... molt prompte!!!
SWING OF CHANGE
Fa 3 setmanes
dijous 17 de setembre de 2009
dilluns 9 de febrer de 2009
La Cava renaix amb el mes de febrer
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)
Bob Marley: “Roots, Rock, Dub” (Rastaman Vibration Deluxe Edition, 2002)
Grace Jones: “Pull Up To The Bumper” (Nightclubbing, 1981)
Island Records celebrarà aquest any el seu 50 aniversari. El fundador del segell, Chris Blackwell, va invertir 1000 lliures esterlines per tal de fer la primera gravació del catàleg: “Lance Hayward at the Half Moon”. Aquesta es va realitzar a Kingston (Jamaica). Grace Jones fou una de les artistes d'aquesta casa discogràfica...
Willie Bobo: “Grazing in the Grass” (Talkin’ Verve, 1997)
Gerald Sims: “You’ll Never Be Sorry” (You Better Believe It: Rare & Modern Soul Gems, 2004)
Gerald Sims és una figura molt important per tal d’entendre l’evolució del soul de Chicago. Guitarrista, compositor, productor, cantant, arranjador i director musical, fou líder de la formació The Daylighters i, també, membre de la banda vocal del segell Chess, The Radiants.
Sly & The Family Stone: “Luv N’ Haight” (There's a Riot Goin' On, 1971)
Sly & The Family Stone: “Just Like a Baby” (There's a Riot Goin' On, 1971)
There’s a Riot Goin’ On fou el cinqué àlbum d’estudi de la banda de soul i funk Sly & The Family Stone. Durant el mes de febrer, La Cava repassarà el repertori i la història d’aquest disc, que va entrar directament al número 1 de les llistes de R&B als Estats Units d’Amèrica. El gran èxit del seu repertori fou el single “Family Affair”.
Sly & The Family Stone: “Family Affair” (There's a Riot Goin' On, 1971)
Q-Tip: “Shaka” (The Renaissance, 2008)
Q-Tip: “Official” (The Renaissance, 2008)
Jonathan Davis, més conegut com a Q-Tip, fou membre de la banda A Tribe Called Quest, autors d’un gran disc titulat “People's Instinctive Travels and the Paths of Rhythm” (1989). El grup es va separar l’any 1998, moment en el qual Q-Tip va aprofitar per tal d’iniciar la seua carrera en solitari. The Renaissance és el seu tercer disc.
Bobby Brown: “Don’t Be Cruel” (Don’t Be Cruel, 1988)
Ara és més conegut pels seus problemes personals i legals, però a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat, Bobby Brown va popularitzar una nova mescla de R&B, pop i sintetitzadors. Aquest intèrpret va nàixer el 5 de febrer de 1969 a Boston.
Barrett Strong: “Man Up In The Sky” (Stronghold II, 2008)
Autor del clàssic “Money (That’s What I Want)”, Barrett Strong fou un dels precursors de l’anomenat “so Motown”... o el “so de la jove Amèrica”. A finals de la dècada dels 60 i principis dels 70, fou col·laborador de Norman Whitfield i va signar èxits per a Marvin Gaye, The Temptations, Edwin Starr o Gladys Knight & the Pips.
Mark Nightingale: “Alone Together” (What I Wanted To Say, 1994)
L’agenda de la Cava
Sedajazz Octet & Mark Nightingale
Dissabte, 7 - 23:00 - Musical de Sedaví (C/ Musical 17, Sedaví)
Mark Nightingale (trombón); Perico Sambeat (saxo alto); Jesús Santandreu (saxo tenor); Paul Evans (trompeta); Fco. Blanco “Latino” (saxo barítono); Santi Navalón (piano); Jordi Vila (contrabajo); Felip Santandreu (bateria).
Mark Nightingale & Latino Blanco Quartet
Diumenge, 8 – 20:00 – Pub Dau Al Set (Carcaixent)
Dimarts, 10 – 21:30 – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València)
Mark Nightingale (trombón); Fco. Angel Blanco “Latino” (saxo bariton); Jordi Vila (contrabaix); Jeff Jerolamon (bateria).
Dianne Reeves: “Solitude” (Good Night, and Good Luck OST, 2005)
Podcast
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 1
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 2
Bob Marley: “Roots, Rock, Dub” (Rastaman Vibration Deluxe Edition, 2002)
Grace Jones: “Pull Up To The Bumper” (Nightclubbing, 1981)
Island Records celebrarà aquest any el seu 50 aniversari. El fundador del segell, Chris Blackwell, va invertir 1000 lliures esterlines per tal de fer la primera gravació del catàleg: “Lance Hayward at the Half Moon”. Aquesta es va realitzar a Kingston (Jamaica). Grace Jones fou una de les artistes d'aquesta casa discogràfica...
Willie Bobo: “Grazing in the Grass” (Talkin’ Verve, 1997)
Gerald Sims: “You’ll Never Be Sorry” (You Better Believe It: Rare & Modern Soul Gems, 2004)
Gerald Sims és una figura molt important per tal d’entendre l’evolució del soul de Chicago. Guitarrista, compositor, productor, cantant, arranjador i director musical, fou líder de la formació The Daylighters i, també, membre de la banda vocal del segell Chess, The Radiants.
Sly & The Family Stone: “Luv N’ Haight” (There's a Riot Goin' On, 1971)
Sly & The Family Stone: “Just Like a Baby” (There's a Riot Goin' On, 1971)
There’s a Riot Goin’ On fou el cinqué àlbum d’estudi de la banda de soul i funk Sly & The Family Stone. Durant el mes de febrer, La Cava repassarà el repertori i la història d’aquest disc, que va entrar directament al número 1 de les llistes de R&B als Estats Units d’Amèrica. El gran èxit del seu repertori fou el single “Family Affair”.
Sly & The Family Stone: “Family Affair” (There's a Riot Goin' On, 1971)
Q-Tip: “Shaka” (The Renaissance, 2008)
Q-Tip: “Official” (The Renaissance, 2008)
Jonathan Davis, més conegut com a Q-Tip, fou membre de la banda A Tribe Called Quest, autors d’un gran disc titulat “People's Instinctive Travels and the Paths of Rhythm” (1989). El grup es va separar l’any 1998, moment en el qual Q-Tip va aprofitar per tal d’iniciar la seua carrera en solitari. The Renaissance és el seu tercer disc.
