre polític i periodista, es van emetre imatges que recollien la pancarta que encapçala aquest missatge. El vicepresident valencià, després de tancar el repetidor de La Carrasqueta, ha tingut el valor de dir que “en un clima d’atac, difícilment es pot arribar a un conveni per a la reciprocitat de les emissions en ambdues comunitats”.

Per cert, el Bloc, en un gest intel·ligent, ha demanat a l’alcaldessa de Torrent que tanque el repetidor de Canal 9 a la Serra Perenxissa. Pel que sembla, els polítics que van engegar la Ràdio Televisió Valenciana (que, en aquell temps, eren del PSOE) no van demanar la llicència d’obra ni la llicència d’activitats corresponents. Esperem que la Generalitat Valenciana siga tan diligent com en el cas de TV3 i precinte les instal·lacions d’un repetidor que emet un senyal il·legal... i una programació deplorable.

La Cava parla japonés

2007-12-13T17:43:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Michael Bloomfield: “Memphis Radio Blues” (Blues Gospel & Ragtime Guitar Instrumentals, 1993)

Led Zeppelin: “I Can’t Quit You Baby” (BBC Sessions, 1997)
Dilluns, 10 de desembre de 2007. La mítica banda de rock Led Zeppelin torna als escenaris 27 anys després de la mort del seu baterista John Bonham. Ho fan per tal de retre homenatge a Ahmet Ertegun, fundador del segell Atlantic. Com el mateix empresari deia, tot comença i passa pel blues.

McCoy Tyner: “Bayou Fever” (Together, 1978)
El pianista de jazz McCoy Tyner va nàixer l’onze de desembre de 1938 a Filadèlfia. Durant la seua llarga trajectòria ha tocat amb Art Farmer, Sonny Rollins o Jack DeJohnette, entre d’altres. Des de 1960, i fins 1965, va formar part del quartet clàssic de John Coltrane (juntament amb el contrabaixista Jimmy Garrison i el bateria Elvin Jones). Felicitats des de La Cava!

Big Mama Thornton: “I’m Feeling Alright” (Ball ‘n Chain, 1968)
Willie Mae Thornton aconseguí encapçalar les llistes de R&B nord-americanes durant set setmanes en 1953. Fou gràcies al tema “Hound Dog”. Poc després, el “lladre” Elvis Presley deixaria aquest èxit en un no res. Big Mama Thornton moria el 25 de juliol de 1984. Havia nascut l’onze de desembre de 1926 a Montgomery (Alabama).

Isaac Hayes: “Going to Chicago Blues” (Presenting Isaac Hayes, 1967)
Isaac Hayes és una de les grans figures de la música negra dels anys 60 i 70 del segle passat. Un dels grans contribuents a l’èxit del segell de Memphis Stax i compositor, amb David Porter, de grans clàssics del soul (“Soul Man” de Sam & Dave; “B-A-B-Y” de Carla Thomas o “I Got to Love Somebody's Baby” de Johnnie Taylor”).

Isaac Hayes: “Walk on by” (Hot Buttered Soul, 1969)
Quan era un xiquet va començar a cantar a l’esglèsia. Poc després, va aprendre a tocar el piano, l’orgue i el saxofó de forma autodidacta. Abans del seu debut en solitari, en 1967, tocava amb la banda de sessió de Stax (els Mar-Keys) i, per exemple, va gravar amb Otis Redding. Hot Buttered Soul s’editava l’any 1969 i fou el primer èxit per al músic.

Isaac Hayes: “Medley: Monologue/You’ve Lost That Lovin’ Feelin’” (To Be Continued, 1970)
El pianista va aprofitar la seua creixent popularitat per tal d’editar dos discos durant l’any 1970: The Isaac Hayes Movement i To Be Continued. Malgrat tot, el seu zenit comercial no arribaria fins un any després gràcies a la banda sonora de la pel·lícula Shaft.

Isaac Hayes: “Theme From Shaft” (Shaft, 1971)
Gràcies a Shaft, film dirigit per Gordon Parks i que pertany al gènere de la blaxploitation (cinema per a la comunitat negra, amb herois negres), Isaac Hayes va guanyar un premi Òscar de l’Acadèmica a la millor banda sonora.

Isaac Hayes: “Hung Up On My Baby” (Tough Guys, 1974)
Black Moses (1971) i Joy (1973) són, també, dos grans àlbums. Poc després, Hayes descobria el seu amor pel cinema i participava en els films Tough Guys i Truck Turner com a compositor... i també com actor. Poc després començava una batalla legal amb el segell Stax pels drets d’autors de les seues composicions. L’any 1975 fundava la seua pròpia discogràfica, Hot Buttered Soul Imprint. Mesos després, Isaac Hayes es declarava en fallida econòmica. Sembla que no va tenir bon ull a l'hora d’escollir als seus socis.

Isaac Hayes: “Chocolate Chip” (Chocolate Chip, 1975)
Abans d’entrar en l’esglèsia (secta) de la cienciologia, i molt abans d’esdevenir el Chef de South Park, Hayes també va deixar algunes incursions en la música disco.

Speak Low: “Booganova” (I’m Gonna Groove Ya!, 2006)

L’agenda de La Cava:
Divendres, 14 de desembre – 23:30hs – 12/15 euros
Osaka Monaurail + Beans & Rice
Osaka Monaurail és una banda japonesa que recrea els sons del funk. Aquest any celebren el seu 15è aniversari. Ho fan amb l’edició d’un nou disc, Reality for the People, i amb una gira que passarà per l’Estat Espanyol. Abans del seu espectacle, el bateria Juan Lizaso y el organista Julián Maeso (Speak Low) presentaran el seu nou projecte, 3 Beans & Rice.

Osaka Monaurail: “Quick Sand” (Reality for the People, 2007)

Podcast:
La Cava, dimarts 11 de desembre de 2007 – Part 1
La Cava, dimarts 11 de desembre de 2007 – Part 2

Cau La Carrasqueta

2007-12-10T18:58:00.000+01:00

Anit, acomplint una missió especial encomanada pel president de la Generalitat Valenciana Fransciso Camps, funcionaris del govern autonòmic precintaren el repetidor de La Carrasqueta (Xixona). Aquesta instal·lació feia arribar la senyal dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a les comarques del sud del País Valencià. Així, ciutats com Alacant, Elx, Torrevella o Petrer ja no poden veure TV3 o Canal 33.

Els responsables polítics d’aquesta decisió trobaran arguments en la legalitat –quan desenes d’emissores il·legals de ràdio i televisió emeten sense obstacles-, però la seua forma d’actuar (el tancament es va produir el diumenge 9 de desembre, dia de tornada del pont de la Immaculada, amb nocturnitat i sense avís) denota mala baba i por a la reacció ciutadana. S’ha de recordar que centenars de persones van impedir, sota una forta pluja, que aquest mateix repetidor fos precintat el passat mes d’abril.

Des d’aquí podeu enllaçar amb els comunicats emesos sobre aquesta qüestió per diverses organitzacions polítiques, culturals i sindicals del país. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida del País Valencià i Comissions Obreres. A més, us recorde que continua en marxa la campanya de solidaritat amb ACPV per tal de col·laborar a pagar els 300.000 euros de multa que la Generalitat Valenciana ha imposat a aquesta entitat cultural per les emissions de TV3 al País Valencià.

Sols ens queda el consol de saber que els funcionaris, que acomplien ordres (és clar!), cobraran un plus per treballar en diumenge i de nit.

La Cava sense artificis

2007-12-05T17:39:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Michael Jackson: “Thriller (Instrumental)” (Thriller, 1982)
Thriller, l’àlbum més venut de la història, acompleix 25 anys. Més de 100 milions de còpies despatxades, vuit premis Grammy i quasi 60 discos de platí... quasi res! I, com no, un magnífic vídeo musical dirigit per John Landis.

Michael Jackson: “Billie Jean” (Thriller, 1982)
Com no podia ser d’altra manera, Jacko aprofitarà l’aniversari per tal de publicar una edició commemorativa del disc. Tot això, mentre creixen els rumors sobre la tornada dels Jackson 5 als escenaris, amb nou material sota el braç.

Jim Hall: “Things Ain't What They Used To Be” (Jazz Guitar, 1957)
Jim Hall és un dels guitarristes de jazz més reconeguts de l’actualitat. Pat Metheny el considera el seu mestre... el mateix pensen altres guitarristes com John Abercrombie o Bill Frisell. Al llarg de la seua trajectòria, ha col·laborat amb Chico Hamilton, Ella Fitzgerald o Sonny Rollins, entre d’altres. Jim Hall nasqué el 4 de desembre de 1930. Felicitats!

Johnnie Taylor: “Rome (Wasn’t Built in a Day)” (Stax Profiles, 2006)
Johnnie Taylor, “El filòsof del soul”, fou una de les veus que més capacitat va mostrar per tal d’adaptar-se al pas del temps. Cantant de gospel quan era un xiquet, va protagonitzar l’etapa daurada del segell Stax i, més tard, aconseguí triomfar quan es va introduir en la música disco. Un dels seus primers èxits, a principis de la dècada dels 60, fou aquest clàssic escrit per Beverly Proudhomme... i Sam Cooke.

Elvin Jones: “Round Town” (Complete Blue Note Elvin Jones Sessions, 1968)

Johnnie Taylor: “Who’s Making Love” (Who’s Making Love..., 1968)
Com tants altres intèrprets de soul, Taylor va començar a cantar a l’esglèsia. Fou amb la banda The Melody Kings. L’any 1957, va substituir Sam Cooke al front dels Soul Stirrers. Més tard, tal i com ja havia fet el mateix Cooke, Johnnie Taylor també va abandonar la temàtica religiosa per tal d’introduir temes més profans al seu repertori. El primer número 1 que va aconseguir fou gràcies a aquest tema, editat pel segell Stax. Era l’any 1968.