Bobby Brown: “Don’t Be Cruel” (Don’t Be Cruel, 1988)
Ara és més conegut pels seus problemes personals i legals, però a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat, Bobby Brown va popularitzar una nova mescla de R&B, pop i sintetitzadors. Aquest intèrpret va nàixer el 5 de febrer de 1969 a Boston.
Barrett Strong: “Man Up In The Sky” (Stronghold II, 2008)
Autor del clàssic “Money (That’s What I Want)”, Barrett Strong fou un dels precursors de l’anomenat “so Motown”... o el “so de la jove Amèrica”. A finals de la dècada dels 60 i principis dels 70, fou col·laborador de Norman Whitfield i va signar èxits per a Marvin Gaye, The Temptations, Edwin Starr o Gladys Knight & the Pips.
Mark Nightingale: “Alone Together” (What I Wanted To Say, 1994)
L’agenda de la Cava
Sedajazz Octet & Mark Nightingale
Dissabte, 7 - 23:00 - Musical de Sedaví (C/ Musical 17, Sedaví)
Mark Nightingale (trombón); Perico Sambeat (saxo alto); Jesús Santandreu (saxo tenor); Paul Evans (trompeta); Fco. Blanco “Latino” (saxo barítono); Santi Navalón (piano); Jordi Vila (contrabajo); Felip Santandreu (bateria).
Mark Nightingale & Latino Blanco Quartet
Diumenge, 8 – 20:00 – Pub Dau Al Set (Carcaixent)
Dimarts, 10 – 21:30 – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València)
Mark Nightingale (trombón); Fco. Angel Blanco “Latino” (saxo bariton); Jordi Vila (contrabaix); Jeff Jerolamon (bateria).
Dianne Reeves: “Solitude” (Good Night, and Good Luck OST, 2005)
Podcast
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 1
Dijous, 5 de febrer de 2009 – Part 2
dimecres 15 d’octubre de 2008
La Cava es reprodueix
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)
AIFF: “A Blackmans Story (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)
Al Green: “Love and Happiness” (I’m Still in Love With You, 1972)
Aquest mes, la revista Rockdelux inclou un informe sobre la llegenda del soul Al Green. Parlem d’un home que forma part d’una llarga tradició de cantants afroamericans que ha mantingut una lluita constant per tal d’elegir entre allò secular i allò sagrat, entre el sexe i la religió.
Per l’amor de Déu...
The Soul Snatchers: “Get Yourself Together (7 Version)” (Sniffin’ & Snatchin’, 2008)
Ike and Tina Turner: “Nutbush City Limits” (Nutbush City Limits, 1973)
EFE, la coneguda agència de notícies, ha batejat Tina Turner com “la gran àvia del rock”. La cantant, de 69 anys, torna amb nou àlbum (la recopilació Tina!, amb temes inèdits inclosos) i una gira mundial amb més de 70 concerts. Aquesta dona ha venut més de 170 milions de discos al llarg de la seua trajectòria.
Ike tocant la guitarra abans d’apallissar la seua dona...
Billy Paul: “Compared to What” (Going East, 1971)
Billy Paul: “Thanks for Saving my Life” (War of the Gods, 1973)
Billy Paul és un dels representants de l’anomenat So de Filadèlfia. Va començar en el món del jazz, col•laborant amb intèrprets com Charlie Parker, Dinah Washington, Nina Simone o Miles Davis. El seu gran èxit va arribar l’any 1972 amb la composició “Me and Mrs. Jones”.
Una altra història de gelosia i infidelitat...
Dr. Soul Experience: “Got Some Boogaloo Blisters (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)
Shirley Brown: “As Long As You Love Me” (Woman to Woman, 1974)
Amb el disc del mes, continuem repassant el repertori del primer, i millor, àlbum de la cantant Shirley Brown. Nascuda el 6 de gener de 1947 a West Memphis (Arkansas) va signar amb el segell Stax gràcies al cantant i guitarrista de blues Albert King.
Special Request Horns: “For Fred (Phil Martin Remix)” (Vol. 1, 2007)
Shirley Brown: “I've Got To Go On Without You” (Woman to Woman, 1974)
Però abans d’enregistar el single “Woman to Woman” (l’últim gran èxit de la discogràfica Stax abans de la seua fallida econòmica), Shirley Brown va gravar algunes cançons per al saxofonista i productor Oliver Sain. Alguns d’aquests temes no han vist la llum fins al segle XXI.
The Jazzinvaders: “Bonga Bonga Jazz (Aiff Remix)” (Up and Out, 2006)
Lalah Hathaway: “Let Go” (Self Portrait, 2008)
Lalah Hathaway és la filla del desaparegut Donny Hathaway, un grandíssim cantant de soul que va morir massa jove. Ella continua les passes del pare, incorporant, com no podia ser d’altra manera, sons típics de les produccions modernes. Presenta nou treball, el quart en solitari, titulat Self Portrait.
“Let Go” és el single de presentació...
Terry Gibbs: “Opus One” (Dream Band, 1959)
La història de la música demostra que el 13 d’octubre ha estat un dia molt propici per al naixement de grans intèrprets de jazz. Alguns exemples:
Julius Gubenko, conegut pel nom artístic de Terry Gibbs, és un vibrafonista que va tocar amb figures com Tommy Dorsey, Chubby Jackson, Buddy Rich, Woody Herman i Benny Goodman. També va liderar la seua pròpia banda, anomenada The Dream Band. Va nàixer el 13 d’octubre de 1924.
Dos anys més tard naixia Ray Brown, qui es va convertir en un contrabaixista molt sol•licitat pels intèrprets de bop. Va arribar a Nova York l’any 1945 per tal de col•laborar amb Dizzy Gillespie, Charlie Parker i Bud Powell, entre d’altres. Fou en 1948 quan es va casar amb Ella Fitzgerald. El matrimoni va durar quatre anys. Brown fou membre permanent del trio d’Oscar Peterson.
Lee Konitz és un saxofonista alt que el 13 d’octubre va celebrar el seu 81è aniversari. Quan era un xiquet va aprendre a tocar el clarinet, però de seguida es va canviar al saxo. És conegut, sobretot, pel seu esperit d’improvisació.
I el 13 d'octubre de l’any que ve es recordarà el centenari del naixement d’un dels més grans pianistes de jazz de la història, Art Tatum.
Tatum en bona companyia...
Mandievus: “Habláis Dub” (Mandievus, 2008)
L’agenda de La Cava
The Naturals
Dijous, 16 d’octubre – 23:00hs. - Pub Pop Art (Avda Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Una mítica formació valenciana dedicada a la música jamaicana.
Carlos Mandievus (veu); Steven Fletcher (guitarra); Alex Cessarini (baix); Pere Munuera (bateria).
Els xiquets de Candeal de la Escola de Pracatum
Diumenge, 19 d’octubre - Musical de Sedaví (C/ Musical, 17 Sedaví)
L'Escola de Pracatum, fundada por Carlinhos Brown en Salvador de Bahia, presenta alguns dels seus treballs de construcció d’instruments de percussió con materials reutilitzables.
Taller: Diumenge, 19 d’octubre, de 10:30 a 14:30 h.
Concert: Diumenge, 19 d’octubre, 19:30 h.
Inscripcions: info@sedajazz.es.
Pau Viguer Trío
Divendres 17 i dissabte 18 d’octubre - 23:00 i 0:30 – Café Mercedes Jazz (C/ Sueca, 27. València)
Pau Viguer és un pianista i compositor de jazz nascut a València. Va obtenir el grau superior de piano en el Conservatori Superior de València i va estudiar jazz amb intèrprets com Ricardo Belda i Donato Marot. Amb el seu trio presentarà el disc “Paseo por la vida”.
Pau Viguer (piano); Óscar Cuchillo (contrabaix); Narso Domingo (bateria).
Pau Viguer Trío: “La espera” (Paseo por la vida, 2008)
Sons del Brasil...
Sons de La Cava
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 1
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 2
AIFF: “A Blackmans Story (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)
Al Green: “Love and Happiness” (I’m Still in Love With You, 1972)
Aquest mes, la revista Rockdelux inclou un informe sobre la llegenda del soul Al Green. Parlem d’un home que forma part d’una llarga tradició de cantants afroamericans que ha mantingut una lluita constant per tal d’elegir entre allò secular i allò sagrat, entre el sexe i la religió.
Per l’amor de Déu...
The Soul Snatchers: “Get Yourself Together (7 Version)” (Sniffin’ & Snatchin’, 2008)
Ike and Tina Turner: “Nutbush City Limits” (Nutbush City Limits, 1973)
EFE, la coneguda agència de notícies, ha batejat Tina Turner com “la gran àvia del rock”. La cantant, de 69 anys, torna amb nou àlbum (la recopilació Tina!, amb temes inèdits inclosos) i una gira mundial amb més de 70 concerts. Aquesta dona ha venut més de 170 milions de discos al llarg de la seua trajectòria.
Ike tocant la guitarra abans d’apallissar la seua dona...
Billy Paul: “Compared to What” (Going East, 1971)
Billy Paul: “Thanks for Saving my Life” (War of the Gods, 1973)
Billy Paul és un dels representants de l’anomenat So de Filadèlfia. Va començar en el món del jazz, col•laborant amb intèrprets com Charlie Parker, Dinah Washington, Nina Simone o Miles Davis. El seu gran èxit va arribar l’any 1972 amb la composició “Me and Mrs. Jones”.
Una altra història de gelosia i infidelitat...
Dr. Soul Experience: “Got Some Boogaloo Blisters (Social Beats Mix)” (Socialized Funk Beats, 2007)
Shirley Brown: “As Long As You Love Me” (Woman to Woman, 1974)
Amb el disc del mes, continuem repassant el repertori del primer, i millor, àlbum de la cantant Shirley Brown. Nascuda el 6 de gener de 1947 a West Memphis (Arkansas) va signar amb el segell Stax gràcies al cantant i guitarrista de blues Albert King.
Special Request Horns: “For Fred (Phil Martin Remix)” (Vol. 1, 2007)
Shirley Brown: “I've Got To Go On Without You” (Woman to Woman, 1974)
Però abans d’enregistar el single “Woman to Woman” (l’últim gran èxit de la discogràfica Stax abans de la seua fallida econòmica), Shirley Brown va gravar algunes cançons per al saxofonista i productor Oliver Sain. Alguns d’aquests temes no han vist la llum fins al segle XXI.
The Jazzinvaders: “Bonga Bonga Jazz (Aiff Remix)” (Up and Out, 2006)
Lalah Hathaway: “Let Go” (Self Portrait, 2008)
Lalah Hathaway és la filla del desaparegut Donny Hathaway, un grandíssim cantant de soul que va morir massa jove. Ella continua les passes del pare, incorporant, com no podia ser d’altra manera, sons típics de les produccions modernes. Presenta nou treball, el quart en solitari, titulat Self Portrait.
“Let Go” és el single de presentació...
Terry Gibbs: “Opus One” (Dream Band, 1959)
La història de la música demostra que el 13 d’octubre ha estat un dia molt propici per al naixement de grans intèrprets de jazz. Alguns exemples:
Julius Gubenko, conegut pel nom artístic de Terry Gibbs, és un vibrafonista que va tocar amb figures com Tommy Dorsey, Chubby Jackson, Buddy Rich, Woody Herman i Benny Goodman. També va liderar la seua pròpia banda, anomenada The Dream Band. Va nàixer el 13 d’octubre de 1924.
Dos anys més tard naixia Ray Brown, qui es va convertir en un contrabaixista molt sol•licitat pels intèrprets de bop. Va arribar a Nova York l’any 1945 per tal de col•laborar amb Dizzy Gillespie, Charlie Parker i Bud Powell, entre d’altres. Fou en 1948 quan es va casar amb Ella Fitzgerald. El matrimoni va durar quatre anys. Brown fou membre permanent del trio d’Oscar Peterson.
Lee Konitz és un saxofonista alt que el 13 d’octubre va celebrar el seu 81è aniversari. Quan era un xiquet va aprendre a tocar el clarinet, però de seguida es va canviar al saxo. És conegut, sobretot, pel seu esperit d’improvisació.
I el 13 d'octubre de l’any que ve es recordarà el centenari del naixement d’un dels més grans pianistes de jazz de la història, Art Tatum.
Tatum en bona companyia...
Mandievus: “Habláis Dub” (Mandievus, 2008)
L’agenda de La Cava
The Naturals
Dijous, 16 d’octubre – 23:00hs. - Pub Pop Art (Avda Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Una mítica formació valenciana dedicada a la música jamaicana.
Carlos Mandievus (veu); Steven Fletcher (guitarra); Alex Cessarini (baix); Pere Munuera (bateria).
Els xiquets de Candeal de la Escola de Pracatum
Diumenge, 19 d’octubre - Musical de Sedaví (C/ Musical, 17 Sedaví)
L'Escola de Pracatum, fundada por Carlinhos Brown en Salvador de Bahia, presenta alguns dels seus treballs de construcció d’instruments de percussió con materials reutilitzables.