Frank Culley: “Cole Slaw” (Atlantic Rhythm & Blues 1947-1974 Vol. 1, 1991)

Johnnie Taylor: “Disco Lady” (Eargasm, 1976)
La casa Stax va fer fallida, per problemes econòmics, en 1975. Taylor va trobar aixopluc a CBS/Columbia. El primer single amb aquesta discogràfica es va publicar un any després i es va convertir en un èxit de forma immediata. A més, fou el primer single en aconseguir un disc de platí (va vendre més de 2 milions de còpies). Era aquest “Disco Lady”.

El Sicario: “Libertad es ley” (La ley de Ohm, 2007)

Wyclef Jean: “Welcome to the East (Feat. Sizzla)” (Carnival Vol. II – Memoirs of an Immigrant, 2007)
Wyclef Jean era un dels membres de The Fugees, la banda que va triomfar en 1996 després de publicar The Score (el disc més venut de la història del hip hop). En 1997, va començar la seua carrera en solitari amb The Carnival. Deu anys després reprèn el ball de disfresses en companyia d’una pila d’amics.

Fucking Funkies: “Dear Mr President” (Fucking Funkies, 2007)

L’agenda de la cava:
Divendres, 7 de desembre – 23:30 h. – Loco Club – 12/15 euros
Hablando en Plata + El Sicario + Elphomega + Abram
Hip hop andalús per a la nit del divendres amb els malaguenys Hablando en Plata, El Sicario (membre de la mateixa banda) i Elphomega. Aquest presentarà les cançons del seu últim treball, El testimonio libra.

Dissabte, 8 de desembre – 22:30 h. – Wah Wah Club – 5 euros
Fucking Funkies + Nou And Soul
Festa funky amb dues bandes valencianes, Fucking Funkies i Nou And Soul.

Elphomega: “Dream Warriors” (El testimonio libra, 2007)

Per qüestions tècniques, aquesta setmana no estarà disponible el servei de podcast. Perdoneu les molèsties! Fins la setmana que ve! Mentre espereu... una propina!

Culturetes al poder...

2007-12-03T12:51:00.001+01:00

Acomplint (perfectament) les seues obligacions, Cristina em va arribar una invitació (personalitzada) per a la inauguració de l’exposició “Coser y cantar” d’Eva Armisén. Serà el dimarts 4 de desembre a la galeria Alba Cabrera (C/ Padilla, 5 de València) a partir de les 20 hores.

Escoltem la veu dels experts...
“La obra de Eva es una conversión en mágico de lo cotidiano, a través de la ternura con que representa sus aspectos más rutinarios y familiares, haciendo inevitable una reflexión de lo que realmente nos hace felices y despierta nuestra sonrisa.

Pintura expresionista, de contornos delimitados y fondos coloristas, donde convive la figuración de las formas con la abstracción temática, reforzado todo ello por frases, que a veces son nítidas y otras, casi transparentes, pero siempre sugerentes.”

Així mateix, es recomana la visita de la pàgina de l’artista.

Per cert, si algú busca productor per tal d’enregistrar un disc que porte les seues maquetes... el dibuix dóna alguna pista. Quin misteri, no?

La Cava camina amb ritme

2007-11-29T10:09:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Toni Solà & Ignasi Terraza Trio: “Just in Time” (Night Sounds, 2000)
La Plataforma de Autoeditores (P.A.E.) és un agrupació creada fa sis anys. El seu objectiu és buscar mitjans de promoció per als músics que produeixen i editen de forma pròpia els seus treballs. Josep Coll, un dels membres de la junta directiva d’aquesta organització, apunta que els músics espanyols que compten amb un contracte discogràfic són “una excepció”.

Billy Cobham: “Balancing Act” (Traveler, 1993)
Des del dijous 22 de novembre i fins al diumenge 25 es va celebrar al parc de Santa Catalina de Las Palmas de Gran Canaria una nova edició del festival Womad (World of Music, Arts & Dance). Artistes com Concha Buika, Mala Rodríguez, Mory Kanté o 08001, entre d’altres, van donar mostra de la varietat musical existent al Planeta. En un programa tan variat també havia de tenir cabuda el jazz. En aquest cas, en la seva vessant més experimental gràcies a la música de Billy Cobham.

Billy Cobham: “Just One Step Away” (Traveler, 1993)
Billy Cobham és un dels músics de jazz (bateria) més innovadors. Va tocar amb el pianista Horace Silver i el trompetista Miles Davis abans de fundar la Mahavishnu Orchestra amb el guitarrista John McLaughlin. Va iniciar la seua carrera en solitari en 1973.

Eddie South: “Lady Be Good” (Eddie South in Paris, 1992)
Violinista de jazz que no va poder destacar als Estats Units pel racisme que imperava en aquell país durant els anys 20. Va viatjar a Europa en diverses ocasions on va conèixer els ritmes gitanos (a Budapest) i va tocar amb Django Reinhardt i Stephane Grappelli. Eddie South va nàixer el 27 de novembre de 1904 (va morir el 25 d’abril de 1962).

The Blackbyrds: “Life Styles” (The Blackbyrds, 1973)
The Blackbyrds, grup format l’any 1973 pel trompetista Donald Byrd. Va buscar als músics de la formació entre els estudiants de la Universitat de Howard, on donava classes, per por a que els intèrprets de jazz “pur” es negaren a tocar soul i funk.

The Blackbyrds: “Do It, Fluid” (The Blackbyrds, 1973)
Keith Killgo (bateria), col•laborador d’artistes com Sonny Stitt, Stan Getz o Miles Davis; Kevin Kraig Toney (teclats); Allan Curtis Barnes (saxo i clarinet); Joe Hall (baix); Barney Perry (guitarrista); i Pericles “Perk” Jacobs, Jr. (percussionista) van formar part de la primera alineació de The Blackbyrds. El primer single, “Do It, Fluid” va arribar al número 69 de les llistes de pop i al número 23 de les llistes de R&B.

The Blackbyrds: “Walking in Rhythm” (Flying Start, 1974)
El grup va aprofitar l’èxit del primer àlbum per tal de gravar el segon disc ràpidament. La banda ja era comparada amb grans noms de la música negra, com Stevie Wonder, Freddie Hubbard o Earth, Wind & Fire. El repertori de Flying Start incloïa “Walking in Rhythm”, una composició que va arribar al número 4 de les llistes de R&B.

The Blackbyrds: “Hash and Eggs” (City Life, 1975)

The Blackbyrds: “Rock Creek Park” (City Life, 1975)
“Cornbread Earl & Me” (1975), “City Life” (1975), “Unfinished Business” (1976), “Action” (1977), “Night Grooves” (1978), “Better Days” (1980) completen la discografia de The Blackbyrds. L’últim gran èxit del grup fou Rock Creek Park, una cançó dedicada a un parc de Washington i que ha servit de base per a molts intèrprets de hip hop, com NWA, Eric B & Rakim, Ice Cube i De La Soul.

Booker T. Averhart: “Heart ‘n Soul” (Texas Funk, 2005)

Tab Benoit: “Don’t Make No Sense” (Power of the Pontchartrain, 2007)
El guitarrista, cantant i compositor Tab Benoit presenta el seu nou disc. Aquest home, nascut a Baton Rouge (la capital de Louisiana, estat on també es troba Nova Orleans), practica un blues que ha rebut influències de grans guitarristes com Albert King, Albert Collins i Jimi Hendrix.

Latin Jazz Quintet: “Rip A Dip” (Latin Soul, 1961)
L’agenda de La Cava:
J Teixi Band: Dijous, 29 de novembre – 23:30 hs. – Black Note Club (C/ Polo y Peirolón, 15. València)
Banda formada en 1997 per antics membres de dues de les formacions més importants del pop espanyol: Mermelada i Los Elegantes. Javier Teixidor (antic guitarrista de Mermelada) va crear el grup per tal de fer palès el seu amor per la música negra.

J Teixi Band: “Psychedelic Sally” (New Crónicas, 2005)

Podcast:
La Cava, dimarts 27 de novembre de 2007 – Part 1
La Cava, dimarts 27 de novembre de 2007 – Part 2

La “riuà” del 2007

2007-11-28T16:53:00.001+01:00

(Vist a Cartelera Turia, número 2.285 - 16 / 22 novembre 2007)

Aquest any es recorda el 50 aniversari de les inundacions que es van produir a València, i a altres localitats de la comarca de l’Horta, l’any 1957. La catàstrofe es va produir el 14 d’octubre d’aquell any i va costar la mort a més d’un centenar de persones.

Encara esteu a temps de visitar l’exposició “La riuà que canvià València”, una mostra de fotografies, materials audiovisuals i documents sobre aquell esdeveniment. Estarà oberta fins al diumenge 2 de desembre en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM). Durant la presentació de l’exposició, el professor Josep Sorribes va apuntar que, a més de recordar aquella catàstrofe, la mostra també vol “anar més enllà i descobrir la incidència de la riuada a la ciutat actual”.

El 2007 també ha estat un any de pluges. Al mes d’octubre, exactament el dia 18, ja vaig parlar de les precipitacions que es van produir a València i sobre la inundació del Palau de les Arts (una obra que ha costat un dineral). En aquell moment, les administracions local i autonòmica van prohibir que els mitjans de comunicació entraren en les instal·lacions de l’auditori. Però, al final, tot s’acaba sabent. El diari El País ha tingut accés a un vídeo on es pot veure el què, durant uns dies, va ser una nova atracció de la València turística: La Cascada del Palau.

I, després, Camps reclama el transvasament d'aigua de l'Ebre... quina vergonya!

Rajoy espera el teu currículum

2007-11-27T15:35:00.000+01:00

Atenció a la notícia que publicava Levante - El Mercantil Valenciano el dilluns 26 de novembre. La secció Vaivén comentava (literalment)...

Mariano Rajoy, "conseguidor" de tertulias en Canal 9
El mitin de Mariano Rajoy en el recinto de la Feria de Valencia del pasado 27 de octubre fue productivo. Al finalizar el acto la periodista-tertuliana Carmen Gurruchaga se plantó ante el líder del PP y ante varios colegas le espetó: "Mariano, me tienes que hacer un favor. La temporada pasada iba a un programa de Canal 9, ‘Parlem clar’ y en esta no me llaman; y me hace falta. Como está aquí Camps...".