Taller: Diumenge, 19 d’octubre, de 10:30 a 14:30 h.
Concert: Diumenge, 19 d’octubre, 19:30 h.
Inscripcions: info@sedajazz.es.
Pau Viguer Trío
Divendres 17 i dissabte 18 d’octubre - 23:00 i 0:30 – Café Mercedes Jazz (C/ Sueca, 27. València)
Pau Viguer és un pianista i compositor de jazz nascut a València. Va obtenir el grau superior de piano en el Conservatori Superior de València i va estudiar jazz amb intèrprets com Ricardo Belda i Donato Marot. Amb el seu trio presentarà el disc “Paseo por la vida”.
Pau Viguer (piano); Óscar Cuchillo (contrabaix); Narso Domingo (bateria).
Pau Viguer Trío: “La espera” (Paseo por la vida, 2008)
Sons del Brasil...
Sons de La Cava
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 1
Podcast: La Cava, dilluns 13 d'octubre de 2008 - Part 2
dimecres 8 d’octubre de 2008
La Cava sindicalista
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1975)
Praful: “Let the Chips Falls (Aiff Remix)” (One Day Deep, 2001)
Soul II Soul: “Back to Life” (Club Classics Vol. One, 1989)
Ha nascut la Featured Artists’ Coalition, el primer sindicat que s’encarregarà de defendre els drets dels músics. Un dels promotors de l’associació, Damon Dough (Badly Drawn Boy), ha explicat que l’organització intentarà aconseguir “un nou tracte amb les companyies discogràfiques, les distribuïdores i altres agents musicals”. Iron Maiden, Robbie Williams, David Gilmour (Pink Floyd), Radiohead i Soul II Soul han signat el manifest fundacional d’aquest organisme.
...cualquier tiempo pasado nos parece mejor... (Karina dixit)
Tim Wood: “A Taste of Honey (Lack of Afro Remix 7 Version)” (A Taste of Honey, 2007)
Prince: “Sexy M.F.” (The Love Symbol Album, 1992)
Després d’escandalitzar a mig món, Prince s’ha tornat purità. L’home que ha canviat mil vegades de nom ha fet públic que no tornarà a realitzar balls de caràcter eròtic als concerts i que, així mateix, no tornarà a incloure referències sexuals a les seues composicions. De nou... “con la iglesia hemos topado”. El cas és que Prince és, des de fa uns mesos, testimoni de Jehovà i la lectura de la Bíblia li ha canviat la vida.
Pablo Carbonell i Prince, cara a cara...
Floyd Dixon: “Shuffle Boogie” (Cow Town Blues, 2000)
Floyd Dixon: “Doin’ the Town” (Cow Town Blues, 2000)
El pianista i cantant de blues Floyd Dixon està considerat com una peça fonamental per tal d’entendre l’evolució de la música negra. Va introduir els sons que identificarien el R&B, el rock primigeni i el soul modern. A més, es diu que va recomanar Ray Charles que deixés de tocar balades a l’estil de Nat King Cole i es dediqués a recuperar les arrels del gospel.
The Auratones: “Samba for Letty (Phil Martin Remix 7)” (A Cool & Danceable Adventure, 2007)
Shirley Brown: “It Ain’t No Fun” (Woman to Woman, 1974)
Aquest és l’àlbum que dissecarem durant el mes d’octubre. Shirley Brown fou una de les últimes veus en triomfar al segell Stax. Va començar a cantar al cor de l’església, però al llarg de la dècada dels 50 va entrar en el negoci de la música secular.
The Jazzinvaders: “Up & Out (Tim Wood Remix)” (Up & Out, 2006)
Shirley Brown: “Woman to Woman” (Woman to Woman, 1974)
El seu gran, i únic èxit, fou el tema que donava títol al disc. A la cançó, Shirley telefona una altra dona, anomenada Barbara, per tal d’explicar-li que està enamorada del seu marit. Un triangle amorós que la cantant Barbara Mason va utilitzar mesos després per tal de gravar una rèplica, “From His Woman to You”.
Com dir de forma delicada que tens més banyes que un bou
Perico Sambeat: “Tío Petila” (Flamenco Big Band, 2008)
Perico Sambeat: “Guajira para Duke” (Flamenco Big Band, 2008)
El saxofonista valencià Perico Sambeat presenta un nou disc impressionant. Amb músics del col•lectiu Sedajazz i col•laboracions de sabor flamenc com les del guitarrista Gerardo Núñez i el cantaor Miguel Poveda, ha enregistrat Flamenco Big Band. Un projecte del Festival de Jazz de Xàbia i de l’Institut Valencià de la Música que compta amb la distribució del gran segell de jazz Verve.
Perico, però del bo...
Monoleón: “Armando Rumba” (Monoleón, 2008)
L'agenda de La Cava
Dijous 9 - 22:30/0:00 - Café Mercedes Jazz (Sueca, 27. València)
Monoleón Trío
El Monoleón Trío fusiona conceptes del jazz amb altres estils com el tango, la bossa i el funk.
Gerardo León (guitarra); Rogerio Campas (baix elèctric); Miquel Asensio "Roiget" (bateria)
Dijous 9 - 23:00 - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Voro García
El trompetista valencià presenta el seu nou treball “Vorocity". Després de fer estudis de música clàssica al conservatori Luis Milán, va viatjar als Estats Units per tal d’assistir al conegut Berklee College. Ha tocat amb músics com Joe Lovano, Hal Crook, George Garzone, Dave Santoro, Dave Douglas, Mark Whitfield i Greg Hopkins, entre altres.
Divendres 10 - 22:00 - Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València)
Al Supersonic & The Teenagers
The Teenagers és una de les bandes més importants del circuit de soul de l’Estat. El grup, nascut a Granada, ha acompanyat a figures llegendàries com Dean Parrish o Dee Dee Sharp. Les seues arrels estan en la música negra dels 60 i 70, però també els agrada escoltar ritmes jamaicans i, fins i tot, punk.
The Teenagers: “I Don’t Know (Where is my Girl?)” (I Don’t Know (Where is my Girl?), 2008)
BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb The Teenagers...
BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb La Cava...