Rajoy, hombre cortés donde los haya, le contestó: "Sí, sí, no te preocupes" y dirigiéndose al presidente de la Generalitat, próximo a él, le dijo: "Oye, Paco, un momento..." y ambos políticos hicieron un aparte durante unos momentos. El resultado es obvio: Carmen Gurruchaga ha vuelto a intervenir en la tertulia de Parlem clar.

Política comparada

2007-11-26T17:49:00.000+01:00

(Levante-El Mercantil Valenciano - Dissabte, 24 de novembre de 2007)

(Público - Dissabte, 24 de novembre de 2007)

(Pitgeu a les imatges per tal de veure-les més grans i, així, podreu llegir-les)

El cinema en valencià és possible

2007-11-22T15:59:00.000+01:00

Avui, dijous 22 de novembre, comença l’Inquiet 07, el festival de cinema en valencià. Aquesta serà la tercera edició d’aquest esdeveniment cultural nascut per iniciativa de la Casa de Cultura de Picassent i l’entitat cultural La Fàbrica de la Llum. A més, compta amb nombrosos patrocinadors i col·laboradors (entre els quals vull destacar a la Generalitat Valenciana i a Ràdio Televisió Valenciana... sempre tan preocupats per la nostra llengua! Gràcies per l’esforç!).

Picassent i València acolliran les projeccions dels documentals, pel·lícules de ficció, curtmetratges i clips que formen part de la programació d’aquest festival. S'ha de dir que Inquiet 07 va haver de seleccionar entre 133 productes audiovisuals per tal de confeccionar el seu cartell. Els directors Sigfrid Monleón i Marta Balletbó (el 2005) i March Recha (el 2006) van ser guardonats en les edicions anteriors.

Per tal d’obrir boca, aquesta nit, a partir de les 22:30, el Loco Club acollirà la projecció dels millors videoclips realitzats en la nostra llengua. Es veuran obres de bandes com la Companyia Elèctrica Dharma, Obrint Pas, VerdCel o Antònia Font.

Tres, dos, u... acció!

La Cava a cobert

2007-11-21T19:19:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Andrés Belmonte: “Serenata a un cucú” (Jazz 7, 2007)
Des del dilluns 19 de novembre i fins al divendres 23, la Universitat Politècnica de València acull el Novembre 07, el nou format de l'històric festival de jazz d’aquesta Universitat. Pel Paranimf de l’edifici del Rectorat, amb entrada totalment gratuïta, passaran Andrés Belmonte, Jesús Santandreu, Joachim Kühn, Raíles Jazz & Blues, Aldo López Gavilán i el trio format per Carles Benavent, Tino Di Geraldo i Jorge Pardo.

Chick Corea & Béla Fleck: “Señorita” (The Enchantment, 2007)
Des del divendres 16 de novembre i fins al diumenge 25, es celebra el Festival de jazz de Londres. Artistes com la Fania All Stars, Raúl Midón, Roberto Fonseca, Chick Corea & Béla Fleck, Sonny Rollins o Paco de Lucía, entre d'altres, formen part del cartell.

Dianne Reeves: “Oh, Lady Be Good” (We All Love Ella, 2007)
El festival inclou l’espectacle “We All Love Ella” (dedicat a Ella Fitzgerald) i conclourà amb un homenatge especial al pianista austríac Joe Zawinul, que va morir inesperadament el passat mes de setembre.

Don Braden: “Not Yet” (Dedicated To Grover Washington Jr.) (Brighter Days, 2001)
El saxofonista tenor Don Braden naixia el 20 de novembre de 1963 a Cincinnati. Escoltem un dels seus temes per tal d’enviar-li les nostres felicitacions.

The Staple Singers: “Slow Train” (Soul Folk in Action, 1969)
Per tal de repassar la vida de la nostra estrella convidada, Mavis Staples, cal començar parlant d’una formació de gospel com The Staple Singers. Grup format l’any 1951 a Chicago on, a més de Mavis, estaven son pare Roebuck “Pops” Staples i els seus germans Cleotha i Pervis.

Sonny Cox: “The Wailer” (The Wailer, 1969)

Mavis Staples: “Until I Met You” (Mavis Staples, 1969)
Mavis debutava en solitari l’any 1969, amb un àlbum de títol homònim editat pel segell Volt (una marca subsidiària de Stax). La cantant també va treballar amb Curtis Mayfield (en la banda sonora de la pel·lícula “A Piece of the Action”) i amb altres artistes com Bob Dylan, The Band o Ray Charles, entre d’altres.

Houston Person: “Jamilah!” (Goodness, 1969)

Mavis Staples: “Eyes on the Prize” (We'll Never Turn Back, 2007)
Després de vuit anys sense gravar cap àlbum, Mavis Staples va editar Have a Little Faith mitjançant el segell Alligator, especialitzat en blues. Tres anys més tard arribaria We’ll Never Turn Back, un disc produït i enregistrat amb Ry Cooder.

Jimmy McGriff: “The Bird Wave” (Blue Note Rare Grooves, 1996)

Alicia Keys: “Where Do We Go From Here” (As I Am, 2007)
Alicia Augello Cook, més coneguda com Alicia Keys, acaba d’editar el seu tercer disc d’estudi, As I Am. Diu que és un punt de connexió entre Aretha Franklin i Janis Joplin. No sé, no sé... Jutgeu vosaltres!

Chico Hamilton: “Conquistadores '74” (The Master, 1973)

Orlando Julius: “Jagua Nana” (Super Afro Soul, 2007)
El disc Super Afro Soul recopila la música que el nigerià Orlando Julius va fer amb dues bandes diferents: His Modern Aces i His Afro Sounders. Música africana amb tocs de R&B, soul, jazz i funk a càrrec d’un home que va treballar amb Lamont Dozier, The Crusaders o Hugh Masekela, entre d’altres.

Rocksteady Beatz: “3 Min Funk” (Mixtape Rocksteady Beatz 1, 2007)
El proper divendres 23 de novembre es celebrarà l’Arròs & Negre Festival, el primer festival de música negra i cultura d’arrel. Serà una barreja de ritmes negres amb degustació de productes de la terra, sobretot arròs negre. Soul Atac, Panotxa, Rapsodes, els ballarins de breakdance Emilio & Nelson i el col·lectiu de DJs Rocksteady Beatz ocuparan l’escenari del Loco Club a partir de les 22:30hs.

Soul Atac: “Roda la trola” (Soul Atac, 2006)

Podcast:
La Cava, dimarts 20 de novembre de 2007 – Part 1
La Cava, dimarts 20 de novembre de 2007 – Part 2

20-N... aquí huele a muerto (32 anys després de la mort del dictador Franco)

2007-11-20T20:40:00.001+01:00

Hores després del famós (per repetició) “¿por qué no te callas?”, Carlos Javier Palomino, de 16 anys, moria en el metro de Madrid. Fou víctima de la navalla d’un ultradretà que, a més, és soldat professional de l'exèrcit de terra (destinat en l’anomenat Regimiento Inmemorial del Rey... ni més ni menys!). Carlos acudia a una concentració de rebuig front a la manifestació convocada per la formació d’extrema dreta Democracia Nacional. Durant la mateixa agressió, un altre jove va rebre una ganivetada al pulmó.

La marxa d’aquest partit es va celebrar al barri d’Usera, habitat per classe treballadora i població immigrant. La manifestació era legal, tot i que estava convocada baix el lema “Contra el racismo antiespañol” i reproduïa els dibuixos d’ovelles blanques colpejant ovelles negres que ha popularitzat la formació xenòfoba suïssa SVP-UDC (el Partit Popular de Suïssa) de Christoph Blocher.

La legislació, en el paper, és clara. El Codi Penal espanyol condemna amb pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos a les persones que provoquen a la discriminació, l’odi o la violència per motius racistes, ideològics o de creences (art. 510). A més, declara il·lícites les associacions que promouen aquestes actituds (art. 515). Davant d’aquest fet, per què l’autoritat té una actitud tan permissiva amb organitzacions com Democracia Nacional, Alianza Nacional o España 2000? Ara s’entén perquè alguns juristes deien que l’anomenada Ley Orgánica de Partidos Políticos era tan rígida que sols serviria per tal d’il·legalitzar als partits de l’esquerra abertzale.

Alguns pensen que si aquestos grups foren declarats il·legals es potenciaria la seua força. Altres defensen que una societat democràtica ha de permetre l'existència d'aquestes associacions (per tant, Alemanya, on els partits nazis estan prohibits, no és un país democràtic?). I, també, s’apunten els càlculs electorals...

Els analistes polítics sempre han destacat que la dreta espanyola es presenta a les eleccions en un bloc compacte: el Partido Popular. És a dir, està per arribar el Le Pen espanyol (bàsicament, perquè està representat en alguns sectors del PP). Així, per tal de desgastar aquest vot tan fidel, pot resultar molt útil permetre l’aparició de grups d’extrema dreta. D’aquesta manera, poc a poc, la dreta es fragmenta i el PP es desgasta. Poster per aquest motiu, el partit de Rajoy ha demanat la il·legalització dels grups feixistes.

Siga com siga, els morts (o, millor dit, els assassinats), com Lucrecia Pérez, Guillem Agulló o Carlos Javier Palomino, ja no poden opinar.

La foto dels 100.000 euros

2007-11-14T17:15:00.000+01:00

Esteban González Pons és l’actual síndic del Partido Popular a les Corts Valencianes. Intenta vendre’s com una de les cares més “modernes” de la formació... vesteix amb texans, es passeja per llocs públics sense guardaespatlles, defensa el programari lliure i adorna els seus canells amb cintes de colors... per això també és conegut com “El Pulseritas”.

Esteban González Pons ha estat Senador, Conseller de Cultura, Educació i Esport i Conseller de Territori i Vivenda. Quan encara ocupava aquest càrrec, el Senyoret va viatjar a Madrid per tal de participar en el batejat com primer Encuentro sobre Energía, Municipio y Calentamiento Global. A més del propi González Pons, la trobada tenia altres participants il·lustres: Alberto Ruiz Gallardón i, no podia faltar, Al Gore.

Esteban González Pons va presentar un dels seus projectes: la fabricació de bioetanol a partir de la polpa i la pell de la taronja. Clar... si els llauradors no poden viure gràcies a la comercialització de cítrics (al camp es paguen a un preu ridícul) com a mínim que el producte aprofite per a alguna cosa. Després de la seua exposició –de segur que fou brillant– González Pons i Al Gore van compartir paraules, suc de taronja i els objectius de les càmeres.

Ara sabem que aquesta trobada “científica” fou finançada, en part, per Vaersa, una empresa pública de la Generalitat Valenciana. La quantitat: 100.000 euros (prop de 16 milions de les antigues pessetes). Des d’aquest humil bloc, una petició al nostre govern. Per tal de traure el màxim profit a la inversió... per què no emprar aquesta fotografia per a la felicitació nadalenca institucional? Jo la posaré damunt de la televisió!

Per cert, algunes persones (malpensades!) es pregunten si l’home d’ulleres que es veu al fons és el cosí de Rajoy.

El retorn de La Cava

2007-11-13T23:02:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

The Honeydrippers: “Impeach The President” (Funk 45 Sessions, 2005)

Alicia Keys: “Girlfriend” (Songs in A Minor, 2001)
Alicia Keys, la dona que va fer esperar un any al seu nuvi abans d’entregar-li la seua “flor” (“el meu cos és massa bonic per a que siga violat per un home que no em desitja realment”) té nou disc, As I Am. Diu que el seu so és fruit de la fusió entre “Aretha Franklin i Janis Joplin”. Ja ho vorem. Al març, a Barcelona i Madrid.

Booker T & The MGs: “Time Is Tight” (Uptight, 1968)
Booker T. Jones, un dels organistes més coneguts del soul, celebra avui el seu 63è aniversari. Felicitats!

Ruth Brown: “Teardrops From My Eyes” (Atlantic Rhythm & Blues 1947-1974, Vol. 1, 1985)
Ruth Weston, més coneguda pel nom de Ruth Brown, fou una de les grans veus del R&B de la dècada dels 50. Gràcies a ella, el segell Atlantic fou rebatejat en aquell temps com “la casa que Ruth va construir”. Aquest fou un dels primers èxits de la cantant, allà per l’any 1950.

Pee Wee Crayton: “Poppa Stoppa” (Ace 30th Birthday Celebration: Blues and R&B, 2005)

Ruth Brown: “Almost Like Being in Love” (You Don’t Know Me, 1975)
Després d’enregistrar més d’una dotzena d’èxits per a Atlantic, Ruth Brown desapareix de l’escena pública. Durant els anys 60 es dedica a criar als seus dos fills i, fins i tot, fa de dona de la neteja per tal de guanyar diners. Esperarà a la dècada dels 70 per tal de gravar nous discos.

Lonnie Liston Smith & The Cosmic Echoes: “Space Lady” (Mellow, Mellow, 2001)

Ruth Brown: “Knock Me a Kiss” (Fine and Mellow, 1991)
Ruth Brown també va explotar les seues dots per a la comèdia. Així, va aparèixer a sèries de televisió, espectacles de Broadway i al cinema (impagable la seua aparició a Hairspray, la pel•lícula que John Waters va dirigir l’any 1985). La cantant va morir el 17 de novembre de 2006.

Orgone: “No More Gravy” (Orgone EP, 2006)
Orgone és una banda de California. El seu objectiu és recuperar el so del funk amb notes de soul, afro-beat, hip hop, jazz llatí i tocs d’electrònica. Després d’editar diversos singles, es publica l’àlbum de debut del grup, The Killion Floor.

Orgone: “Funky Nassau” (The Killion Floor, 2007)
El disc combina composicions pròpies i versions. També s’escolten cançons instrumentals i d’altres amb cantant. La relectura del “Funky Nassau”, l’únic èxit de The Beginning of the End, compta amb la veu de Fanny Franklin.

The Flames: “Stand Up and Be Counted” (Stand up & Be Counted: Soul, Funk, & Jazz from a Revolutionary Era, 2000)

Nina Simone: “I Wish I Knew How It Would Feel To Be Free” (Stand up & Be Counted: Soul, Funk, & Jazz from a Revolutionary Era, 2000)
Dues cançons per tal d’il•lustrar el repertori de la recopilació recomanada d’avui. Són composicions que haurien servit com a perfecta banda sonora del moviment pels drets civils. Totes molt allunyades de la dolçor del conegut “so de la jove Amèrica”.

Ben Sidran: “Nostalgia in Times Square" (Old Songs for the New Depression, 1982)
L’agenda de La Cava:
Ben Sidran Trio: Dimarts, 13 de novembre – 23:30hs. – Black Note Club (C/ Polo y Peirolón, 15. València) – 15 euros (amb consumició)
Compositor, cantant, pianista, periodista, escriptor, productor de discos... Ben Sidran viu el jazz amb intensitat en totes les facetes. Es presenta a València amb Bob Rockwell (saxo) i Leo Sidran (bateria).

Celia Mur Trio: Dijous, 15 de novembre – 21:00hs. – Hotel Westin (C/ Amadeu de Savoia, 16. València) – Entrada lliure
Celia Mur és una cantant granadina que ha participat en els festivals de jazz més importants del país. Joan Soler, a la guitarra, i Lucho Aguilar, al contrabaix, acompanyaran la veu de Celia Mur.

Sean Price: Dijous, 15 de novembre – 23:00hs. – Loco Club (C/ Erudit Orellana, 12. València) – 10/12 euros
Sean Price és un home que es va donar a conèixer en l’escena del hip hop “underground” fa una dècada amb el grup Heltah Skeltah. Ara es presenta en solitari amb el treball “Jesus Price Superstar”.

Ben Sidran: “Minority” (Milestones: Listen Here! Vol.1, 2006)

Podcast:
La Cava, dimarts 13 de novembre de 2007 – Part 1
La Cava, dimarts 13 de novembre de 2007 – Part 2

Publicitat

2007-11-06T10:44:00.000+01:00

Ja ho anunciava fa uns dies...

La Madriguera és un programa dirigit per Diego A. Manrique, un dels periodistes més veterans de la ràdio i la premsa espanyola. Gràcies als podcasts podeu recuperar els programes dedicats a Dylan i altres llegendes de la música. En directe, de dilluns a dijous a partir de les 12 de la nit en Radio 1 de Radio Nacional de España.

La biblioteca de La Cava (2): John Coltrane. Jazz, racismo y resistencia

2007-11-02T19:43:00.001+01:00

“Quan un músic negre agafa el seu instrument i comença a bufar, improvisa, crea; surt del seu interior. És la seua ànima. El jazz és l’únic espai dels Estats Units en el qual l’home negre pot crear lliurement”. (Malcolm X, Nova York, 1964)

Amb aquesta cita comença el llibre John Coltrane. Jazz, racismo y resistencia, escrit per Martin Smith i publicat a Espanya per El Viejo Topo l’any 2004. No és aquest un llibre per tal de conèixer la trajectòria del genial saxofonista, les formacions amb les quals va tocar o les desenes de discos que va editar, sol o en companyia d’altres. Es tracta, més bé, d’un llibre per tal d’entendre perquè John Coltrane feia música.

L’autor analitza l’evolució del jazz a partir de les circumstàncies polítiques i socials viscudes als Estats Units d’Amèrica des dels anys 20 fins a principis del segle XXI. I, com és natural, es centra en la vida de la comunitat afroamericana. Per tant, per les pàgines del llibre desfilen el Moviment pels Drets Civils i Martin Luther King, els Panteres Negres i Huey P. Newton o les mobilitzacions contra la guerra del Vietnam.

Però, a banda de John Coltrane, sona la música d’altres mestres com Duke Ellington, Thelonious Monk o Dizzy Gillespie. Per cert, aquest últim es va presentar a les eleccions presidencials de 1964 i el seu programa electoral incloïa el canvi de nom de la Casa Blanca per tal de convertir-la en la Casa del Blues, la dissolució del FBI i el nomenament de Miles Davis com a president de la CIA, el de Max Roach com a Ministre de Defensa i el de Charles Mingus com a Ministre de la Pau.

És un llibre fàcil de llegir (143 pàgines) que, a més, inclou la discografia de John Coltrane i una llista d’audicions i lectures recomanades. Cultura a un preu asequible... 9,50 euros.

“Com la societat creu que els negres són inferiors, qualsevol persona negra que crea quelcom bonic i artístic està automàticament desafiant estos prejudicis. Així que, per definició, el jazz és contrari a totes les formes de racisme i opressió”. (McCoy Tyner, 2000).

Paraules van, paraules vénen.

La Cava sense llum... i refredada

2007-10-31T14:41:00.000+01:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

Candido: “Hallelujah, I’m Comin’ Home” (Look into the Flower: Trip on Psychedelic Grooves with Blue Note, 2002)

Ray Charles & Van Morrison: “Crazy Love” (Genius Loves Company, 2004)
Alfonso Cardenal, periodista de El País, ens apropa al concert que Van Morrison va oferir a Madrid el dissabte dia 27 d’octubre. Sembla que sempre que canta el Lleó de Belfast plou a la seua ciutat.

Clifford Brown: “Wail Bait” (The Memorial Album, 1953)
El 30 d’octubre de 1930, ara fa 77 anys, naixia el trompetista Clifford Brown. Estava destinat a rivalitzar amb altres trompetes com Dizzy Gillespie o Miles Davis. Malauradament, moria el 26 de juny de 1956 (amb 25 anys d’edat) en un accident de trànsit.