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 1; 11772 KB
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 2; 12119 KB
Praful: “Let the Chips Falls (Aiff Remix)” (One Day Deep, 2001)
Soul II Soul: “Back to Life” (Club Classics Vol. One, 1989)
Ha nascut la Featured Artists’ Coalition, el primer sindicat que s’encarregarà de defendre els drets dels músics. Un dels promotors de l’associació, Damon Dough (Badly Drawn Boy), ha explicat que l’organització intentarà aconseguir “un nou tracte amb les companyies discogràfiques, les distribuïdores i altres agents musicals”. Iron Maiden, Robbie Williams, David Gilmour (Pink Floyd), Radiohead i Soul II Soul han signat el manifest fundacional d’aquest organisme.
...cualquier tiempo pasado nos parece mejor... (Karina dixit)
Tim Wood: “A Taste of Honey (Lack of Afro Remix 7 Version)” (A Taste of Honey, 2007)
Prince: “Sexy M.F.” (The Love Symbol Album, 1992)
Després d’escandalitzar a mig món, Prince s’ha tornat purità. L’home que ha canviat mil vegades de nom ha fet públic que no tornarà a realitzar balls de caràcter eròtic als concerts i que, així mateix, no tornarà a incloure referències sexuals a les seues composicions. De nou... “con la iglesia hemos topado”. El cas és que Prince és, des de fa uns mesos, testimoni de Jehovà i la lectura de la Bíblia li ha canviat la vida.
Pablo Carbonell i Prince, cara a cara...
Floyd Dixon: “Shuffle Boogie” (Cow Town Blues, 2000)
Floyd Dixon: “Doin’ the Town” (Cow Town Blues, 2000)
El pianista i cantant de blues Floyd Dixon està considerat com una peça fonamental per tal d’entendre l’evolució de la música negra. Va introduir els sons que identificarien el R&B, el rock primigeni i el soul modern. A més, es diu que va recomanar Ray Charles que deixés de tocar balades a l’estil de Nat King Cole i es dediqués a recuperar les arrels del gospel.
The Auratones: “Samba for Letty (Phil Martin Remix 7)” (A Cool & Danceable Adventure, 2007)
Shirley Brown: “It Ain’t No Fun” (Woman to Woman, 1974)
Aquest és l’àlbum que dissecarem durant el mes d’octubre. Shirley Brown fou una de les últimes veus en triomfar al segell Stax. Va començar a cantar al cor de l’església, però al llarg de la dècada dels 50 va entrar en el negoci de la música secular.
The Jazzinvaders: “Up & Out (Tim Wood Remix)” (Up & Out, 2006)
Shirley Brown: “Woman to Woman” (Woman to Woman, 1974)
El seu gran, i únic èxit, fou el tema que donava títol al disc. A la cançó, Shirley telefona una altra dona, anomenada Barbara, per tal d’explicar-li que està enamorada del seu marit. Un triangle amorós que la cantant Barbara Mason va utilitzar mesos després per tal de gravar una rèplica, “From His Woman to You”.
Com dir de forma delicada que tens més banyes que un bou
Perico Sambeat: “Tío Petila” (Flamenco Big Band, 2008)
Perico Sambeat: “Guajira para Duke” (Flamenco Big Band, 2008)
El saxofonista valencià Perico Sambeat presenta un nou disc impressionant. Amb músics del col•lectiu Sedajazz i col•laboracions de sabor flamenc com les del guitarrista Gerardo Núñez i el cantaor Miguel Poveda, ha enregistrat Flamenco Big Band. Un projecte del Festival de Jazz de Xàbia i de l’Institut Valencià de la Música que compta amb la distribució del gran segell de jazz Verve.
Perico, però del bo...
Monoleón: “Armando Rumba” (Monoleón, 2008)
L'agenda de La Cava
Dijous 9 - 22:30/0:00 - Café Mercedes Jazz (Sueca, 27. València)
Monoleón Trío
El Monoleón Trío fusiona conceptes del jazz amb altres estils com el tango, la bossa i el funk.
Gerardo León (guitarra); Rogerio Campas (baix elèctric); Miquel Asensio "Roiget" (bateria)
Dijous 9 - 23:00 - Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa)
Voro García
El trompetista valencià presenta el seu nou treball “Vorocity". Després de fer estudis de música clàssica al conservatori Luis Milán, va viatjar als Estats Units per tal d’assistir al conegut Berklee College. Ha tocat amb músics com Joe Lovano, Hal Crook, George Garzone, Dave Santoro, Dave Douglas, Mark Whitfield i Greg Hopkins, entre altres.
Divendres 10 - 22:00 - Loco Club (C/ Erudito Orellana, 12. València)
Al Supersonic & The Teenagers
The Teenagers és una de les bandes més importants del circuit de soul de l’Estat. El grup, nascut a Granada, ha acompanyat a figures llegendàries com Dean Parrish o Dee Dee Sharp. Les seues arrels estan en la música negra dels 60 i 70, però també els agrada escoltar ritmes jamaicans i, fins i tot, punk.
The Teenagers: “I Don’t Know (Where is my Girl?)” (I Don’t Know (Where is my Girl?), 2008)
BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb The Teenagers...
BAILAAAAAARRRRRRRRR......................... amb La Cava...
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 1; 11772 KB
Podcast: Dilluns, 7 d’octubre - Part 2; 12119 KB
dilluns 6 d’octubre de 2008
La Cava torna amb la tardor
Encetem nova temporada... i nou horari.
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)
Joe Thomas: “Thank You” (Joy of Cookin', 1974)
Van Morrison: “Moondance” (Moondance, 1970) ()
El Lleó de Belfast dóna una nova alegria als seus seguidors. Després de prohibir fumar a les sales de concerts on actua i vetar els mòbils... ara no es podrà consumir alcohol mentre interpreta el seu repertori i llança mirades assassines als seus músics. Diego A. Manrique ho explica amb “Soberbia irlandesa”.
Una versió, elegant, a càrrec de Michael Bublé i una gran banda...
The Temptations: “Papa Was a Rollin' Stone” (All Directions, 1972)
El passat dimarts 16 de setembre va morir Norman Jesse Whitfield. Fou un dels arquitectes del so Motown, treballant amb bandes com Gladys Knight & The Pips, Marvin Gaye i, sobretot, The Temptations. Als anys setanta, va fundar el seu propi segell, Whitfield Records. Sols va aconseguir un èxit, “Car Wash” (1976) de Rose Royce.
Rose Royce: “Car Wash” (Car Wash, 1976)
Johnny Moore’s Three Blazers: “Blues in my Heart” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)
Johnny Moore’s Three Blazers: “Drifting Blues” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)
Els germans Oscar i Johnny Moore, guitarristes texans, van formar els Three Blazers a finals de la dècada dels anys quaranta amb el cantant Charles Brown. Quan aquest va abandonar la formació, Johnny Moore va demanar la col·laboració de diverses veus, com Lee Barnes, Billy Valentine i Mari Jones, amant del guitarrista.
The Soul Snatchers: “Sniffin’ & Snatchin'” (Sniffin' & Snatchin', 2008)
Fontella Bass: “Rescue Me” (Free, 1972)
Un dels temes més coneguts d’Aretha Franklin, “Rescue Me”, fou escrit per Fontella Bass. Aquesta cantant va començar en el món de la música al cor de l’esglèsia, com la seua àvia (Nevada Carter) i sa mare (Martha Bass). Abans d’iniciar la seua carrera en solitari, fou membre de la banda de Little Milton Campbell on va conèixer al seu marit, el trompetista Lester Bowie.
Òndia... Sting també fa de DJ...
Phil Martin and The Special Request Horns: “The Bounce Below” (Socialized Funk Beats, 2007)
Fontella Bass: “To Be Free” (Free, 1972)
Després de traslladar-se a París, on va viure durant uns mesos, la parella va tornar a St. Louis. Allí va començar a treballar en el que seria el seu millor disc, Free, ben arrelat al gospel i on examina la situació dels Estats Units després de l’eclosió del moviment dels drets civils.
B.B. King: “I Get So Weary” (One Kind Favor, 2008)
B.B. King: “See That My Grave Is Kept Clean” (One Kind Favor, 2008)
B.B. King és un dels intèrprets de blues més importants de la segona meitat del segle XX. Amb la seua guitarra, Lucille, ha signat discos que han marcat l’evolució d’un estilo musical nascut de l’esclavitud. Ara, quan acaba de celebrar el seu 80 aniversari, presenta One Kind Favor, on ha decidit tornar a les arrels, al delta del riu Mississipí i a Memphis (Tennessee).
B.B. King fa quaranta anys...
Azymuth: “Dear Limmertz” (Outubro, 1980)
Tommy Tate: “Tear This House Down” (Good Medicine, 1990)
Celebrem el 64è aniversari de Tommy Tate, cantant de soul nascut el 29 de setembre de 1944 a Homestad (Florida). Mai ha aconseguit un gran èxit, per aquest motiu també és conegut com “El secret millor guardat d’Amèrica” i “El millor guitarrista que mai no has escoltat”. Felicitats!
The Boogaloo Investigators: “The Sloth” (Dinamighty, 2005)
L’agenda de La Cava
Divendres 3 d’octubre - 23:00 h. - Wah Wah Club (C/ Campoamor, 52. València)
The Five Aces
Banda de Rhythm & Blues de Glasgow. Abans coneguts com The Boogaloo Investigators.
Diumenge 05 d’octubre - 19:00 h. - Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12. València)
Ricardo Belda
Col·laborador del grup del guitarrista Ximo Tébar, ha realitzat gires amb músics com Johnny Griffin, Sony Fortune, Junior Cook, Wallace Roney, Jimmy Owens, etc. Ha col·laborat en més de 30 discos i ha editat tres àlbums com a líder: "Habitación Blanca", "My Ideal" i "El Principio".
Ricardo Belda: piano; Joan Soler: guitarra; Luis Llario: contrabaix; Felipe Cucciardi: bateria
The Boogaloo Investigators: “If You Reap” (Dinamighty, 2005)
The Five Aces toquen així...
I La Cava sona així...
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 1; 11504 KB
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 2; 13455 KB
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)
Joe Thomas: “Thank You” (Joy of Cookin', 1974)
Van Morrison: “Moondance” (Moondance, 1970) ()
El Lleó de Belfast dóna una nova alegria als seus seguidors. Després de prohibir fumar a les sales de concerts on actua i vetar els mòbils... ara no es podrà consumir alcohol mentre interpreta el seu repertori i llança mirades assassines als seus músics. Diego A. Manrique ho explica amb “Soberbia irlandesa”.
Una versió, elegant, a càrrec de Michael Bublé i una gran banda...
The Temptations: “Papa Was a Rollin' Stone” (All Directions, 1972)
El passat dimarts 16 de setembre va morir Norman Jesse Whitfield. Fou un dels arquitectes del so Motown, treballant amb bandes com Gladys Knight & The Pips, Marvin Gaye i, sobretot, The Temptations. Als anys setanta, va fundar el seu propi segell, Whitfield Records. Sols va aconseguir un èxit, “Car Wash” (1976) de Rose Royce.
Rose Royce: “Car Wash” (Car Wash, 1976)
Johnny Moore’s Three Blazers: “Blues in my Heart” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)
Johnny Moore’s Three Blazers: “Drifting Blues” (Be Cool: The Modern and Dolphin Sessions, 2007)
Els germans Oscar i Johnny Moore, guitarristes texans, van formar els Three Blazers a finals de la dècada dels anys quaranta amb el cantant Charles Brown. Quan aquest va abandonar la formació, Johnny Moore va demanar la col·laboració de diverses veus, com Lee Barnes, Billy Valentine i Mari Jones, amant del guitarrista.
The Soul Snatchers: “Sniffin’ & Snatchin'” (Sniffin' & Snatchin', 2008)
Fontella Bass: “Rescue Me” (Free, 1972)
Un dels temes més coneguts d’Aretha Franklin, “Rescue Me”, fou escrit per Fontella Bass. Aquesta cantant va començar en el món de la música al cor de l’esglèsia, com la seua àvia (Nevada Carter) i sa mare (Martha Bass). Abans d’iniciar la seua carrera en solitari, fou membre de la banda de Little Milton Campbell on va conèixer al seu marit, el trompetista Lester Bowie.
Òndia... Sting també fa de DJ...
Phil Martin and The Special Request Horns: “The Bounce Below” (Socialized Funk Beats, 2007)
Fontella Bass: “To Be Free” (Free, 1972)
Després de traslladar-se a París, on va viure durant uns mesos, la parella va tornar a St. Louis. Allí va començar a treballar en el que seria el seu millor disc, Free, ben arrelat al gospel i on examina la situació dels Estats Units després de l’eclosió del moviment dels drets civils.
B.B. King: “I Get So Weary” (One Kind Favor, 2008)
B.B. King: “See That My Grave Is Kept Clean” (One Kind Favor, 2008)
B.B. King és un dels intèrprets de blues més importants de la segona meitat del segle XX. Amb la seua guitarra, Lucille, ha signat discos que han marcat l’evolució d’un estilo musical nascut de l’esclavitud. Ara, quan acaba de celebrar el seu 80 aniversari, presenta One Kind Favor, on ha decidit tornar a les arrels, al delta del riu Mississipí i a Memphis (Tennessee).