Etta James & The Peaches: “The Wallflower (Roll With Me Henry)” (Chart Toppin' Doo Woppin Volume 2, 2007)
Jamessetta Hawkins (Etta James en el món artístic) és una de les grans veus del R&B i del soul. Com altres vocalistes de la música negra, va començar la seua trajectòria cantant a l’esglèsia. El seu primer èxit, amb la banda The Peaches, era enregistrat l’any 1954. A sa mare no li feia molta gràcia que es dediqués a la música.

Richard “Groove” Holmes: “Groovin’ For Mr. G” (Home Cookin’: Infectious Grooves Steamed by Blue Note, 2002)

Etta James: “Tell Mama” (Tell Mama, 1967)
Després d’editar les seues primeres referències discogràfiques amb el segell Modern, Etta James arriba a Chess Records. El estudis de Muscle Shoals d’Alabama acullen a la cantant per tal de gravar el seu millor disc, “Tell Mama”. Era l’any 1967.

Ronnie Foster: “Back Stabbers” (Feelin’ The Spirit: Groovy Rhythm’n’Soul Gems Collected by Blue Note, 2003)

Etta James: “I Just Want To Make Love To You/Born To Be Wild” (Burnin’ Down The House, 2002)
La vida privada de la vocalista, que podeu conèixer gràcies a l’autobiografia “Rage to Survive”, ha causat estralls en la seua gola. Etta va editar discos irregulars durant els anys 70 i 80, però reviscola als anys 90. A partir de l’any 2000 arriben els reconeixements (Blues Hall of Fame i Premi Grammy a la seua trajectoria).

Ray Terrace: “Cuchy Frito Man” (Carnival: Spicy Flavors & Exotic Grooves Set Fire to Blue Note, 2002)

The Temptations: “Psychedelic Shack” (Frank T Presenta, 2007)
Tshimini Nsombolay és Frank T. Fou membre d’un dels grups pioners del hip hop fet a l’Estat Espanyol, el Club de los Poetas Violentos. Debuta, en solitari, l’any 1996 i també és productor i locutor de ràdio. “Frank T Presenta” és una recopilació que recull les cançons preferides d’aquest artista.

Grant Green: “I Don’t Want Nobody To Give Me Nothing” (Say it Loud!: Brotherhood, Pride & Groove on Blue Note, 2002)

Rahzel: “All I Know” (Frank T Presenta, 2007)
“Frank T Presenta” és un doble disc. En el primer d’ells s’inclouen clàssics del soul, R&B, funk i música disco. El segon il·lustra l’altra passió de Frank T: el hip hop. Rahzel és el mestre del beat box (la tècnica mitjançant la qual s’aconsegueix fer tot tipus de sons amb la boca).

Cannonball Adderley: “Walk Tall” (Say it Loud!: Brotherhood, Pride & Groove on Blue Note, 2002)
Cites musicals per a l’agenda:
Divendres, 3 de novembre: la Big Band "Nou Mil·lenni" de Carlet a l’Auditori de Paiporta. A partir de les 22:00hs i per 5 euros. 22 músics, dirigits per Ramon Juan Ferrando, interpreten temes blues, bossa nova, funky, latin, swing, etc.

Divendres, 3 de novembre: la Sanford Alligator Band al Loco Club. A partir de les 23:30hs i per 6 euros. Músics valencians que fan un homenatge a les composicions clàssiques del soul i del blues.

Mark Olson: “Salvation Blues” (Salvation Blues, 2007)
Mark Olson, qui fou líder dels Jayhawks fins l’any 1995, es presenta a la ciutat de València. Serà el dimecres, 31 d’octubre, al Wah Wah Club. A partir de les 23:00hs i per 20 euros. Una ocasió per tal de conèixer el treball en solitari d’aquest músic i escoltar les cançons del seu últim disc, “Salvation Blues”.

Podcast:
La Cava - Dimarts, 30 d'octubre de 2007 - Part 1
La Cava - Dimarts, 30 d'octubre de 2007 - Part 2

Quan les parets parlen...

2007-10-29T19:55:00.000+01:00

Cartelera Turia, número 2.282, 26 octubre / 1 novembre 2007

Altres músiques, altres ràdios (2): Downtown Soulville

2007-10-25T22:51:00.000+02:00

La WFMU és una ràdio independent que emet a l’àrea de Nova York. Els programes són bastant curiosos, amb seleccions musicals que podríem titllar, com a mínim, d’estrambòtiques. Per exemple, un dels locutors és DJ/Rupture, un dels programes es titula “Acapulco Dance Party” i dediquen una hora a la setmana a la música que sonava en els antics fonògrafs. Aquest és el nivell...

Personalment, us recomane un punxadiscos que es fa anomenar Mr. Fine Wine. És el responsable del programa “Downtown Soulville” que s’emet cada divendres a les 19 hores d’allà (és a dir, quan a València és la una de la matinada). Per sort, l’espai també es pot escoltar en diferit gràcies als podcasts. Beneïda informàtica!

Si sintonitzeu cibernèticament aquest programa, podreu escoltar una selecció amplíssima de singles de 45 rpm de soul d’intèrprets (quasi) sempre desconeguts. Imagine que el tal Mr. Fine Wine ha de tenir una casa enorme per tal de poder arxivar els milers de discos de vinil que ha de guardar. D’altra banda, també pense en el disgust que s’emportaria aquest home si alguna vegada arriba a perdre la seua maleta de DJ. Quin tresor!

Una resposta a l'alçada de les circumstàncies

2007-10-24T19:05:00.000+02:00

(Vist a Anna Notícies)

Quina fina ironia la de l’Honorable Senyor Alejandro Font de Mora, actual conseller d’educació del govern valencià. Abans, però, director de l’Institut Anatòmic Forense. Per tant, podríem dir que és especialista en humor negre.

No vull imaginar la cara que hauran posat els pares dels alumnes que encara van a classe en condicions precàries. Segons el PSPV-PSOE, al País Valencià encara hi han 934 aules prefabricades.

A banda de la insolència i la prepotència que destil·la una resposta així, la qüestió té la seua rellevància. La capacitat de donar nom a les coses és un poder molt important. Així, si el Consell de la Generalitat Valenciana aconsegueix desterrar l’ús del terme “barracons” en les Corts i en els mitjans de comunicació hauran guanyat una batalla. Ja ho van intentar fa uns dies quan el conseller d’educació va utilitzar el terme “caracolas” (d’origen andalús) per tal de referir-se a aquestes instal·lacions que, segons ell, tenen condicions “de dignitat i confort".

D’altra banda, l’Honorable Senyor Alejandro Font de Mora ha perdut una ocasió única d’honrar a una institució pròpia de la Generalitat: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De segur que el diccionari de l’AVL té una definició més acurada i ajustada a la realitat valenciana sobre allò què és un “barracó”.

El dia en què les màquines van boicotejar La Cava

2007-10-23T23:12:00.000+02:00

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)

The Mar-Keys: “Philly Dog” (Stax Gold: Memphis Hits, 2006)
Una de les bandes més conegudes del segell Stax ens anuncia la resurrecció d’aquesta mítica casa discogràfica de Memphis (Tennessee). Creat en 1957 per Jim Stewart per tal d’editar discos de country es va convertir en un element fonamental per al desenvolupament del soul.

Otis Redding & Carla Thomas: “Tramp” (King & Queen, 1967)
La lluita de sexes pren forma de cançó. On està la trampa? Dos veus clàssiques del soul, com Otis Redding i Carla Thomas (filla de Rufus Thomas) no necessitaven fer trampes.

Booker T & The MG's: “Hip Hug-Her” (Hip Hug-Her, 1967)
Potser, la millor banda de música soul instrumental. A més, els seus membres es transformaven en músics de sessió quan altres artistes havien d’enregistrar els seus discos als estudis de Stax.

Angie Stone: “Baby” (The Art of Love & War, 2007)
Després de passar seriosos problemes econòmics i ser absorbida per segells diversos, la casa Stax reviscola. Una de les noves veus de l’escuderia és Angie Stone, una de les dives del soul contemporani.

Bob Leatherbarrow Feat. Ernie Watts: “Don’t Mess with the Messenger” (Bumpin’ in the Basement, 1999)
El saxofonista Ernie Watts, col·laborador de Gerald Wilson i Oliver Nelson, entre d’altres, i membre de The Tonight Show Band (de Jay Leno) i del Charlie Haden Quartet West, celebra el seu 62è aniversari. Felicitats des de La Cava!

Abbey Lincoln: “Just For Me” (It’s Magic, 1958)
Abbey Lincoln, una de les grans vocalistes de jazz, ocupa la part central de La Cava. Els seus primers passos en el món del jazz no van poder tenir millor companyia: Benny Carter, Sonny Rollins, Kenny Dorham i, com no, Max Roach (amb qui va estar casada des de 1962 fins el 1970).

Salt: “Hung Up” (Saturday Night Fish Fry, 2001)

Abbey Lincoln: “Crazy He Calls Me” (Abbey Sings Billie, 1987)
Entre 1962 i 1972, Abbey Lincoln es va dedicar a la seua carrera d’actriu. No va ser fins la dècada dels 80 quan va tornar a gravar discos de forma regular. Un d’ells, un àlbum doble, enregistrat en directe, dedicat a Billie Holiday.

Gaturs: “Cold Bear” (Saturday Night Fish Fry, 2001)

Abbey Lincoln: “The Music is the Magic” (Abbey Sings Abbey, 2007)
Durant la dècada dels 90, Abbey Lincoln va enregistrar grans treballs discogràfics per al segell Verve, un dels més coneguts en l’escena del jazz. L’últim àlbum de la vocalista serveix per tal de resumir una llarga carrera gràcies a un repertori format per composicions pròpies.

SOUL: “Burning Spear” (Pulp Fusion Volume 1, 1997)

Common: “The People” (Finding Forever, 2007)
Allunyat del gangsta rap i de l’explotació comercial del sexe i la violència, Common és un dels líders del hip hop amb consciència. Lletres amb temàtica social i política per al nou disc d’aquest home nascut a Chicago. Per segona vegada, després de “Be”, amb la col·laboració de Kanye West.

Salsoul Orchestra: “Getaway” (Pulp Fusion Volume 2, 1998)

Charlie Whitehead: “Between The Lines” (The Charlie Whitehead Anthology 1969-1973, 2006)

Miles Davis: “Blue in Green” (Kind of Blue, 1959)
Un dels millors àlbums de la història del jazz serà recordat el dies 26 i 27 d’octubre al Café Jazz Mercedes de València (C/ Sueca, 27-Barri de Russafa). Per tal d’interpretar aquestes peces clàssiques... el Kind of Blue Sextet.

Mala Rodríguez: “Nanai” (Malamarismo, 2007)
Els ritmes jamaicans de Ki Sap (comarca de L’Horta), el rumboxing de Muchachito Bombo Infierno i el hip hop de Mala Rodríguez donaran la benvinguda als estudiants de la Universitat de València. Serà el proper dijous 25 d’octubre, a partir de les 21:30 hores, a la Plaça de Bous del Cap i Casal. El diners recaptats aniran destinats a AVAR (Associació Valenciana d’Ajuda al Refugiat).

Podcast: La Cava, 23 d’octubre – Part 1
Podcast: La Cava, 23 d’octubre – Part 2

Cultura contra la censura

2007-10-22T20:28:00.000+02:00

(FER, El Temps, Número 1.271, 9 d'octubre del 2007)

Atenció... pregunta... a banda de fer-se la víctima davant de les contínues agressions del maligne govern presidit per ZapateroZ, quina sembla ser la màxima preocupació de l’executiu valencià de Francisco Camps?:

a) Millorar la qualitat de les instal·lacions educatives per tal d’evitar l’existència de barracons.
b) Invertir en els serveis de sanitat per tal d’eliminar les llistes d’espera.
c) Tancar els repetidors de TV3 al País Valencià.

Sou persones intel·ligents i, per tant, enteneu la ironia. Però no es pot negar que el Consell de la Generalitat ha posat molt d’interès en evitar que les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió arriben al territori valencià. Tot va començar abans de les eleccions autonòmiques i locals del mes de maig i el procés continua en aquesta llarga precampanya fins a les generals del març. Sembla que, al final, serà més fàcil veure una cadena de televisió d’Indonèsia (via Internet) que uns canals amb els quals compartim una llengua.

Acció Cultural del País Valencià, l’entitat que ha fet possible que els valencians pugam veure TV3 des de fa dècades, s’enfronta al tancament dels repetidors i a una multa de 300.000 euros. Per tal de garantir la continuïtat d’aquestes emissions i fer front a la situació, han engegat una campanya amb la implicació de la societat civil mitjançant aportacions voluntàries de 10 euros. L’artista Antoni Tàpies ha cedit un original classificat (en pantalla) per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconèixer” totes aquelles persones que col·laboren en aquesta acció.

Més informació... aquí.

Retorn al passat

2007-10-19T12:17:00.000+02:00

Ho he de reconèixer. Per fi Joan Ignasi Pla ha fet una cosa bé: dimitir. Ha denunciat una operació de “acoso y derribo” (pronunciar amb accent de l’Horta) contra ell. La veritat és que les hòsties li han arribat d’on menys s’ho esperava: des de PRISA (en lluita contra ZapateroZ i Mediapro) i, em sembla a mi, del seu propi partit. Pla ha agraït a Camps i al PP el tracte que li han donat durant la crisi. No em negareu que la cosa té la seua gràcia.

Però les sorpreses no acaben ací (la dimissió d’un polític sempre sorprèn)... La Comissió Permanent del PSOE ha pres una decisió espatarrant: nomenar a Joan Lerma com a president de la gestora dels socialistes valencians. Els més joves no ho recordaran (altres hauríem volgut esborrar-lo de la memòria), però Lerma fou secretari general del PSPV-PSOE des de 1979 fins 1997 i President de la Generalitat entre 1983 i 1995. Per tant, és un personatge polític clau, juntament amb Abril Martorell, Manuel Broseta, María Consuelo Reyna i d’altres en la transició valenciana. Ara es dedicava a escalfar una butaqueta del Senat com a portaveu del seu partit.

Aprofitant el moment polític actual, us recomane la visió del documental “Del roig al blau: la transició valenciana” i, per als més “fanàtics”, la lectura del llibre “Roig i blau: la transició democràtica valenciana” d’Alfons Cucó. Són dos documents imprescindibles per tal d’entendre què ha passat al nostre país en les darreres dècades. Impagable el testimoni del President del Consell Preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, sobre l’ínclit Lerma (més o menys, l’acusa de traïdor... minut 5 d'aquest vídeo). Per cert, Albinyana fou l’únic que es va atrevir a fer oficial la denominació “País Valencià” i la bandera quatribarrada (sense blau, és clar... seguint el Penó de la Conquesta). Però, “llegó Alfonso Guerra y mandó a parar...”.

Una última reflexió... algú s’imagina als dirigents del PSOE, en un despatx del Carrer Ferraz sota l’atenta mirada de Pepiño Blanco, decidint qui ha de dirigir el Partit dels Socialistes de Catalunya? Potser això explica moltes de les coses que passen al nostre país... o potser no!

Què bonica està València!

2007-10-18T14:44:00.000+02:00

Quantes vegades hem escoltat aquesta frase les persones que vivim al Cap i Casal! Estic segur que algun psiquiatra ha estudiat els símptomes d’allò que jo anomene “la síndrome del turista”. És un mal que et fa estimar una ciutat quan vas de visita, però acabes fins al monyo d’ella si t’hi has de quedar una temporada llarga. M’encanten ciutats com Hondarribia (no deixeu d’anar al restaurant Enbata), Donostia (i viure l’ambient del seu festival de jazz) o Nova York (i escoltar l’homenatge que Frank Sinatra va fer a la ciutat mentre travesses el pont de Brooklyn). Però mai hi he estat més d’una setmana. Com deia, són coses de turistes!

Un dels símbols de la “nova” València és el Palau de les Arts. Un edifici que s’alça sobre l’antic llit del riu Túria i que havia de posar la ciutat dins dels circuits operístics mundials. Com a projecte cultural no tinc res a objectar... com a obra em sembla excessiva pel seu (sobre)cost [més de 390 milions d’euros fins l’any 2005]. A més, les persones que conec que hi han estat alguna vegada no conten meravelles de l’acústica ni de la comoditat del recinte... més bé tot el contrari!

Ara, però, a les portes d’una nova temporada d’òpera, el Palau està tancat i sense llum. Les pluges han inundat part de les instal·lacions (sembla que l’aigua ha arribat fins la tercera fila de la sala Martí Soler) i els centres de control elèctric i hidràulic estan enfangats. Davant del panorama, s’ha decidit la suspensió de la venda d’entrades i, ara mateix, és una incògnita quan començaran les representacions. L’argument de les autoritats és fàcil: les pluges han tingut caràcter torrencial. Però, qualsevol persona que visca a la comarca de l’Horta sap que el perill de gota freda als mesos d’octubre i novembre és una realitat. Simplement... falta de previsió i negligència!

L’arquitecte de l’edifici fou Santiago Calatrava, fill predilecte de la ciutat (pels diners que li hem posat a la butxaca, és clar). Ell declara que els problemes han sorgit després de les modificacions que l’ajuntament introduí al projecte inicial. És possible... no ho sé. L’única cosa que puc dir és que Calatrava fou capaç d’instal·lar un dels seus famosos ponts, amb un pis de vidre, a Bilbao. Els habitants d’aquella ciutat ja l’han rebatejat com el “mata viejas” (sembla que més d’un ancià ha relliscat per culpa de la humitat).

Per cert, un familiar meu diu que els ponts de Calatrava s’assemblen a un d’aquells plats de costelles de vedella que serveixen en una coneguda franquícia de menjar ràpid. Però, no ho oblideu, què bonica està València!

Joan Ignasi... no et volen ni en ta casa!

2007-10-17T17:38:00.000+02:00

Joan Ignasi Pla és, encara, el Secretari General del PSPV-PSOE. Ja són dues les eleccions en les quals ha encapçalat la llista d’aquesta formació a les Corts Valencianes. L’any 2003 va obtenir el 36,5% dels vots (el PP el 48%); el maig de 2007 es va quedar amb el 35% dels sufragis (el PP... amb el 53%). Des d’aquell moment, Pla és un cadàver polític. Ara sembla que també és un morós.

Ell mateix ha admès que encara no ha pagat a la constructora que va reformar la seua vivenda. Res... llevar l’estucatge, una mà de pintura i envernissar. En total, factures que, sumades, oscil·len entre els 80.000 i 105.000 euros. Ell diu que no recorda bé la xifra perquè de les coses de la llar se n’ocupa la seua dona (manifestacions políticament incorrectes, però sinceres). Declara que havia de pactar amb el contractista l’abonament de les obres una vegada es celebraren les eleccions. Ja han passat quasi cinc mesos. Potser pensava pagar els servies prestats amb el sou de President de la Generalitat. Ai las!

Fou la Cadena SER, en el butlletí de les 20 hores del dimarts dia 16, el mitjà de comunicació que va publicar la notícia. Tenen en el seu poder les factures sense pagar. Però, la pregunta és: qui les va enviar? No ho sabrem mai del cert perquè els periodistes tenen el dret a guardar les fonts en l'anonimat, però Pla s’ho imagina. “Hi ha gent que vol que abandone el càrrec... cosa que no faré”. És curiós, però el primer que ha demanat explicacions és el Secretari d’Organització del PSOE, José Blanco. A més, ha dit que han de ser “explicaciones convincentes”. El PP hauria de callar. No hi ha res millor que tenir a Pla com a primer dirigent dels socialistes valencians.