B.B. King fa quaranta anys...
Azymuth: “Dear Limmertz” (Outubro, 1980)
Tommy Tate: “Tear This House Down” (Good Medicine, 1990)
Celebrem el 64è aniversari de Tommy Tate, cantant de soul nascut el 29 de setembre de 1944 a Homestad (Florida). Mai ha aconseguit un gran èxit, per aquest motiu també és conegut com “El secret millor guardat d’Amèrica” i “El millor guitarrista que mai no has escoltat”. Felicitats!
The Boogaloo Investigators: “The Sloth” (Dinamighty, 2005)
L’agenda de La Cava
Divendres 3 d’octubre - 23:00 h. - Wah Wah Club (C/ Campoamor, 52. València)
The Five Aces
Banda de Rhythm & Blues de Glasgow. Abans coneguts com The Boogaloo Investigators.
Diumenge 05 d’octubre - 19:00 h. - Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12. València)
Ricardo Belda
Col·laborador del grup del guitarrista Ximo Tébar, ha realitzat gires amb músics com Johnny Griffin, Sony Fortune, Junior Cook, Wallace Roney, Jimmy Owens, etc. Ha col·laborat en més de 30 discos i ha editat tres àlbums com a líder: "Habitación Blanca", "My Ideal" i "El Principio".
Ricardo Belda: piano; Joan Soler: guitarra; Luis Llario: contrabaix; Felipe Cucciardi: bateria
The Boogaloo Investigators: “If You Reap” (Dinamighty, 2005)
The Five Aces toquen així...
I La Cava sona així...
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 1; 11504 KB
Podcast: Dilluns, 29 de setembre - Part 2; 13455 KB
dijous 19 de juny de 2008
Estem de vacances!
El passat dilluns 2 de juny començava la temporada d'estiu de la Ràdio Municipal de Manises. Per aquest motiu, La Cava fa vacances... esperem tornar a obrir les portes al mes de setembre.
Passeu-ho bé!
Passeu-ho bé!
dijous 15 de maig de 2008
La Cava en dimarts... i 13
Stanley Clarke: “Hot Fun” (School Days, 1976)
John Handy: “Watch Your Money Go” (Carnival, 1977)
The Supremes: “Love Child” (Ultimate Collection, 1997)
Diana Ross, Mary Wilson i Florence Ballard van donar vida a The Supremes. Fou un dels grups més importants de la dècada dels 60, sols The Beatles van vendre més discos que elles. El Victoria & Albert Museum de Londres ret un homenatge al trio amb una exposició titulada “La Història de The Supremes a partir de la col·lecció de Mary Wilson”. Oberta des del 13 de maig i fins al 19 d’octubre.
Gil Evans: “Jambangle” (Gil Evans & Ten, 1957)
Arranjador de discos tan importants en la història del jazz com Miles Ahead, Porgy and Bess i Sketches of Spain, tots ells signats per la trompeta de Miles Davis, Gil Evans també fou líder de la seua pròpia banda. Aquest pianista va nàixer el 13 de maig de 1912 a Toronto (Canadà). Escolteu l’homenatge que va fer al guitarrista Jimi Hendrix!
Mary Wells: “What's Easy For Two Is So Hard For One” (Ultimate Collection, 1998)
El tema “My Guy” va fer que Mary Wells esdevingués l’estrella de Motown a principis de la dècada dels 60. Poc després, els responsables de la 20th Century Fox la van fitxar a colp de talonari i promeses cinematogràfiques. L’èxit, però, no es va tornar a repetir. Mary Wells va nàixer el 13 de maig de 1943 a Detroit.
Cedar Walton: “Precious Mountain” (Animation, 1978)
The Chairmen of the Board: “Give Me Just a Little More Time” (The Chairmen of the Board, 1970)
General Norman Johnson era la veu, i el cap pensant, de The Chairmen of the Board, banda de soul nascuda a Detroit en 1969. Malgrat que el seu èxit fou efímer, de 1970 a 1973, van enregistrar algunes composicions clàssiques del R&B. Van ser un dels primers grups del segell Invictus, propietat del trio fantàstic Holland-Dozier-Holland.
Yusef Lateef: “Mississippi Mud” (The Doctor Is In & Out, 1976)
Bobby Patterson: “Right on Jody” (It's Just a Matter of Time, 1972)
Bobby Patterson, cantant de blues i soul, ha estat comparat a intèrprets com Bobby “Blue” Bland, Otis Redding i Wilson Pickett. Però Patterson, a més de cantant, ha exercit de compositor, productor, agent de promoció i, a més, fou propietari d’un segell discogràfic... tot per tal de triomfar en el món de la música. Com diuen en castellà, “quien la sigue, la consigue”.
Herbie Hancock & Willie Bobo: “Jack Rabbit” (Succotash, 1975)
Estelle: “So Much Out The Way” (Shine, 2008)
Malgrat triomfar a les llistes britàniques amb el seu debut, The 18th Day, Estelle s’ha traslladat als Estats Units d’Amèrica per tal d’editar el segon disc. Amb la protecció de John Legend, i amb la distribució d’Atlantic, aquesta cantant de R&B i Hip Hop edita Shine. Escoltareu col·laboracions de Kanye West i cançons produïdes per Wyclef Jean, will.i.am (Black Eyed Peas) i Mark Ronson, entre d’altres.
George Garzone: “One Time” (Four's And Two's, 2006)
L’agenda de La Cava
The Fringe
Dimarts, 13 de maig – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València) – 21:30h.
The Fringe és una banda de jazz creada a Boston en 1971 pel saxofonista George Garzone, el contrabaixista Richard Appleman i el bateria Bob Gullotti. Anys després, Appleman deixava el seu lloc a John Lockwood. Tots tres col·laboren amb altres artistes com a músics de sessió.
George Garzone (saxo); John Lockwood (contrabaix); Bob Gullotti (bateria).
The Sweet Cut
Diumenge, 18 de maig – Octubre – 19:00h.
Format als Països Baixos al voltant de l'any 2003, aquest grup està format per dos músics italians -Giovanni di Domenico i Manolo Cabras- i un espanyol, Oriol Roca. La banda explora sonoritats elèctriques i acústiques, a partir de composicions pròpies amb molt d’espai per a la improvisació i l’experimentació formal i sonora.