Però, pel que sembla, el càrrec de Secretari General del PSPV-PSOE és una peça cobejada. Cosa que, sincerament, no puc entendre si es té en compte que València es la “tierra de las flores, de la luz y del PP”. Candidats no en falten: Jorge Alarte (actual alcalde d’Alaquàs), Jordi Sevilla (antic Ministre d’Administracions Públiques), Ximo Puig (alcade de Morella) i altres noms que aniran apareixent. Després de l’últim desastre electoral, Pla es va negar a convocar un congrés extraordinari i es va encabotar en dirigir el PSPV fins a les properes eleccions espanyoles. Sembla que algú no li perdona el seu atreviment.

Vinga... s’admeten apostes... qui haurà enviat les factures?

Arriben els podcasts de La Cava

2007-10-16T21:09:00.000+02:00

“Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe” (Raimon... cantant, poeta i filòsof de Xàtiva).

Aquestes cançons van sonar al segon programa de La Cava:

Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)
La nostra estimada sintonia.

Dirty Dozen Brass Band: “Right On” (What’s Goin’ On, 2006)
Un homenatge a Marvin Gaye per part d’una banda que va patir els efectes del Katrina... com molts altres intèrprets de Nova Orleans.

Louis Armstrong: “Up a Lazy River” (The Essential Louis Armstrong, 2004)
Celebrem el primer aniversari de la secció “Tomajazz Recomienda” de la pàgina http://www.tomajazz.com/. Per fer-ho, recordem una de les seues primeres recomanacions.

Red Hot Chili Peppers: “Behind the Sun (Instrumental Demo)” (The Uplift Mofo Party Plan, 1987)

Red Hot Chili Peppers: “Hollywood (Africa)” (Freaky Styley, 1985)
Moltes felicitats... moltes felicitats! En el 45 aniversari de Michael Peter Balzary “Flea”, el baixista de Red Hot Chili Peppers, recordem els temps en els quals el grup estimava el funk... amb una versió de The Meters.

Charles Earland: “The Mighty Burner” (Black Talk!, 1969)
Aquest organista ens introdueix en la memòria històrica de La Cava. L’estrella convidada d’avui: Koko Taylor.

Koko Taylor: “Wang Dang Doodle” (What It Takes, 1997)
El primer gran èxit de Koko Taylor, enregistrat el 1965. Un tema de Willie Dixon que va arribar a despatxar més d’un milió de còpies i va arribar al número 4 en les llistes de R&B.

Ivan Boogaloo Jones: “Light My Fire” (Afrodisia Vol. 3, 2004)

Koko Taylor: “Voodoo Woman” (I Got What It Takes, 1975)
El debut de la cantant en un dels segells més coneguts del blues, Alligator. Aquell disc va significar la primera nominació als premis Grammy per a la vocalista.

Phil Upchurch: “Way I Feel” (Chicago Soul, 2004)

Koko Taylor: “Piece of Man” (Old School, 2007)
Després de l’accident de trànsit que va patir en 1988, Koko Taylor redueix dràsticament les seues aparicions públiques. Tampoc es deixa veure massa en els estudis de gravació. El seu últim treball discogràfic fou editat el 3 d’abril de 2007.

Nils Landgren Funk Unit: “Brazos River Breakdown” (Licence to Funk, 2007)
Nils Landgren: “El funk és música que em fa tenir ganes de ballar. Ganes de menejar el meu vell cos suec seguint el ritme”.

Nils Landgren Funk Unit: “Freak U” (Licence to Funk, 2007)
Nils Landgren y la seua Funk Unit fan un exercici al voltant d’aquest estil musical. Una formació diversa, on es troba el cantant i guitarrista Ray Parker, Jr., l’autor de la banda sonora de la pel·lícula “Ghostbusters”.

Eastern Standard Time: “Step Ready” (Tempus Fugit, 2005)
Bredda Jamaican Music Club València presenta a la capital del Túria a Eastern Standard Time. Una superbanda de Washington DC formada per músics de jazz i reggae. Un cocktail de be-bop, ska-jazz, rocksteady, reggae, dub, soul, etc.

I, ara sí... els podcasts de La Cava:
Primera part del programa: LaCava - 01 - 161007 (5,94MB)
Segona part del programa: LaCava - 02 - 161007 (6,13MB)

La biblioteca de La Cava (1): ¡Basta de mentiras!

2007-10-15T22:27:00.000+02:00

John Pilger és un periodista australià que es va traslladar a Londres en la dècada dels 60 per tal de desenvolupar la seua carrera. Fou el 1967 quan es va convertir en reporter de guerra... aquell any se’n va anar a Vietnam.
La seua mirada crítica envers els poderosos (polítics i grans financers) ha produït nombrosos llibres i, sobretot, documentals. Ha analitzat l’estratègia comercial de Coca-Cola, la història dels aborígens australians, el suport occidental al terror dels khemers rojos, la política dels grans bancs mundials cap al Tercer Món, la guerra contra el terror de George W. Bush, etc. La seua última obra és la pel·lícula “The War on Democracy”, on tracta la relació del govern nord-americà amb països com Veneçuela, Bolívia o Xile, entre d’altres.
¡Basta de mentiras! és un recull d’articles i reportatges publicats per periodistes de tot el món des de la Segona Guerra Mundial. Martha Gellhorn relata com es va sentir quan va entrar al camp de concentració de Dachau (1945); Wilfred Burchett explica els efectes de la bomba atòmica sobre Hiroshima (1945); Seymour M. Hersh descriu la matança de My Lai (1970). Altres quinze periodistes, com Robert Fisk, Anna Politkóvskaya o el pallasso i activista Jo Wilding analitzen successos més actuals, com les guerres de Txetxènia o Irac.
Una crítica positiva... una de negativa.
Per cert, demà torna La Cava (versió radiofònica).

Altres músiques, altres ràdios (1): La Madriguera

2007-10-12T19:13:00.000+02:00

Diego A. Manrique és un dels periodistes més veterans de la ràdio espanyola. Ja fa molts anys que cada dia ocupa durant una hora la programació de Radio 3 amb l’espai L’Ambigú (de dilluns a divendres, de 12:00 a 13:00 hores). Sembla, però, que la veu d’aquest home és inesgotable i ha decidit fer palès el seu gust per la bona música en un altre programa. S’anomena La Madriguera i s’emet de dilluns a divendres a partir de les 12 de la nit en Radio 1 de Radio Nacional de España.
Com són hores complicades, heu de saber que podeu escoltar el programa en diferit... allò que els frikis de la informàtica en diuen podcasts.
“LA MADRIGUERA pretende ser un refugio para sibaritas, un oasis para noctámbulos. La moneda de cambio en este rincón secreto son las grandes canciones de todos los tiempos”.
Una nova font d’inspiració i plaer!

Amics per sempre... means you'll always be my friend

2007-10-11T08:29:00.000+02:00

Què seria de nosaltres si no poguéssim comptar amb els bons amics?
Donen consells molt valuosos, perden el temps llegint els teus pensaments, animen el bloc amb els seus comentaris i et proporcionen informació per tal d’emplenar aquestes pàgines. Cristina em fa arribar dues coses:

1) “Rita Barberá, el pensamiento vacío”... un assaig del professor de la Universitat de València Josep Sorribes. Encara no he llegit el text complet, però la presentació ho diu tot: “Una antología desternillante del vacuo pensamiento de Rita Barberá a propósito de la ciudad de los eventos, sus luces y sus sombras, sus hipérboles, sus filias y sus fobias”.
Podeu llegir l’assaig complet... i gratis!.
Aquelles persones que no estan acostumades a llegir textos llargs en pantalla han de saber que també està disponible l’edició en paper. Podreu trobar-la a les millors llibreries... és a dir, no pregunteu per aquest assaig en El Corte Inglés.
Sols afegiré... el cap buit, però l’urna plena!

2) “Néstor Basterretxea. Esculturas y collages”. Una exposició inaugurada el passat dijous 27 de setembre i de la qual podeu gaudir fins a finals d’octubre. Instal·lada a la Galeria Alba Cabrera (C/ Padilla, 5; una travessera de Sant Vicent, al centre de València). Basterretxea fou fundador de dos grups artístics ben importants: l’Equip 57, amb Juan Cuenca, Ibarrola i Oteiza, entre d’altres, i del Grup Gaur, juntament amb Eduardo Chillida i Jorge Oteiza. Des d’aquí us podeu descarregar el tríptic de l’exposició. Si alguna vegada us trobeu amb l’artista, no oblideu acomiadar-vos amb aquestes paraules: ¡Agur Yogur! (Ana Pérez dixit).

La manta al coll i el cabasset

2007-10-10T13:31:00.000+02:00

Ahir no va ser un bon dia. Totes aquelles persones que pensem que els drets a la vida i a la integritat física i psíquica dels individus són fonamentals per a una convivència en llibertat tenim motius de sobra per a preocupar-nos...

- L’escorta d’un regidor del PSE en Galdakao va resultar ferit com a conseqüència de l’explosió d’una bomba-lapa adherida al seu vehicle. El fet es va produir a Bilbao. L’home, Gabriel Ginés, de 36 anys i nascut a Saragossa, va patir cremades en el 4% del seu cos. La seua vida no corre perill. Els responsables d’interior del govern basc i espanyol atribueixen aquesta acció a ETA.

- Diversos participants en la marxa reivindicativa del 9 d’octubre, celebrada amb el lema “Defensem les llibertats, guanyem el país”, van haver de patir insults i llançaments d’objectes quan feien exercici del dret a manifestar-se. Un cop acabat l’acte, algunes persones van patir agressions físiques quan tornaven a casa.

- Un artefacte explosiu cassolà va esclatar la matinada del 8 al 9 d’octubre a la seu nacional del Bloc, al carrer de Sant Jacint de València. Es van produir petits desperfectes. Segons el secretari general d’aquesta formació, Enric Morera, “ens trobem amb una situació en què hi ha un terrorisme de baixa intensitat que no té límits” i que provoca “la indefensió d’una sèrie de demòcrates que l’única cosa que fem és defendre un projecte polític valencianista, i estem ja farts d’esta situació”.

No, ahir no va ser un bon dia.

Uxue Barkos... també en diferit!

2007-10-09T00:19:00.000+02:00

Ja ho comentava fa uns dies. El dissabte passat, la diputada de Nafarroa Bai Uxue Barkos va donar una conferència a la ciutat de València. El reporter més “dicharachero” de La Cava es va presentar allí i va enregistrar l’exposició de la pamplonesa i, també, el col·loqui posterior. Ací teniu els enllaços per tal de fer les descàrregues corresponents. Són, en total, 6 arxius en .mp3 (amb compressió en format .rar) amb una qualitat de 32kbps (suficient per a escoltar-ho sense problemes). Per cert, l’acte, organitzat per Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), fou tot un èxit. Més de 200 persones... una xifra que no està gens malament si es té en compte que era un dissabte, a les 12 del matí, i a les portes d’un pont-aqueducte (9 d’octubre). Al saló d’actes de l’Octubre no cabia ni una agulla!
Temes interessants: els (falsos) tòpics sobre Navarra; la transversalitat com a ferramenta per tal de fer política; els càlculs electorals del PSN-PSOE (abans i després de la formació del govern foral); el futur de Na Bai; etc.

Conferència:
Tall 1 (4,49 MB)
Tall 2 (4,20 MB)
Tall 3 (3,69 MB)

Col·loqui:
Tall 4 (4,59 MB)
Tall 5 (3,58 MB)
Tall 6 (2,42 MB)

9 d'octubre: la Diada valenciana

2007-10-08T13:45:00.000+02:00

El 9 d'octubre de 1238, Jaume I entrava a la ciutat de València. Va començar així la història del Regne de València... cristià, amb normes pròpies (els Furs) i baix la bandera de les quatre barres de la Corona d’Aragó.
Sembla que durant quasi cinc segles, fins la promulgació del Decret de Nova Planta (1707) per Felip V, els valencians van celebrar aquesta diada amb alegria i focs d’artifici. Fou el rei Borbó qui va prohibir la llengua i els costums propis... i també les festes. D’aquesta manera, els valencians es van veure obligats a inventar una nova manera per tal de recordar la conquesta de València. Van ser els forners els qui van trobar la fórmula, alhora dolça i rebel: l’elaboració de pastes de massapà que, en principi, van prendre la forma de piules i tronadors.
Per aquest motiu, us convide a rescatar la tradicional “Mocadorà” de Sant Dionís, que és, també, una espècie de dia dels enamorats a la valenciana. És hora d’abandonar al San Valentín fet a la mesura de El Corte Inglés. Aneu al vostre forn i compreu les fruites fetes amb massapà per tal de regalar-les a les persones que estimeu.
Per cert, alguns aprofiten aquest dia per tal de passejar pel centre, amb Reial Senyera, música de banda i visita a la catedral. En canvi, altres prefereixen reivindicar un “País Valencià més just, més lliure i més democràtic” i denunciar el tancament de les emissions de TV3. Vosaltres decidiu!
M’oblidava... La Cava, un programa 100% valencià, s’afegeix a la Diada i fa festa. Ens escoltem el dia 16!

Ací em podreu trobar (2): Atom Rhumba

2007-10-06T14:38:00.000+02:00

La banda vasca (de Bilbao, eh!) Atom Rhumba actuarà a la ciutat de València avui dissabte 6 d'octubre. El concert serà al Wah Wah Club, al carrer Campoamor 52 (a la zona de la Plaça del Cedre), a partir de les 22:30 hs. Preu: 15 euros. Presentaran el seu últim treball, Amateur Universes, editat el 2006 pel segell Oihuka.
Algunes opinions sobre el disc: "Pura apología del ritmo, demasiado peligrosa para la pista de baile" (Igor Cubillo - El País); "Su última pisada, el magnífico Amateur Universes, presenta al sexteto como un fabuloso ariete, con una provechosa amplitud de miras" (Dimas Rodríguez - Rock De Luxe).
I aquí, el necessari enllaç al YouTube.

Ací em podreu trobar (1): Uxue Barkos a València

2007-10-05T11:20:00.000+02:00

Nafarroa Bai (Na Bai) és una coalició formada per quatre partits: Aralar, Eusko Alkartasuna, EAJ-PNV i Batzarre. Es declaren "basquistes, abertzales, progressistes i d'esquerres". La seua diputada al Congrés espanyol és Uxue Barkos. Aquesta pamplonesa visitarà la ciutat de València per tal d'oferir una conferència anomenada "Nafarroa Bai, el trencament de l'status quo". Serà demà dissabte 6 d'octubre, a partir de les 12 del matí, a l'Octubre - Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12).
Na Bai fou una de les grans sorpreses de les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007. Aconseguiren ser la segona força política de Navarra, per davant del PSOE, amb el 23,50% dels vots. Finalment, la covardia dels socialistes i el càlcul electoral de cara a les eleccions generals, van fer que el govern foral quedés en mans d'UPN (la marca electoral del PP a Navarra).
Aquí teniu el vídeo electoral que Nafarroa Bai utilitzà en els darrers comicis electorals. Molt original. Res a veure amb el vídeo de les Joventudes Socialistas de España. Serà que ells no porten polos de Lacoste. Mare meua!

Obscenitats

2007-10-04T09:56:00.000+02:00

Durant els últims dies, els mitjans de comunicació no han deixat de mostrar les imatges de la crema de fotografies de Juan Carlos de Borbón. Sembla que un gest tan simple com calar foc a un paper anuncie que la revolució, la república i la independència estan a les portes. Molt feble ha de ser el règim polític espanyol per tal de preocupar-se d'aquestes coses.
La matinada del dijous 27 de setembre, el secretari local del Bloc de Mislata (València), Santiago Rosado, va rebre una pallissa per part d’un grup de joves d’extrema dreta. El resultat: contusions, morats i erosions al cos i a la cara. Encara estic esperant que alguna televisió, ràdio o periòdic d’àmbit estatal dedique un poc d'espai o uns segons del seu valuós temps per tal d’explicar aquest fet.
El Centre Social La Quimera de Mislata ha convocat un acte contra la impunitat que es viu a la localitat i de rebuig al feixisme. Es celebrarà avui, a partir de les 20:30 hores, en la Plaça de l’Ajuntament de la localitat.

Què vam escoltar al primer programa?

2007-10-03T15:54:00.000+02:00

Dimarts, 2 d'octubre de 2007 - Des de les 18.05 fins les 19.00 hores - Ràdio Municipal de Manises (105.7FM) - També amb emissió en línea

Stanley Clarke: “Hot Fun” (Del disc School Days, 1976)
La sintonia que servirà per tal d’obrir les portes de La Cava cada dimarts.

Llibert Fortuny: “WTF Jam Sessions” (Double Step, 2007)
Saxofonista jove -trenta anys- que ha aconseguit ser una de les màximes figures del jazz català. Els quatre discos que té en el mercat (Un circ sense lleons, 2004; Revolts, 2005; Llibert Fortuny Elèctric Big Band XXL, 2006; i Double Step, 2007) són una bona mostra.

Beastie Boys: “B For My Name” (The Mix Up, 2007)
Una pinzellada del disc instrumental del trio de Nova York.

Beyoncé Feat. Jay-Z: “Deja Vu” (B’day, 2006)
Nelson Mandela ha anunciat el proper concert de la campanya 46664 (el número que identificava a Mandela en la presó). Es tracta d’un esdeveniment que té l'objectiu de conscienciar a la població sobre el problema de la SIDA. Artistes que podrien formar part del cartell: Bono (com no!), Annie Lennox, Peter Gabriel, Bob Geldof (un altre) o Beyoncé. Per cert, la cantant no podrà actuar a Malàisia. Aquell país prohibeix que les dones ensenyen la pell per dalt dels genolls i, també, la part superior del cos. De segur que Jay-Z no és tan primmirat.

Joe Morris: “Lowe Groovin’” (Atlantic Rhythm & Blues 1947-1974)

Bettye LaVette: “My Man (He’s a Loving Man)” (Souvenirs, 2000)
Bettye LaVette, una cantant que va debutar a les llistes d’èxit amb aquesta cançó editada pel segell Atlantic. Era l’any 1963. Després, durant els anys 70, 80 i 90 va enregistrar amb diferents discogràfiques... sense èxit.

Tinny Grimes: “Annie Laurie” (Atlantic Rhythm & Blues 1947-1974)

Bettye LaVette: “On The Surface” (I’ve Got My Own Hell To Raise, 2005)
LaVette va haver d’esperar al segle XXI per tal de fer escoltar la seua veu... i de quina manera! Aquesta versió d’un tema de Johnny Cash és impressionant!

Booker T & The MG's: “Melting Pot” (Atlantic Rhythm & Blues 1947-1974)

Bettye LaVette: “Before The Money Came (The Battle of Bettye LaVette)” (The Scene of the Crime, 2007)
Enregistrat als estudis Muscle Shoals (Alabama) amb els Drive-By Truckers, una de les formacions amb més predicament entre la premsa musical. Segurament, apareixerà a les llistes dels millors àlbums de l’any.

Little Sonny: “Memphis B.K.” (Chicago Soul, 2004)

Patti Scialfa: “Rainy Day Man” (Play it as it Lays, 2007)
El dia en què es posa a la venda el nou treball discogràfic de Bruce Springsteen, La Cava presenta l’últim àlbum de la seua dona. Mira que som originals!

Beastie Boys: “The Cousin of Death” (The Mix Up, 2007)

Kanye West: “Stronger” (Graduation, 2007)
Acabem amb el duel musical de la temporada: 50 Cent Vs. Kanye West. Ambdós tenen nou disc al mercat i la competència és ferotge. 50 Cent ha promès retirar-se si el seu àlbum no despatxa més còpies que el de Kanye. De moment... l’home dels músculs perd per golejada! Qui és el més fort?

Com sembla que un bloc queda incomplet si no té un enllaç a un vídeo de YouTube, aquí teniu a “The Great Lady of Soul”.