Giovanni di Domenico (piano i rodes); Manolo Cabras (baix i contrabaix); Oriol Roca (bateria)
The Naturals
Dijous, 15 de maig – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h.
Formació de música jamaicana fundada als anys per Carlos Mandievus. Interpreta temes originals i clàssics del reggae.
Carlos Mandievus (voz); Steven Fletcher (guitarra); Alessandro Cesarini (bajo); Pere Munuera (batería).
Festival “Reggae en la playa”
Dissabte, 17 de maig – Port America’s Cup – 18h. – 50/60 euros
València acollirà per primera vegada el concert “Reggae a la platja”. Segons la productora encarregada de l’organització, serà el festival de reggae més important celebrat en aquesta part d’Europa. Allí estaran Shaggy, Beenie Man, Lady Saw, Daddy Ernie i Chris Goldfinger.
Lady Saw: “Find a Good Man” (Lover Girl, 1994)
Podcast:
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Megaupload
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Megaupload
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Rapidshare
John Handy: “Watch Your Money Go” (Carnival, 1977)
The Supremes: “Love Child” (Ultimate Collection, 1997)
Diana Ross, Mary Wilson i Florence Ballard van donar vida a The Supremes. Fou un dels grups més importants de la dècada dels 60, sols The Beatles van vendre més discos que elles. El Victoria & Albert Museum de Londres ret un homenatge al trio amb una exposició titulada “La Història de The Supremes a partir de la col·lecció de Mary Wilson”. Oberta des del 13 de maig i fins al 19 d’octubre.
Gil Evans: “Jambangle” (Gil Evans & Ten, 1957)
Arranjador de discos tan importants en la història del jazz com Miles Ahead, Porgy and Bess i Sketches of Spain, tots ells signats per la trompeta de Miles Davis, Gil Evans també fou líder de la seua pròpia banda. Aquest pianista va nàixer el 13 de maig de 1912 a Toronto (Canadà). Escolteu l’homenatge que va fer al guitarrista Jimi Hendrix!
Mary Wells: “What's Easy For Two Is So Hard For One” (Ultimate Collection, 1998)
El tema “My Guy” va fer que Mary Wells esdevingués l’estrella de Motown a principis de la dècada dels 60. Poc després, els responsables de la 20th Century Fox la van fitxar a colp de talonari i promeses cinematogràfiques. L’èxit, però, no es va tornar a repetir. Mary Wells va nàixer el 13 de maig de 1943 a Detroit.
Cedar Walton: “Precious Mountain” (Animation, 1978)
The Chairmen of the Board: “Give Me Just a Little More Time” (The Chairmen of the Board, 1970)
General Norman Johnson era la veu, i el cap pensant, de The Chairmen of the Board, banda de soul nascuda a Detroit en 1969. Malgrat que el seu èxit fou efímer, de 1970 a 1973, van enregistrar algunes composicions clàssiques del R&B. Van ser un dels primers grups del segell Invictus, propietat del trio fantàstic Holland-Dozier-Holland.
Yusef Lateef: “Mississippi Mud” (The Doctor Is In & Out, 1976)
Bobby Patterson: “Right on Jody” (It's Just a Matter of Time, 1972)
Bobby Patterson, cantant de blues i soul, ha estat comparat a intèrprets com Bobby “Blue” Bland, Otis Redding i Wilson Pickett. Però Patterson, a més de cantant, ha exercit de compositor, productor, agent de promoció i, a més, fou propietari d’un segell discogràfic... tot per tal de triomfar en el món de la música. Com diuen en castellà, “quien la sigue, la consigue”.
Herbie Hancock & Willie Bobo: “Jack Rabbit” (Succotash, 1975)
Estelle: “So Much Out The Way” (Shine, 2008)
Malgrat triomfar a les llistes britàniques amb el seu debut, The 18th Day, Estelle s’ha traslladat als Estats Units d’Amèrica per tal d’editar el segon disc. Amb la protecció de John Legend, i amb la distribució d’Atlantic, aquesta cantant de R&B i Hip Hop edita Shine. Escoltareu col·laboracions de Kanye West i cançons produïdes per Wyclef Jean, will.i.am (Black Eyed Peas) i Mark Ronson, entre d’altres.
George Garzone: “One Time” (Four's And Two's, 2006)
L’agenda de La Cava
The Fringe
Dimarts, 13 de maig – Jimmy Glass Jazz Pub (C/ de Baix, 28. València) – 21:30h.
The Fringe és una banda de jazz creada a Boston en 1971 pel saxofonista George Garzone, el contrabaixista Richard Appleman i el bateria Bob Gullotti. Anys després, Appleman deixava el seu lloc a John Lockwood. Tots tres col·laboren amb altres artistes com a músics de sessió.
George Garzone (saxo); John Lockwood (contrabaix); Bob Gullotti (bateria).
The Sweet Cut
Diumenge, 18 de maig – Octubre – 19:00h.
Format als Països Baixos al voltant de l'any 2003, aquest grup està format per dos músics italians -Giovanni di Domenico i Manolo Cabras- i un espanyol, Oriol Roca. La banda explora sonoritats elèctriques i acústiques, a partir de composicions pròpies amb molt d’espai per a la improvisació i l’experimentació formal i sonora.
Giovanni di Domenico (piano i rodes); Manolo Cabras (baix i contrabaix); Oriol Roca (bateria)
The Naturals
Dijous, 15 de maig – Pub Pop Art (Avda. Blasco Ibáñez, 95. Massanassa) – 22:30h.
Formació de música jamaicana fundada als anys per Carlos Mandievus. Interpreta temes originals i clàssics del reggae.
Carlos Mandievus (voz); Steven Fletcher (guitarra); Alessandro Cesarini (bajo); Pere Munuera (batería).
Festival “Reggae en la playa”
Dissabte, 17 de maig – Port America’s Cup – 18h. – 50/60 euros
València acollirà per primera vegada el concert “Reggae a la platja”. Segons la productora encarregada de l’organització, serà el festival de reggae més important celebrat en aquesta part d’Europa. Allí estaran Shaggy, Beenie Man, Lady Saw, Daddy Ernie i Chris Goldfinger.
Lady Saw: “Find a Good Man” (Lover Girl, 1994)
Podcast:
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Megaupload
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Megaupload
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 1 (9,48 MB) – Rapidshare
La Cava – Dimarts, 13 de maig – Part 2 (8,99 MB) – Rapidshare
Subscriure's a:
Missatges (Atom)